foradia cdturisme

Juan Cuellar: rebut de la crítica social cap a la realitat

Els nostres artistes del País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón

Nascut a la capital valenciana l’any 1967 i llicenciat en Belles Arts per la universitat politècnica de València, ens trobem davant d’un dels millors exemplars pel que fa a aquest art dels anys 50 barrejat amb el mass media y que han fet de la seva obra un dels millors exemples

Treballa sobre la icona popular Mickey, en particular sobre el seu cap, com a element representatiu i l’utilitza com a imatge del ciutadà universal, democràtic, industrialitzat i imperial. Un altre tipus d’imatges molt recurrents són les figures sense rostre, anònimes, emplenades de color, per abordar temàtiques sempre lligades a una realitat social paradoxal, enigmàtica i metafísica. Les seves sèries narren allò que més el preocupa, posant èmfasi en el que està destruint una societat que podría ser habitable en pau, però que la societat de consum la converteix en una cosa horrible a què, per desgràcia, ja estem acostumats. A més, Cuellar treballa sobre un fons de forta càrrega filosòfica, amb imatges impecables que parlen de la seva bona feina com a artista. Es tracta d’un art que sorgeix d’una manera accidental en adonar-se de la precarietat laboral on s’han instal·lat els artistes; la seva intenció a través de l’art és denunciar la situació artística actual dels artistes.

A més de gran explorador de les arts, a molts dels seus treballs va utilitzar la franja blanca l’observador participa activament movent-se o desplaçant-se per poder captar l’efecte òptic completament, i per això es veuen combinacions o repeticions de formes, figures o patrons. En resum, forats en blanc que transposen completament allò observat amb allò representat. Una sèrie de pintures de format petit i mitjà on destaca l’alta qualitat dibuixística de l’artista, però sobretot la tensió conceptual entre les escenes perfectament construïdes i la precarietat econòmica, social i política que subjau com una amenaça en totes.

Fer-se un forat és difícil arreu del món, però a València el gran handicap és que hi ha un gran nombre d’artistes davant d’un mercat d’art molt petit format per compradors i col·leccionistes als quals també els ha afectat la crisi. Això és una cosa que en moltes de les seves obres, Cuellar tindrà en compte i invertirà en les seves peces molt esforç per demostrar la precària situació del gremi d’arts al món laboral, on la seva feina no està ben valorada.

D’altra banda, ha estat becat per la Diputació de València, l’Acadèmia d’Espanya a Roma i la Beca Fortuny a Venècia. Actualment la seva obra es troba repartida en museus i col·leccions com el museu Artium, IVAM, Museu Municipal de Madrid, Acadèmia d’Espanya a Roma, Col·lecció DKV, Fundació Coca-Cola i col·lecció Ars Fundum entre d’altres. Participa assíduament a fires com Arco, Scope Basilea i NY, Art Chicago, Art Lisboa, etc.

Sens dubte, Cuellar es presenta no només com a gran defensor dins del món de l’art sinó com a canalitzador d’idees a través de la imaginació i de la creativitat, cosa que fa que les seves obres amb doble funcionalitat siguen tan especials i que el converteixen en el que és; rebut de la crítica social cap a la realitat.

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamón./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *