foradia camaraalcoi

Connectar el País Valencià amb Europa: una missió sobre raïls

El passat 10 de març, el comissionat del Govern espanyol, Josep Boira, presentava al Centre Cultural Ovidi Montllor la seua obra sobre el Corredor Mediterrani

L’aïllament de l’Estat espanyol respecte a Europa està conformat, en l’àmbit del transport per una falta de comunicació directa que permeta una major eficiència del comerç, tant a l’hora d’exportar com d’importar productes de la resta de països europeus. El País Valencià, amb una ubicació privilegiada que compta amb contacte marítim a través del rellevant port de València, a més del d’Alacant a la província del sud, i una potent xarxa empresarial que exporta desenes de milers de milions d’euros a l’any ha vist com la falta del Corredor Mediterrani frena aquest potencial econòmic.

Per il·lustrar tota aquesta situació, tant de com es desenvolupa la infraestructura com els problemes que planteja i les alternatives que han anat sorgint a mesura que han passat els anys, el doctor i professor de Geografia de la Universitat de València, i des de fa uns anys el comissionat del Govern espanyol per al Desenvolupament del Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, ha optat per publicar “La Via Augusta del segle XXI. El Corredor Mediterrani front a l’Espanya radial”, un llibre que va presentar al Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi el passat 10 de març junt amb el professor i historiador Paco Blay.

Per la seua part, Blay va explicar que aquesta obra és una lectura amena per a comprendre la magnitud i rellevància d’aquesta infraestructura ferroviària que alhora és un “projecte vertebrador”, donat que és una obra que va també més enllà d’Alacant, València i Castelló, donat que el Corredor Mediterrani començarà al sud, concretament en Algesires, fins a la frontera amb França, a Catalunya. Amb tot, la xerrada va ser una oportunitat perquè totes aquelles persones interessades a conéixer més de prop el Corredor pogueren escoltar de primera com està desenvolupant-se.

Pel que fa a Boira, va començar la seua explicació destacant que es tracta d’un projecte “amb molta transcendència, en molts camps i en moltes actuacions”. A més, el seu interés traspassa les fronteres, va afegir el comissariat, “ja no és un tema només de valencians o catalans, és un tema d’Europa, un projecte europeista”, per això mateix, “alguns trams del Corredor Mediterrani estan pagats en un 40% per ciutadans europeus”.

L’ample europeu

Amb la “necessitat de què Espanya s’integre més en Europa”, les vies de ferrocarril espanyoles necessiten adaptar-se a l’ample comú internacional, una distància més estreta que impedeix que els trens espanyols puguen eixir cap a França i els europeus no puguen entrar, el que ha desembocat en “un aïllament de l’Estat espanyol”, sentencia Boira. Mentre que l’ample ibèric, emprat per Espanya i Portugal, és de 166,8 centímetres, l’internacional (el més emprat al món) es redueix fins als 143,5 centímetres. Per ara, un “pegat” provisional que permetria el trànsit d’ambdós tipus de trens seria el d’instal·lar un tercer carril que s’adaptara a cadascun dels trens que hi circulen, això sí, aquesta solució sols és possible en trams curts. “Mai en la història 23 centímetres no han tingut tanta importància”, va sentenciar. Per altra banda, aquesta transició, amb vista a futur, és on

Boira va trobar cert paral·lelisme amb el canvi que s’està fent de l’ús de vehicles de combustió interna cap als elèctrics.

També amb un motiu d’ecologisme entremig, així com d’eficiència i augment de la seguretat en les carreteres, és traure d’aquestes vies milers de camions que es troben diàriament per les carreteres valencianes. Per posar un exemple del que comporta, tant per al volum del trànsit com per a posar de manifest la necessitat del Corredor, el comissariat va explicar que diàriament vora 300 camions ixen des de Múrcia amb fruita i verdura. Aquests productes, en cas de transportar-se sobre raïls, podrien comptar amb una etiqueta “Eco” que està ben valorada a Europa, va afegir Boira, doncs “encara no es pot enviar un tren carregat a París o Rotterdam”. Mentrestant, Israel solament fa ús, primer de vaixells, i després de tren per a arribar fins al vell continent.

Per altra banda, l’autor de l’obra va asseverar que es tracta “d’un tema d’interés per a l’economia i les persones. No és un AVE, sinó que és més que un AVE”, va matisar. Alhora, el Corredor Mediterrani permetrà combatre l’Espanya radial en què estan configurades les infraestructures, especialment les de comunicació, a l’Estat. En aquest sentit, es tracta del “primer projecte que trenca amb la radialitat”, un fet que transcendeix fins a l’àmbit polític i arriba fins al medi ambient. És el cas de França, on el tren passa a un primer pla i prohibeix les connexions aèries entre ciutats on el mateix recorregut es pot realitzar assegut a un vagó.

Al llarg de la història, i a comparació d’altres països europeus, l’Estat espanyol no ha desenvolupat aquest tipus de transport de manera eficient. Boira va posar d’exemple la primera connexió ferroviària entre dos capitals europees, datada l’any 1846, quan un tren recorria el trajecte que separa Brussel·les i París. Mentrestant, a Espanya, va ser al voltant de l’any 1969, uns 123 anys després, quan des de Madrid va eixir un Talgo direcció a París, això sí, passant per Barcelona.

Respecte al títol del llibre, “La Via Augusta del Segle XXI”, Boira va explicar que es tracta d’un paral·lelisme, donat que “no hi ha res més paregut que un mapa de la Via Augusta i la xarxa de transports d’Europa”, a més a més, aquesta “lògica anava més enllà dels estats”. Finalment, els assistents van poder esclarir tots aquells dubtes al voltant d’aquesta gran obra d’enginyeria civil, amb qüestions sobre la dilació del projecte, que veurà la llum en tan sols uns pocs anys, com les modificacions que han anat sorgint respecte del traçat original o la seua rellevància real. Amb tot, Boira continuarà vetllant per escometre el Corredor Mediterrani de la manera més eficaç possible i que puga beneficiar l’economia i la societat valencianes.

Font: Javi Segura./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *