foradia aproop

Manuel Rey Fueyo; home de moralitat abstracta

Nascut a Astúries l'any 1950 i amb una petita però impressionant trajectòria artística, de pintura abstracta i humil, ens trobem davant d'una obra mística que es presenta com a misteriosa i elegant i ens fa caure en la bellesa abstracta de la seva contemplació

Davant les seves grans superfícies fosques fetes a força de veladures, es pot observar a plena vista el repòs de la matèria enginyosa i tènue del pigment que va creant gran profunditat i fins i tot un toc de perspectiva. Les seves obres aporten tons clars davant dels obscurs però representats amb transparències suaus que ajuden al gran resultat d’elegància i delicala  obra. No obstant, adquirits alts nivells de qualitat plàstica, l’artista confirma el camí de la possessió ascètica, ja que les seves pintures són extremadament misterioses i presenten alts nivells de sobrenaturalitat designant una cosa tan pura i tan magnífica com els seus tons clars de llum en una cosa tan espiritual i misterios.

Rey Fueyo es presenta com algú impressionant darrere de les seves obres però alhora tímid i callat davant del llenç. La seva pintura fa de la seva obra un producte total de la seva atenció i gran atracció pel que fa al públic. Es tracta d’una tècnica d’abstracció realment interessant on mostra un clarobscur d’allò més estrany alhora que original, ja que les seves obres apareixen matisades amb colors profundament obscurs, tons atapeïts que aporten misticitat i misteri i que, barrejats amb els tons intensos i vius com el vermell, groc o blau, es produeix un tàndem perfecte amb una simbologia de perdició salvada per un mínim d’esperança, temes i estils totalment apocalíptics.

Per alguna raó se’n diu art abstracte a la seva obra i no només perquè s’escolti bé alhora que harmònic. Les pintures abstractes requereixen un esforç de concentració i d’abstracció (valgui la redundància) per part de l’espectador. Aquest artista en cadascuna de les seves creacions ens mostra una idea de reivindicació per la pintura, justament amb la veritat i la bondat i fixant-se en aspectes més subjectius que la bellesa, mostrant així què aquesta no ho és tot en l’art i trencant una vegada més amb els estereotips i conceptes aplicats a l’art. És més la llum física transmesa a partir de colors amb tons il·luminats i clars, per a Fueyo, és la millor manera de veure formes pures i una harmonia que trenca amb allò establert i això és la veritable bellesa.

L’obra d’aquest meravellós artista ens ensenya ni més ni menys que l’aparença moltes vegades enganya i sobretot que la veritat i la bondat moltes vegades no es mostren a plena llum i que sempre cal una mica d’obscuritat per poder veure que en realitat som per dins i amaguem, cosa que de veritat reflectim, amb contraposició de mostrar els colors clars amb significat de salvació dins de tota l’obscuritat que ens rodeja. Per a l’artista la llum ha estat des de sempre un recurs expressiu captat de formes diferents en funció de les tècniques, els estils i els corrents però sense entitat en si mateix, una cosa totalment subjectiva i complicada d’entendre però que un cop s’entén, pot arribar a ser sublim. Els pinzells plasmen alhora que transmeten els pensaments més transcendentals de la vida, no obstant això, en el seu cas és al l’invers; és sorprenent pensar que darrere del llenç no s’amaga cap significat racional, sols pensaments transcendentals, cosa que provoca que les pintures exigeixen una atenció delicada per captar la matèria subtil i senzilla de les seves obres i així poder trobar el significat subjectiu i màgic de les creacions de Fueyo.

Desconegut mundialment, ha exposat al llarg de tot Espanya amb exposicions que van des de València, lloc resident de l’artista, fins a llocs com Oviedo. També ha exposat a llocs eventuals com Veneçuela, Caracas, Mèxic o Berlín i Basilea. No obstant al seu magnífic i tímidament exposat treball, va compartir una gran amistat amb artistes de la talla de Joan Cardells.

En definitiva, el seu plantejament racional davant dels seus llenços plens d’espiritualitat i misticitat ens fan comprendre moltes coses i entre les més importants el paper subjectiu de la llum al mateix temps que els papers nefastos dels foscos. Sincerament, ens trobem davant d’una bellesa simbòlica i plàstica que ens transmet el veritable paper de Manuel Rey Fueyo com a home de moralitat i subjectivitat abstracta.

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamón./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *