Javier Chapa: Font d’inspiració dins de l’arrobament
Els nostres artistes al País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón
Nascut a València l’any 1957 i exercint de professor de BBAA a la Facultat de Sant Carles de València, presenta un recorregut ampli amb la seva obra a les millors sales d’Espanya i fora de les nostres fronteres, fent-ho un dels representants de l’art actual i contribuint a la visualització de l’art no convencional.
La feina de Javier Chapa és admirable. Mostra un gran valor a la seva obra per mostrar una absoluta naturalitat a l’hora de fer les peces. Això no vol dir que la seva obra es dirigeixi a través d’alguna alternativa en virtut del vessant mental sinó que es tracta de pintura abstracta i per tant no hi caben referències mundanes o naturals; quan ens referim a Javier Chapa, ens referim a un dels artistes instal·lats totalment dins de l’art contemporani. La seva obra no vol representar res en especial, ha de reflectir allò que l’espectador té davant dels seus ulls fent-ho veure així la realitat immediata i per tant, fent-ho gaudir d’un espai on les seves peces fan un present immediat.
Chapa defensa per sobre de tot que un ha de fer el que veritablement sent. Una cosa que té molt a veure amb l’estètica, però que alhora fa que prevalga la interrogació que caracteritza l’art i la cultura; realment el que s’està exhibint és art? La resposta que defensa l’artista es reflecteix plenament a les seves obres en ensenyar-nos que un llenç per sobre de tot és un llenç i que això també és art. Vertaderament, Chapa posa al punt de mira un dels debats més polèmics dins del món de l’art i gràcies a ell podem entendre que l’obra sempre estarà lligada a l’espectador perquè tingui sentit, però per sobre de tot estarà lligada a l’artista que és qui intenta donar-li vida i, per tant, significat. A més de treballar amb ajuda de la improvisació, posa a disposició de la pintura les seves peces en les quals se situa en un àmbit que, en analogia contraposada al que passa amb la idea, té lloc abans o fora de la realitat, abans o fora del món de la vida, perquè no es bolca sinó sobre la seva pròpia suficiència de ser rectes i corbes i color. Se serveix de fons amb fortes tonalitats o tot el contrari, per deixar l’empremta de les línies definides que caminen cap a figures geomètriques, servint-se d’una àmplia gamma cromàtica en traços potents, marcats amb minuciositat que conformen la seva pròpia i particular arquitectura compositiva.
A més, quan parlem de l’artista, parlem d’un llarg recorregut que el porta des d’exposicions als Estats Units fins a exposicions a altres països com Veneçuela, Àustria, antiga Txecoslovàquia, Hongria, Mèxic, Guatemala, Itàlia, Taiwan i França. I per afegir al seu currículum impecable, és un habitual a la Fira d’art ARCO de Madrid i la seva obra també ha estat present a fires d’art de Portugal i Bèlgica. Sent seleccionat pel Ministeri d’Afers Estrangers per representar Espanya a la Biennal del Caire de 1990.Irrevocablement, ens trobem davant d’un Javier Chapa implicat totalment dins del món de l’art contemporani, emergint així una trajectòria on les seves peces ens mostren grans lliçons sobre les idees estètiques i la concepció d’elles, fent-nos veure els espectadors de la seva magnífica obra el que és; font d’inspiració dins de l’arrobament.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi