Ser estranger al primer món
Article Jaume Brotóns, Membre del Grup No+Precarietat
El primer món s’ha blindat amb lleis injustes com la Llei d’Estrangeria que té el nostre país, molt similar a altres a Europa, per fer de mur de contenció davant l’arribada d’inmigrants. Les raons per realitzar lleis com aquesta, són segons els legisladors, evitar el tràfic il·legal de persones, l’entrada massiva i sense control dels migrants, acabar amb les màfies que es lucren arriscant les vides de les persones a les que els exigeixen ingents quantitats de diners, obstinant tot el patrimoni de les seves famílies, per arribar a el somni daurat “d’Europa” o d’altres parts del món avançat. Però mentre des el primer món, no els ajudem arreglar els problemes que tenen en els seus països, les sortides massives dels migrants no s’acabaran.
Amb la pandèmia hem vist també com han sorgit noves actituds de racisme. Els estrangers i en particular els indocumentats i en situació irregular, busquen desesperadament poder realitzar algun treball, no només per sostenir-ells mateixos, sinó també per ajudar a les seves famílies perquè són el seu suport. Les remeses que envien als seus països d’origen és per poder atendre tots els membres de les mateixes.
Prova de tot aixó, es el recent desconten manifestat a Albacete, on cent immigrants dels 230 que estaven confinats en un centre, al donar positiu de covid-19 alguns d’ells i que portaven 15 dies confinats i havien superat ja les proves de PCr, però la cautela de les autoritats no els deixa sortir del lloc de confinament, per por de que donada la seva mobilitat en el territori nacional, es pogués produir la propagació dels rebrots que estan sacsejant amb especial incidència a tot el país, molt més que a la resta d’Europa . També hem pogut veure un cop més, actituds hostils i amb tints racistes, com el que ha passat a San Bartolomé de Tirajana, Canàries, on s’han posat barricades per impedir que arribessin migrants procedents de pasteres arribats a les Illes, i que estaven en carpes a ple sol al port de la localitat i es volia traslladar a un pavelló municipal, amb crits de el “no passaran”. La situació crítica amb els jornalers recol·lectors de fruita a Lleida, davant la crida indiscriminada dels propietaris per a la recollida de la fruita, dormint per la ciutat, o no tenint condicions per al seu allotjament, provocant amb això brots de la pandèmia i culpant als mateixos migrants de ser l’origen dels rebrots, demostren fins a quin punt se’ls tracta inhumanament.
Ho hem comentat en tantes ocasions, els estrangers es quedarien en els seus llocs d’origen, amb la família, amb les seves tradicions i cultura, sinó fos perquè allà la vida s’ha convertit en impossible, per lo de sempre. Els saquegem històricament de totes les seves riqueses, eu continuem fent ara amb les nostres multinacionals allà instal·lades, els aboquem a enfrontaments i conflictes, alguns per interessos estratègics – com al Yemen on els venem armes espanyoles per a una guerra fratricida que interessa a un regne tan pervers com el d’Aràbia Saudita- o en conflictes com el de Síria, Líbia, Somàlia, República Centreafricana, Mali i una infinitat de països d’Àfrica o Àsia. Conclusió, fam, misèria i guerres.
Ha arribat el moment de demostrar que no som a la nostra ciutat, còmplices de l’tracte inhumà que estem veient diàriament davant els extarangers, que hem d’exigir que moltes persones sobretot els migrants irregulars, tinguin un mínim de vida amb dignitat, no podem deixar-los abocats a una simple ajuda alimentària, que a penes atén les seves necessitats bàsiques, faltant moltes coses més per atendre una dieta mínima, hem de sol·licitar a les autoritats municipals i als grups polítics, que s’involucrin en quant a l’ajuda humanitària per a migrants, sobretot els irregulars. Si aquests estan ben atesos, no només no hem de pensar que vindran més, no podem ser tan insolidaris davant de tanta misèria, sinó que no suposaran cap risc per a la salut de la resta de la població. Sabem que el Covid-19 afecta més a les persones amb vulnerabilitat, no sols en el cas dels migrants irregulars, sinó d’aquells sectors més marginats de la societat.
Una de les coses que no té la nostra ciutat, és la possibilitat que en les dependències de les Comissaries de Policia d’Alcoi, es facilitin com en altres poblacions de la província, determinades gestions que necessiten els estrangers realitzar, com tràmits en la seva renovació dels seus documents – la targeta TIE-, que és com el nostre DNI. Nosaltres en un parell de dies, ens atenen per renovar els nostres documents fonamentals com el DNI, mentre ells estan patint mesos i mesos per falta de personal a les dependències a l’efecte, i per tant la manca de cites en els serveis d’estrangeria a les comissaries de policia habilitades per a la renovació de les seves targetes. És una més de les penitències que passen.
Un gest important per part dels grups polítics i l’Equip Municipal, seria demanar a l’Ministeri de l’Interior, l’habilitació d’un servei a les dependències locals de la policia nacional, que ajudi a gestionar aquests tràmits als estrangers de les nostres Comarques, demostrant que som solidaris davant les múltiples adversitats que en el seu dia a dia pateixen.
Fem una crida als grups municipals perquè s’involucrin en una major participació, convivència i millora de condicions de vida, dels estrangers, en la nostra Ciutat, i que es facilitin millors prestacions a el col·lectiu, com el citat tràmit de la seva documentació, en les nostres comissaries de policia de Alcoi.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi