foradia subscriutegrat

Vicente Rodes, exemple de transformació

Artistes del País Valencià, per Yolanda Murcia i Mateo Gamón

Villenense de naixement, nascut l’any 1948 i residint actualment a Alacant, ens trobem davant d’un artista servidor de la modernitat artística, el qual ens presenta un estil ple d’encant i misteri a la mateixa vegada que pur i net. Ple de sorpreses, no sols es mostra com al gran artista que és, sinó que també apareix com a gran regidor i organitzador d’exposicions i galeries.

Va iniciar estudis d’Arquitectura a Sevilla que aviat va abandonar pels de Belles Arts a l’Escola de Sant Carles de València, i més endavant li va ser concedida una beca pel Ministeri de Cultura. A més, esporàdicament ha realitzat treballs en el camp de la publicitat, il·lustració, cinema i teatre, tanmateix actualment és professor de dibuix a l’Institut de Batxillerat Sant Blai d’Alacant. Tanmateix, ens trobem davant d’un artista polifacètic el qual la seva obra més important al llarg dels seus anys va ser ni més ni menys que l’obtenció de la direcció d’un dels llocs més importants de València en temps de transició; La Galeria Temps. Fou creada el 1973 a un Palau d’estil gòtic del barri del Carme, València. Durant tots els seus anys va ser dirigida per Rodes i la primera exposició inaugural que es va fer va ser en col·laboració amb Vicent Aguilera Serní, gran crític d’art de l’època. A més la galeria sempre va estar molt lligada a la Galeria Gaspar de Barcelona i presentava exposicions d’artistes que anaven des de Juana Francès, Alfonso Fraire, Faber Will, Vicente Colom, Dario Villalba, fins Gordillo, Úrculo, Millars i fins i tot Picasso.

Vicent Rodes sempre va estar present en totes les seves exposicions i en algunes d’elles comissariar a artistes com Alfaro, Cillero, Joan Pere, Vila de Camps, Aranz Bravo, Feito i Artur Heras. Aquesta galeria va ser important pel que fa al seu context històric que es tracta d’una època de transició, on s’intenta canviar tant el pensament com la manera de ser fins ara establerts. Es necessita un canvi, es necessita crear per canviar i això serà una cosa que compleixin totalment artistes com els que hem anomenat, artistes com Vicent Rodes que s’encarregaren de fer el gran canvi per acabar amb la gran lluita feixista fent veure tot allò que durant tant temps va estar reprimit en un país on va governar la por.

No obstant això, també trobem la part pictòrica del artista en la seva tècnica en la qual s’observa obres fetes a base de pinzellades totalment abstractes que a poc a poc creen pintures que concorden perfectament amb l’harmonia que el mateix artista vol transmetre en elles. Són pintures pures alhora que indefinides amb un toc de modernitat artística de l’època valenciana. L’artista comença a treballar en moments marcats en la història, moments en què Espanya passa per un dels seus majors canvis; la transició, una època marcada per un art lliure i democràtic ple d’abstracció en la qual es vol representar l’ideal de llibertat, idees que el mateix Rodes transmet a la perfecció en les seves obres. I és que el toc final en elles el trobem en observar que el seu reflex és la pròpia història de l’autor, és a dir, el que pinta, a la mateixa vegada ho transmet a la perfecció.

D’altra banda, presenta dues etapes en la seva vida; l’etapa valenciana, en la qual trobem grans treballs seus i, com no, el seu gran servei a la galeria Temps, una de les més importants en l’època dels 80 i en la qual va intervenir com a gran col·laborador i amic Manuel Rey Fueyo, gran místic del color. D’altra banda, apareix la seva etapa Alacantina, en la qual vam trobar un Rodes que va col·laborar milicianament amb un grup d’artistes alacantins sense nom entre els quals ens trobem a María Chana, Javier Lorenzo, Adrián Carrillo i Pepe Azorín.

L’artista es mostra com un home humil a la vegada que polifacètic dins del món de l’art amb una gran experiència en exposicions i és que des de principi dels 70 ha exposat la seva obra individual o col·lectivament en nombroses ocasions per tot el País Valencià i altres ciutats com Múrcia, Albacete, Sevilla, Granada, Almeria, Melilla, Jaén, Madrid, La Coruña, Gijón, Bilbao, Santiago de Xile, Miami, etc.

Sens dubte ens trobem davant d’un dels grans que va lluitar per la llibertat davant d’un període complicat, un període ple de canvis fets per artistes com ell, que es van deixar la pell lluitant per uns drets que avui en dia gràcies a ells posseïm. És per això que creant grans obres que venceren l’opressió i ajudant per aconseguir la llibertat, el reflecteixen com el que avui en dia ell i molts altres artistes arriben a ser, un autèntic exemple de Transformació.

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamón


participalcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *