lasarga participatius

Raquel Ejerique: “Hi havia una necessitat d’informatiu comarcal en À Punt, agrada i el reforçarem”

La periodista Raquel Ejerique és la nova directora de d'informatius de la radiotelevisió pública valenciana, À Punt Mèdia.

De la seua trajectòria, molts lectors i lectores recordaran alguns de les especials d’investigació publicats per Raquel Ejerique a Eldiario.es a polítics com l’exministra de Sanitat, Carmen Montón, o l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. Ara és la nova directora d’informatius de la radiotelevisió pública valenciana, À Punt Mèdia.

  • Per què À Punt aposta per un informatiu comarcal?

Hem apostat per un informatiu comarcal perquè òbviament és una de les nostres fortaleses com a mitjà de comunicació públic. Hem de cobrir el nostre territori que és molt ample, compta amb 800 km. Això no pot fer-ho qualsevol perquè requereix uns mitjans potents si has de ficar periodistes i enviar càmeres. És una cobertura que pot fer i ha de fer un mitjà de comunicació públic. Ho hem afegit en un moment de pandèmia perquè tota la informació que no siga sanitària és rellevant i importantíssima. Hem d’informar primordialment de la sanitat i salut, és una qüestió social, però hem afavorit altres temes que són importants i que afecten la vida de la gent de la Comunitat Valenciana. Per eixa necessitat hem obert aquest espai de 30 minuts. Ens ha passat que l’espai s’ompli amb molta facilitat perquè hi ha moltes històries a contar, moltes injustícies a denunciar, històries mediambientals i de temàtiques que no siguen estrictament de coronavirus. Eixa era la idea. El mateix equip de la nit fa un esforç prou important i està funcionant molt bé.

  • D’on va nàixer i com va nàixer? En quin moment vàreu dir que era el moment de fer un informatiu comarcal?

Va ser en les primeres reunions després de guanyar el concurs per a la direcció d’À Punt. Ho vàrem fer, òbviament, reunint-nos amb l’equip directiu, Alfred, Cèsar i Benja. En eixes reunions inicials ja era prou evident que els informatius de la nit d’À Punt necessitaven fer un canvi. Primer perquè començaven a les 20.30 h i era una hora poc habitual, normalment comencen a les 21 h i a les 20.30 h no hi ha tanta gent disposada en casa a veure la televisió. Teníem un problema d’horari. Havíem d’ajustar-lo a les 21 h i pensant en això va eixir la idea d’endarrerir l’entrada de l’informatiu i aprofitar eixa mitja hora d’abans justament per a donar un espai de la informació local i comarcal, a les històries més properes i pròximes. Eixes dues idees encaixaven perfectament.

  • Com es prepara un informatiu comarcal amb tanta proximitat?

Requereix de prou preproducció. Al matí ja es fa un poc, encara que fins a les 20.30 h no comença. Al matí ja es busquen històries perquè hem d’anar a pobles que estan lluny, hem de contactar amb alcaldes, associacions o veïns. Tot això comença a nàixer a les 11 del matí a tot tardar. S’encarrilen eixes històries de les quals a vegades ens assabentem pel mateix veïnat o per notes de premsa d’algun partit o de l’Ajuntament, o perquè hem sentit que hi ha una història o una denúncia pública de qualsevol cosa. Eixa hist òria comença a formar-se, preparem els equips i a les 15.30 h aproximadament ixen cap al lloc.

  • Quina ha sigut la resposta d’eixes primeres setmanes de notícies comarcals?

La resposta ens ha sorprés a tots realment. L’audiència mai se sap en certesa si respondrà o no. Pensàvem que si, però en qualsevol cas pensàvem que era una bona aposta des del punt de vista del contingut. En eixe sentit ens hem llançat al cent per cent. Però, a més, l’audiència ha fet una resposta sorprenent i la veritat que portem 11 emissions i no tenim encara una xifra per a fer una mitjana fiable, però estem en un 5,7 d’audiència, que és més de la mitjana de la cadena. Això suposa que entren en l’informatiu comarcal més de 100.000 persones cada dia. Ara mateix és la quarta emissió més vista en el rànquing d’À Punt. Tot això en un moment de naixement molt imminent. Ha passat fa 11 dies, fa quasi dues setmanes. Òbviament hi havia una necessitat, agrada el comarcal i el reforçarem. De fet, la idea inicial era de dilluns a dijous, vam ampliar de dilluns a divendres i, òbviament, per la resposta inicial, es quedarà molt de temps en la graella d’À Punt.

  • Veurem més edicions comarcals al migdia o als caps de setmana?

Això ens ha fet reflexionar sobre la temàtica del coronavirus. Ha influït en eixa resposta i, de fet, altres informatius estan incloent cada vegada més històries locals. Ens estan demanant això. Encara que no està previst, de moment, un espai específic comarcal a banda del que ja tenim, sí que està influenciant el tipus d’informatius que estem fent i estem obrint nous espais per eixa informació comarcal també a la ràdio, al migdia, al cap de setmana i a la web. “El que fem és mostrar una realitat que queda oculta normalment, però que és una realitat que pot passar en un poble molt xicotet, que ens identifica a tots.”

  • A qui va destinat l’informatiu de comarques, a diferència d’altres informatius del migdia, de la nit o de notícies del matí?

Va dirigit a tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana. El que fem és mostrar una realitat que queda oculta normalment, però que és una realitat que pot passar en un poble molt xicotet, que ens identifica a tots. À Punt és un mitjà de comunicació de proximitat geogràfica, però també cultural. Tots compartim una cultura més o menys pareguda. Si mostrem una història de Vinaròs, una persona de l’Alfàs del Pi pot sentir-se identificada perquè parlem d’una cultura comuna, un idioma comú, un territori comú, unes normes que compartim en comú, una manera de ser més o menys en comú. Encara que ixen pobles o comarques més xicotetes que no són les grans ciutats de la Comunitat Valenciana, la nostra aspiració és que tot el món es puga sentir identificat.

  • A banda de l’audiència que és un bon s ímptoma, heu rebut missatges de teleespectadors? Vos han transmés directament missatges?


Sí. Han arribat felicitacions d’Ajuntaments, de ciutadans que deien “ja feia falta”, “que bé que ja eixim a la televisió”. Hi havia molta gent amb ganes de contar coses, però on podien contar les coses? Podien contar-la a la premsa regional o local, però en vídeo a cap lloc. Eixa gent no eixia perquè no podia eixir i ara li hem donat l’oportunitat d’eixir, de contar, de mostrar els seus pobles i les seues comarques. La majoria de la nostra audiència ve de localitats de menys de 50.000 habitants. Sí que està tenint molta implantació precisament en llocs xicotets i mitjans.

  • En pandèmia vau ajudar a mitjans de proximitat de tot el territori. En les mateixes rodes de premsa oferíeu senyal en directe. Veieu alguna manera de fer sinergies entre tots els mitjans comarcals que vos ajuden d’alguna manera a arribar a eixes històries?

Els mit jans comarcals i locals són i poden ser els nostres ulls. Cal col·laborar. Nosaltres tenim la capacitat tècnica i periodística d’anar a llocs, però qui millor que els mitjans locals o la gent del poble o els periodistes de la comarca? Són els que millors coneixen eixa realitat i poden realment col·laborar i nosaltres amb ells per mostrar tota eixa riquesa que tenim a la Comunitat Valenciana. En eixe sentit, és fonamental fer més llaços de comunicació i de col·laboració en tot el teixit periodístic local.

  • Esteu observant com evolucionen els informatius autonòmics d’altres cadenes com TV3 o Telemadrid a l’hora d’agafar idees i posar-les en pràctica?

Nosaltres mirem als nostres veïns i també mirem fora d’Espanya. Mirem cadenes nacionals i locals. Tenim molt bona relació a través de Forta i estem en contacte permanent. Hem fet un treball d’indagació de com són els webs d’altres cadenes autonòmiques. Sempre estem mirant-nos a nosaltres mateixos i mirant fora. És la millor manera d’avançar i de créixer.

  • Què us ha suposat fer un informatiu comarcal de cara a la plantilla, de dur els recursos que teniu? Què suposa ampliar-ho amb un informatiu més?

L’equip de notícies nit ha fet un esforç que hem de reconéixer perquè a la vegada que feien l’informatiu d’una hora i mitja, que és prou llarg per a la resta de l’entorn, a les 15 h o les 16 h quedaven per a fer assajos i fer proves per a l’informatiu comarcal. Han portat eixes dues velocitats de traure el treball del dia i, a més, llançar un nou informatiu. Nosaltres per les limitacions que tenim també de personal, que estan regulades, no podem tindre més periodistes ni més empleats en general. Tots sabien que havien de fer un esforç perquè eixa mateixa quantitat de periodistes assumia també eixa informació comarcal. La durada és la mateixa perquè és una hora i mitja d’informació a la nit, però eixa mitja hora que és totalment diferent de la resta de l’informatiu sí que comporta molt més de treball. Tens gent fora de la redacció molt de temps, anant a llocs que potser estan a una hora o hora i mitja. Eixos recursos els has perdut per a l’informatiu estàndard, el que comença a les 21 h. Som conscients que estem en un moment en què hem de donar resposta a una necessitat que hi ha d’informació local. Hem fet els ajustos necessaris per a traure’l endavant.

  • Em pots avançar quin serà el pròxim pas dels informatius?

Hem fet molts passos en els últims mesos. Hem ampliat la informació esportiva a la ràdio, hem ampliat la informació pròpia a la ràdio amb un magazín informatiu tots els matins de dues hores i mitja, hem ampliat la informació televisiva del matí fent tres hores de televisió en un estudi de televisió en un programa que marca molt l’actualitat, hem fet un comarcal… És el moment de parar, analitzar el que hem fet, com funciona i fer ajustos també en els formats dels infor matius: són llargs, curts, han de tindre sumaris llargs o no? Hem de revisar el que tenim i en uns mesos veure si encara podem tenir la capacitat d’ampliar més informació.

Font: AMIC Valencians./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *