foradia subscriutegrat

José Saborit: Artista de pinzellades encertades

Els nostres artistes al País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón

Valencià nascut l’any 1960, ens trobem davant d’un artista ple de carisma i pressió a les seves obres, un artista de vocació que un cop més ens demostra que l’art és un món ple de bellesa i meravelles.

Pintor i poeta, celebra la visió, la llum, allò meravellós d’aquest món a través de les seves obres que no mostren que la llum és un do que ens permet conèixer i celebrar la realitat. Són paisatges però despullats d’anècdota; són impressió de llum i emoció. Paisatges que mostren el Mediterrani i generen una certa sorpresa impressionista sobre la mirada de l’espectador. L’artista no pot viure sense crear i no defuig la crítica a les institucions, considera que l’Acadèmia ha d’implicar-se amb la societat i denuncia que a la gestió cultural. Tot i això, exclou del tema el seu protagonista; molt representat a la Història de l’Art per grans genis de la pintura com Rafael, Rembrandt, Ribera o William Blake; entre molts altres. Saborit prefereix posar com a objecte artístic l’atmosfera del mite mateix, és a dir, la plasticitat del paisatge en si mateixa.

Als seus quadres s’intenta compartir amb l’espectador una mena d’atmosfera anímica o recrear una sensació que l’artista ha tingut davant de determinats escenaris naturals, però no per la imitació dels detalls, sinó més aviat per l’emoció. És a dir, uns quadres on la llum i el color ens produeixen unes determinades sensacions que tenen a veure sobretot amb la gratitud. Gratitud davant aquesta capacitat de veure i de celebrar el món. Un món que moltes vegades malmetem per la pressa, o pel sentit pràctic, o perquè caminem perseguint la punta de les nostres sabates i no ens aturem a mirar. I només cal mirar amb atenció i descobrir que el món és ple de bellesa i de meravelles com per estar donant les gràcies contínuament. La seva pintura té alguna cosa d’aquesta celebració de la llum, mentre la llum dura. La llum suposa un recorregut net i sincer per les obres de Saborit en un ambient tranquil, assossegat que propicia que l’esperit del visitant se senti lliure. De pocs artistes es pot dir que transmeten alguna cosa profunda i alhora tan senzilla, sense necessitat d’això que s’anomena discurs artístic.

D’altra banda, entre les últimes exposicions cal destacar Amb l’aire (Centre del Carme, Generalitat Valenciana, 2008), Més al Sud (IVAM, 2012), La mateixa saba (Shiras Galería, València, 2017), Art Madrid (2018) i Mentre la llum (O’Lumen, Madrid, 2018-19).

Sense cap dubte, ens trobem davant d’un gran referent d’art quant a textura i il·luminació, mostrant tota la seua esplendor a les seves obres i donant-li el dot d’artista de vocació convertint-se en allò que és; artista de pinzellades encertades.

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamón./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *