L’ètica periodística i la mentida
Mirada al món per Ester Jordà
Fa uns anys, a principis de s. XXI molts medis de comunicació van haver de reconvertir-se amb l’arribada d’internet. Costa viure amb la constant competència de les xarxes socials com a informadores de la societat. Els periòdics valen diners, Facebook no.
A la crema de professionals de l’ofici van sobreviure uns pocs, uns pocs que havien de traure la faena avant com feien abans quan la plantilla era més nombrosa. Per tant, es va deixar de costat la ‘qualitat’ per tal de continuar amb la ‘quantitat’. El resultat ha segut notícies que solen ser resums no contrastats de les notes de premsa que reben al medi de comunicació enviades pels propis interessats i gens de periodisme de investigació.
A priori, a la gent no li semblava massa important allò de perdre qualitat informativa i contrastada però la situació a llarg termini està sent desastrosa. Notícies falses, mentides, entrevistes ‘maquillatge’ i odi per tot arreu. Ningú sembla posar fi a l’espiral de mentides que publiquen les xarxes socials i, de rebot, també els medis de comunicació tradicionals.
¿Entrevistem als candidats? Perfecte, s’acorden les preguntes abans i tots contents (i si no les acordes ves amb cura no enfadar-los massa que el teu sou depèn de la seua publicitat). ¿Fem un debat? Clar que sí, posem a dos periodistes de cara coneguda que l’únic que fan es vigilar que el torn de paraula es complisca (que això en la verduleria ho fan igual de be i no els ha fet falta una carrera universitària)
Però, ¿què passa si una periodista decideix fer el que ha de fer un periodista? És a dir, contrastar la informació i desmuntar la mentida. Passa que et tracten de manipuladora amb interessos partidistes i no tornen a voler anar a parlar amb tu.
Estic referint-me a l’entrevista de la periodista Silvia Intxaurrondo a Alberto Nuñez Feijoo en TVE. Esta periodista, davant una mentida del candidat, li ho va debatre. Sorprenentment Feijoo va arremetre contestant contra la periodista que lluny d’acovardir-se i amb les dades en la mà el va fer recular. Després, les veus del PP van arremetre contra eixa periodista i el medi de comunicació responsable. I per suposat, la resposta per part del PP a la veritat treta a la llum va ser no voler aparèixer al següent debat en un atac de covardia màxima tant de Feijoo com del PP al no enviar cap altra persona.
Aleshores, una pensa, en el poc o gens acostumats que estan els polítics a que els enfronten a la veritat dels seus actes. Si és posen així per este argument rebatut… ¿quants altres ens hauran colat en tota mena de notícies, entrevistes i altres debats?
Esta campanya política propagandista ha segut la de la mentida i la de la vergonya de periodistes que s’han deixat colar gols contínuament (de totes les bandes) i sense ser conscients que amb el seu silenci, sense la seua rèplica, han donat per certes mentides a cabassades.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi