Josep Ginestar: Exemple de llibertat artística no figuradora

Gatagorguense nascut l’any cinquanta-set, es presenta com a símbol de l'art abstracte-simbòlic, el qual el defineix en el subjectivisme i ho fa des de totes les obres psicorepresentatives que el representen

Ginestar es va graduar a l’escola nacional de belles arts de París i a la Universitat de París VIII on va compartir coneixements amb altres artistes espanyols com Xavier Aguirre, Pepe Gómez, Jose Ibáñez, Miguel Mainar, Joxen Isa, Antonio Ros, Daniel Fisher, i Jesús Roig. Tots aquests visqueren a París després de l’exili interior que es va produir contextualitzant que els seus anys de post estudiants van ser en plena època antifranquista. Es tractava d’una època on Espanya va quedar deserta de cultura i més enfocada cap a l’art que incloïen fins i tot els llibres il·lustrats, on les pintures i fotografies apareixien en monocolor. Ginestar va viatjar fins a París conegut un món totalment diferent del conegut a les Espanyes d’aleshores, un món ple de vida i ric en cultura i art. Les arts es regeixen per acadèmies on va aparéixer la figura del mestre com a tècnic mediador entre l’art i l’artista. Un món ple de figures cultes com Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir o Jorge Semprún. En aquest nou món, van habitar molts espanyols que van aprendre a formar-se ricament d’aquell món ple de cultura i art. Ginestar va emprendre el món cap a la millor formació artística que es va poder tenir en aquesta època. Ginestar es va rompre amb els coneixements de Lagrange que el va encaminar pel món de la contemporaneïtat i la innovació.

Molt temps després, va realitzar el seu doctorat a la Universitat Politècnica de València. L’artista utilitza diversos mitjans d’expressió com ara el dibuix, la fotografia, les instal·lacions, les intervencions in situ, els vídeos i les escultures. La seva línia de treball principal es basa en narracions autobiogràfiques i està particularment interessat en les possibilitats d’expressar l’espiritualitat humana contemporània. L’artista emprà diversos mitjans d’expressió com ara el dibuix, la fotografia, les instal·lacions, les intervencions in situ, els vídeos i les escultures. La seva línia de treball principal es basa en narracions autobiogràfiques i està particularment interessat en les possibilitats d’expressar l’espiritualitat humana contemporània. A més, fa servir la cerca de la bellesa com a mitjà per transmetre els seus pensaments i reflexions. Així, qüestiona el paradigma de l’oficialitat de l’art contemporani, ja que ell mateix s’ubica als antípodes.

Ginestar ha participat en diverses exposicions a Espanya, Marroc, Alemanya, Mèxic, Bèlgica, Portugal, Holanda, Croàcia, Itàlia, Egipte i França. També va participar del programa de la Biennal del Caire, Art London, i del programa de la Biennal de l’Havana a Arco.

Sens dubte ens trobem davant d’un dels artistes valencians més importants dins del món plenament contemporani, que arran del seu art totalment contrari al figuratiu, proposant així una nova realitat, i donant-se a conéixer com el que és, l’exemple de la llibertat artística no figuradora.

Notícies que també el poden interessar

Antoni Miró: Afluent del compromís social a través de l’art contemporani

Enric Mestre; Pur rostre de la ceràmica

Jordi Botella i Mateo Gamón: Un passeig per l’Ovidi Montllor, un tipus ‘amb olfacte’