Diverses plataformes lluiten per la millora de la qualitat de vida de la gent dels pobles
Aplec pel territori, la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, i El Rentonar, Natura i Patrimoni, han presentat accions concretes per a poder dur a terme aquestes millores. Entre elles està aconseguir que les entitats bancàries permeten obrir comptes a les associacions sense ànim de lucre sense comissions
Les plataformes Aplec pel territori, la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, i El Rentonar, Natura i Patrimoni, s’han dirigit a les entitats bancàries per a aconseguir millores en la qualitat de vida de la gent que viu als pobles més menuts del nostre territori. En una carta han proposat diferents accions, com per exemple, aconseguir que les entitats bancàries permeten obrir comptes a les associacions sense ànim de lucre sense comissions. Segons han explicat des d’aquestes entitats, l’objectiu és “fer una petició senzilla que els bancs puguen assumir i perquè no puguen al·legar obstacles insalvables”.
En la carta es pot llegir: “Ens adrecem a vostés des de dues plataformes cíviques que lluiten per la defensa del territori i el paisatge, en especial del medi rural. Portem dècades de trajectòria i ens hem adonat que calen accions directes per a millorar la qualitat de vida dels habitants i hem pensat contactar amb els bancs i caixes (les poques que queden). Vosaltres sou els que atresoreu, en el sentit més pecuniari, els nostres diners I en feu ús sense consulta tant com voleu. De vegades, les vostres inversions financeres us han portat a la fallida (amb els nostres diners) i heu hagut de ser rescatats per l’Estat amb diners públics (diners de tothom). I quines han sigut les conseqüències? Les comissions desbordades i el tancament de caixers automàtics als pobles rurals. Més enllà dels debats morals que cadascú puga tindre i que tant de bo les entitats financeres també féreu, ens adrecem a vosaltres amb una petició molt menuda i molt raonable: que les associacions sense ànim de lucre puguen obrir un compte sense comissions. Com ja fan la valenciana Caixa Popular i la catalana Caixa Guissona.
Els pobles més menuts tenen una associació (o cap), per exemple la comissió de festes que arreplega la quota per a poder fer una celebració en estiu, o potser una banda de música que recull les matrícules dels xiquets que volen aprendre solfa, o potser una entitat cultural que ha de pagar el lloguer d’un local, o tal volta una associació de veïnat que fa loteria de Nadal. Tot quantitats irrisòries als qui unes comissions de 30 € els suposen un món i que han fet que persones individuals acaben gestionant els diners del grup des dels seus comptes privats o fins i tot hàgem tornat a tindre els diners de l’associació sota el matalaf. En tots els casos situacions surrealistes.
La petició, reiterem, és modesta, i entronca perfectament amb eixa responsabilitat social corporativa que tota empresa de cert volum ha de tindre. És a dir, que fins i tot podríeu traure pit en anuncis caríssims dient: nosaltres posem el nostre granet d’arena per a revitalitzar els pobles rurals.
Com ho veieu? Assumible? La vertebració del territori comença amb accions senzilles. Podem comptar amb vosaltres?”.
Des d’aquestes plataformes, a més a més, s’ha posat en marxa una arreplegada de signatures, i es presentaran diferents mocions als pobles per a fer pressió.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi