foradia cdturisme

Passió pel col·leccionisme

Columna d'Art per Josep Sou

«…els hòmens no han establert la societat solament per a viure, sinó per a viure feliços»

Aristòtil

El dia 30 de març, a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi, tingué lloc la inauguració de la mostra pictòrica «Passió pel col·leccionisme», la qual pertany, entre d’altres, a l’alcoià Francesc Verdú. Una selecció acurada i força interessant d’obres d’art que representen un bon nombre d’autors de gran prestigi i de reconeguda trajectòria professional. El nombrós públic assistent a l’acte inaugural pogué admirar la qualitat de l’exhibició, així com també contemplar, de ben a prop, la singularitat de cadascuna de les propostes que hi formen part d’aquest esdeveniment cultural.

Es tracta d’una col·lecció on l’enorme varietat d’artistes que resten convocats aporten la sòlida realitat del seu quefer creatiu. Una mena d’aplec de garanties que assoleix la virtut de documentar un ample espai artístic. Autors que conformen un mosaic extraordinari de vessants informatives per a abastar un horitzó de gran calat i força aprofundit.

A les notes al catàleg ja vàrem esmentar algunes qüestions que ens semblaven de certa importància, i també adients per a referir els extrems d’aquesta exposició. I dèiem el que, ara, tot seguit, posem de manifest: 

[«…I quina cosa acompanya el «fet col·leccionista»? Potser seran moltes les qüestions que graviten a l’entorn d’aquesta praxis. La vocació de residenciar la bellesa ben a prop: el magnífic desig de contemplació i de satisfacció personal. També la indubtable clàusula econòmica que, podem imaginar, s’ha de posseir per a atendre tal manifestació del plaer. I una vocació per l’art que sustenta qualsevol premissa que se’n vulga fer. O una eina que beneficia la conquesta del prestigi social, especialment determinant, que sempre acompanya el conreu de la disciplina col·leccionista. O la gens menyspreable evidència d’una inversió de capital que postil·la el sempre difícil camí de la recerca permanent d’obres d’art, en el valor de les quals s’hi mantinga dempeus el criteri que aconsella la persona ferida per la sensibilitat artística…»]

I açò mateix. Creiem que tant Francesc Verdú com el seu entorn immediat resten tocats per la generosa mà de la sensibilitat. I és per tant, aquesta mostra que tenim la sort de contemplar, el resultat del fet càlid i amorosit, però també una esplèndida manera de posar a l’abast del bé comú, la cultura plàstica, o la manifestació creativa de tants autors com la conformen. I la societat en surt guanyadora d’aquest exercici de rigor, de fantasia i de voluntat de compartir amb els altres. Un regal, si més no, que ens facilita la mirada curiosa i intensa a tot un temps de generació de substancial capital plàstic. 

I paga la pena d’esmentar, ara i ací, els autors que hi són presents a la mostra, encara que només siga per posar en evidència la magnitud de la proposta que se’ns obre al davant: Jordi Alcaraz (Barcelona 1963), Frederic Amat (Barcelona 1952), Arcadi Blasco (Mutxamel 1928-2013), Jim Bird, Bloxwich (England 1937-2012), Joan Brossa (Barcelona 1919-1998), José Manuel Broto (Saragossa 1949), Ramón Canet (Palma 1950), Maria Carbonero (Palma 1956), Anthony Caro (New Malden-England- 1924-2013), Ràfols Casamada (Barcelona 1923-2009), Josep Guinovart (Barcelona 1927-2007), Josep Grau-Garriga (Sant Cugat 1929-2011), Xavier Grau (Barcelona 1951-2020), Joan Hernàndez Pijuan (Barcelona 1931-2005), Natasha Lébedeva (Sant Petersburg -Rússia- 1975), Luís Lleó (Barcelona 1961), Chema Madoz (Madrid 1958), Antoni Miró (Alcoi 1944), Carlos Morago (Madrid 1954), Lucio Muñoz (Madrid 1929-1998), Guillem Nadal (Sant Llorenç -Mallorca- 1957),  Michel Najjar, Landau (Alemanya 1966), Josep Maria Riera i Aragó (Barcelona 1954), David Rodríguez Caballero (Dueñas 1970), José María Sicilia (Madrid 1954), Jolanta Studzinska (Lublin -Polònia- 1975),Jordi Teixidor (València 1941), Darío Urzay (Bilbao 1958) i Manolo Valdés (València 1942) .

I ja per a concloure el nostre comentari, tornarem a un fragment de les notes al catàleg que potser il·lustren el nostre veritable encís i alegria davant la possibilitat de gaudir d’aquesta manifestació d’art que avui té lloc a la nostra ciutat: [«…  el passeig pausat pels quadres que intervenen a l’exposició plasmarà l’estratègia de l’alquimista: lentament, però de forma exacta, informarà de la vastitud de la diacronia. Metàfores de llum, hipèrboles de la passió o metàboles irresistibles ajornaran el desfici de les hores, tot integrant-nos en universos sinestèsics alhora. Potser aquesta i no una altra siga la naturalesa de l’art; la raresa de l’art, on la subversió dels elements quotidians ajuden a fer el camí que condueix a unes altres realitats de rang molt més elevat: la formulació de la possibilitat d’un món millor, més auster i menys equívoc…»]

I volem agrair la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant l’organització i cura atenta d’aquest esdeveniment, a l’Ajuntament d’Alcoi el suport que en fa i manifesta, i clar està, a Francesc Verdú pel la generositat de compartir aquest magnífica col·lecció amb tots nosaltres.

 

Font: j. sou./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *