Volkswagen, allò que som
La gran estafa del grup alemany Volkswagen, que burlava els controls (...) Un exemple perfecte de a on ens ha portat el sistema capitalista
El sistema capitalista és el l’única via sostenible i eficient d’organització i producció econòmica. Això és el que ens repetim una vegada i una altra, que el capitalisme consagra la llibertat, i no mirem el clima de pobresa, corrupció, nepotisme, desigualtat i absència absoluta de valors en què vivim.
No ens preocupa l’acumulació de riquesa que practiquem tots, una acumulació obscena perquè no ens importa mirar l’origen d’ella. Davall el paraigues de la llibertat individual i empresarial s’han anat desposseint tots els controls públics la missió dels quals era preservar la qualitat i la legalitat dels béns i servicis que consumim.
La gran estafa del grup alemany Volkswagen, que burlava els controls d’emissions de partícules nocives al medi ambient, és un exemple perfecte de a on ens ha portat el sistema capitalista. Volkswagen, l’empresa verda, la dels beneficis socials per als seus treballadors, la que després de la II Guerra Mundial va emprendre un sistema de cogestió entre empresaris i treballadors. Eixa mateixa empresa situada en la posició de líder se l’ha jugat per maximitzar els ja per si mateix gegantins beneficis. Perquè? Perquè el capitalisme també ha anat mutant al llarg dels anys de manera que el capitalisme industrial ha degenerat a poc a poc en capitalisme financer. Este canvi de paradigma suposa que ara ja no és rendible produir bé, amb un preu raonable i tindre uns beneficis lògics per a poder retribuir a les forces productives. Ara, cal pagar en primer lloc a l’accionista i això suposa que la creació de valor ja no s’assenta en la producció.
Davant del brutal capitalisme financer el consumidor està indefens perquè les empreses ja no busquen fidelitzar al client, saben que reduint els preus, de forma artificial i temerària, tenen el consumidor agafat i atrapat. Això sense parlar que els distints gestors de les empreses estan idiotitzats amb el valor de l’accionista i mataran a qui siga per a aconseguir-ho. El seu salari en depén, no de que els productes siguen bons i que els clients estiguen satisfets. I els Governs? Els Governs fan que no veuen res, per un costat els atorguen subvencions i per una altra reben, en fi, allò s’ha rebut tota la vida, suborns.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi