Una Història contra l’oblit i per la veritat
El Fòrum de la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina treballa amb empeny per a donar visibilitat a les conseqüències que es van patir a causa de la Guerra Civil i la posterior repressió franquista
“Qui oblida lo passat oblida a si mateix”, una cita de l’obra de Tirant lo Blanch que, encara que escrita l’any 1490, sempre es mantindrà actual. Per aquest motiu, i per tal de no repetir errors del passat, el Fòrum de la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina s’ha proposat visibilitzar el que va suposar la repressió franquista i com es va viure la Guerra Civil espanyola.
La seua formació és jove, creada en l’any 2018, fa només cinc anys. Des d’aleshores, la seua tasca no ha cessat per tal de recollir la màxima informació possible, tant de Cocentaina com de la resta de la comarca. Un dels seus vora 40 membres, Bernardo Reig, explica que “en les nostres comarques no hi havia una associació memorística”, motiu pel qual el Fòrum respon a una necessitat de “conéixer la veritat, no el que ens han contat, portem huitanta anys de no saber res del que va passar a aquella època”, afegeix Juan Torregrossa, altre dels seus membres.
A banda del recull de testimonis, una tasca que el contestà Francesc Jover coneix molt bé, la recerca en arxius és summament important per a trobar, des de partides de naixement fins a condemnes a mort. No obstant això, quasi un segle després, encara es troben impediments per a accedir-hi, tal com indica Torregrossa.
El professor d’Història i també membre del Fòrum, Diego Fernández, destaca que “vam patir un silenci imposat durant setanta anys, a diferència d’altres països com França o Alemanya”.
La realitat de moltes famílies, encara en l’actualitat, és la d’incertesa, la d’intriga o la de pena, una història plena de persones desaparegudes o oblidades en fosses comunes esperant trobar una sepultura digna i que permeta, a més, descansar als seus familiars. D’aquells dies, el contestà Francesc Jover, qui ha estat implicat en aquesta tasca durant una considerable quantitat d’anys, recorda com van tocar a la porta de son “tio”, el cunyat de sa mare que vivia en el Palau, quan tota la família estava reunida. José Doménech, afiliat a la CNT, “estava encarregat del col·lectiu de llauradors”.
A Francesc Jover, els familiars li van dir que anara per ell, “que hi ha uns hòmens que el busquen”. Escales cap amunt se’l va trobar al marge del terrat, i per molt que el cridara “no em feia cas, tan carinyós que era”. Finalment, li va respondre, “anem a vore què volen els hòmens”, se’l van endur dos falangistes. Francesc recorda que sols el va tornar a veure una volta més, quan “em van portar al ‘Sueco'”, l’antic Hospital Sueco-Noruego del Viaducte d’Alcoi que posteriorment deixaria de ser-ho per a fer les funcions de presó. Passats els anys, i a mesura que va anar creixent, “vaig anar comprenent el dramatisme” d’aquesta “experiència traumàtica”.
Impulsat per tot aquest context de la seua infantesa, Jover ha dedicat anys a la recopilació d’informació sobre els contestans i contestanes que van patir dures i tràgiques conseqüències, i que va publicar a través del llibre ‘República, Guerra i repressió franquista a Cocentaina’, en el qual es poden trobar des dels antecedents, passant per les associacions locals de l’època, i fins a un llistat de represaliats. Tota aquesta tasca continua encara ampliant-se des d’aquesta entitat per tal de saber el que realment va ocórrer per part d’ambdós bàndols.
Així mateix, l’objectiu del Fòrum no es veurà frenat per les decisions de les institucions que puguen atemptar contra la memòria històrica, afirma Jover, “sempre hem treballat sense polítiques de Memòria Històrica, per això, continuarem fent els mateixos actes, potser la diferència romandrà en què no acudirà una consellera”.
Per altra banda, i més enllà d’obtindre dades, la importància de donar-li difusió és una altra de les tasques d’aquest Fòrum de Memòria Històrica i Democràtica. Des d’una ampliada pàgina web on trobar un gran arxiu que poder consultar, passant per conferències i, fins i tot, amb la creació d’una unitat didàctica per als centres educatius, són les maneres que han trobat d’arribar a un ampli públic de la societat.
A més d’altres activitats en les quals continuen treballant, com ara una Ruta Republicana pels carrers de Cocentaina, el Fòrum ja té programades les II Jornades de Memòria Democràtica de l’Alcoià i el Comtat, entre el 26 de setembre i el 6 d’octubre, amb un programa que s’estén pels municipis de Cocentaina, Muro i Alcoi. Serà el Centre Cultural el Teular on el dia 26 d’aquest mes, a partir de les 19 hores, s’acollirà una exposició sobre ‘La Desbandá’, mentre que continuarà amb una conferència a càrrec de l’exconsellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez. Seguidament, el president del Fòrum, Àlex Barber, realitzarà l’obertura d’aquestes jornades, que comptaran amb la intervenció dels alcaldes i representants dels Ajuntaments de Cocentaina, Alcoi i Muro. Finalment, José Salvador Tàrrega, director general de Transparència i Participació serà l’encarregat de tancar aquest acte.
A aquesta primera jornada li succeiran exposicions i projeccions de documentals, com ara ‘La huella de La Desbandá’, el 27 de setembre, i ‘La presó de les dones. La repressió franquista’, el 30 d’aquest mes al Centre de Cultura de Muro. A Cocentaina, el 4 d’octubre es reproduirà ‘Espanya, Memòria i Transmissió’ i, per tancar les jornades, el 6 d’octubre, l’Espai Àgora d’Alcoi, acollirà el documental ‘L’últim tren a Bouarfa’.
Amb tot, des del Fòrum no pensen que puga caure en l’oblit aquest tema, es mostren optimistes, Iván Torregrossa apunta al fet que encara queden iaios i altres familiars que ho van patir, motiu pel qual encara desperta interés entre els més joves. Per això mateix, perquè es puga conéixer allò que va ocórrer i per tal d’evitar que caiga en l’oblit, només queda continuar treballant i fer pedagogia, també per a fer front a certes polítiques que quasi un segle després tornen a ser cícliques i tenir sempre present que “el poble que oblida la seua història està condemnat a repetir-la”.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi