foradia elgrat

Capitalisme vs tecnofeudalisme

Mirada al món per Ester Jordà

En aquest nou món digital i financer el capitalisme està arribant a la fi de la seua pròpia lògica basada en la producció i la competència. La conjunció dels big data, dels algorismes i de la intel·ligència artificial altera radicalment el funcionament dels mercats. Així doncs, els qui controlen eixos intangibles tenen una capacitat sense igual d’apropiar-se el valor sense comprometre’s en la producció. El que llavors preval és una relació de captura. 

Penseu en la indústria tradicional enfront de la indústria de la informació. Aquests últims una vegada assumits les despeses fixes de recol·lecció i del tractament de les dades, els efectes útils dels serveis digitals poden ser desplegats quasi sense cap gasto.

En el cas de la indústria minera o de l’agricultura, on els rendiments són decreixents, el capital regulador fa front a costos unitaris superiors als costos mitjans. Per exemple, el cost d’extracció del petroli dels jaciments d’Aràbia Saudita és de 4 dòlars el barril, mentre que l’explotació més recent del petroli de les arenes bituminoses d’Alberta s’eleva a 40 dòlars. 

En el cas de la gratuïtat de continguts en línia, com a pàgines de receptes, els serveis oferits per Google, Booking o Yahoo, els consumidors aprofiten el servei, però aquest és pagat pels anunciants. Així doncs qualsevol persona que venga els seus productes o serveis ha de passar per aquestes grans plataformes o, literalment no existeix.

I ací arriba el tecnofeudalisme. Les grans pàgines web són feus en els quals coneixen tot sobre nosaltres, tant que la informació que ens ofereixen és adaptada als nostres gustos i necessitats. No podem eixir del seu feu o correm el risc de quedar-nos fora del sistema.

Encara que per als consumidors esta coerció no és absoluta. Un sempre pot decidir viure apartat dels big data (malgrat que això implique efectes més o menys pronunciats de marginació social sobretot en els més joves) Per als productors, en canvi, la coerció és absoluta: tota empresa o tot treballador s’inscriu en un entorn digital que necessàriament rep una part de les dades sorgides de la seua activitat i que, a canvi, la sosté. És a dir, pagues per anunciar-te però el big data està aprenent de tu (qui clica el teu anunci, què escrius en el teu web, quantes transaccions reps, a quina hora, quin tipus de perfil…)

No podem fugir del tecnofeudalisme que amb el temps es tornarà encara més intrusiu. Els senyors feudals, els amos de les grans corporacions de la informació, aconseguiran en breu més poder que els propis governs ja que, per a aconseguir arribar als seus votants, necessiten de les seues plataformes. Estem arribant a una situació de canvi i amb poques opcions d’eixida.

Font: Ester Jordà./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *