foradia subscriutegrat

Moisés Olcina: “Participar en el Congrés Mundial de Saxofon ha estat un aparador al món”

3+1 Saxophone Quartet, format per Moisés Olcina, David Castelló, Eladio Sellés i Raül Richart, va estar seleccionat per a participar en el XIX Congrés Mundial de Saxofon que es va celebrar a Canàries. Parlem amb Moisés Olcina de l’experiència i també de l'estrena del musical sobre el Monterrey aquest dissabte 13 de gener

Abans d’entrar a comentar tot el que heu viscut, dis-nos qui sou 3+1 Saxophone Quartet?

3+1 Saxophone Quartet està format per David Castelló, que és d’Ontinyent i és saxo soprano; Eladio Sellés és d’Alcoi i és saxo alt; Raül Richart és de Cocentaina i és el saxo baríton; i jo soc d’Alcoi i saxo tenor. Ens vam trobar en cursos en Cocentaina i decidirem fer aquesta formació, vam fer un concert inicial, hi vam veure possibilitats i vam tirar endavant.

– Com va ser participar en aquest congrés? Entenc, per la importància que té, que no és fàcil entrar en ell

El procés passa perquè nosaltres enviem la documentació pertinent per poder entrar en la selecció que es fa, ens feia molta il·lusió, ja que participar en el Congrés Mundial de Saxofon ha estat un aparador al món. Volíem aprofitar que es celebrava a Canàries, perquè altres anys ha tingut lloc a Tokio, Chicago o Croacia, per exemple, perquè és un esdeveniment consolidat que té lloc cada quatre anys. Són moltíssimes les propostes que els arriben i no és fàcil ser seleccionats, però pel que ens van dir els va agradar el programa que vam presentar, pel fet que vam plantejar un programa diferent, obres originals d’autors que han escrit per a quartets de saxo i erem dels pocs quartets que tocavem jazz. Entre les peces del programa estan ‘Diffusion for Sax Quartet’, de Gordon Goodwin; ‘Miniature Jazz Suite’, de Lennie Niehaus; ‘Three Improvisations’ de Phil Woods, y ‘3 Jazz Movements’, de Russ Peterson.

– Una vegada ja celebrat el XIX Congrés Mundial de Saxofon, quina és la valoració que fas de la vostra participació?

Ha estat una experiència única, que no podrem oblidar mai. Pensa que hem pogut estar al costat de músics de prestigi mundial, hem pogut veure molt del que està fent-se i també mostrar el que nosaltres fem a un auditori internacional. Ho hem viscut amb molta il·lusió i emoció, també amb estrés, però ha estat una experiència inoblidable. Hem estat rodejats de figures mundials, hem aprés molt i també hem mostrat qui som i què fem nosaltres. Ha estat un aparador importantíssim per al nostre currículum. M’agradaria fer un disc d’allò que hem interpretat a Canàries, tancar-nos en algun artista convidat i que quedara enregistrat perquè puga arribar a més gent.

– Com va anar la vostra interpretació en aquest Congrés mundial?

Va anar molt bé, va ser el dia 7 de desembre al Conservatori Professional de Música. De fet, tenim una anècdota que no demostra. Al Congrés, a més dels concerts, també s’han celebrat conferències i diverses activitats, així que el públic anava d’un lloc a un altre amb rapidesa, per intentar aprofitar el temps el màxim possible. Després de la nostra actuació hi havia una festa importantíssima, a la qual tot el món volia estar, i la nostra sorpresa va ser que, malgrat això, quan vam acabar vam haver-hi de tornar a eixir perquè el públic s’havia quedat i vam fer un bis. Per a nosaltres va ser espectacular, estem molt contents de l’acollida que hem tingut en un Congrés amb una elevadíssima participació de professionals de diferents llocs del món. L’últim dia va estar José Rafael Pascual, qui va tancar el congrés amb una banda de Canàries.

– Després d’aquesta experiència internacional, en què estàs treballant?

Ara estem en un musical que s’estrena el 13 de gener al Teatre Calderón d’Alcoi, de la mà de l’Agrupació Lírica El Trabajo i que gira sobre melodies que sonaven al Monterrey, una idea sorgida pel llibre que acaba de traure Ricardo Canalejas. Professionals i amateurs estem treballant conjuntament en aquest projecte, i estic molt content de com va quedant. Hi ha peces que no coneixia personalment, altres sí, per descomptat, però totes conformen una època esplendorosa i confie que el públic gaudirà del que posarem en l’escenari.

– Per acabar, recordem una miqueta qui és Moisés Olcina. Quants anys portes en la música?

Fa quaranta anys que estic en la música. Tenia quinze anys quan vaig començar i ací continue, donant classes, actuant, fent muntatges, i espere que per molts anys més. Encara recorde el primer saxo, són coses que sempre portes al cor. Com comentava abans, m’agradaria molt enregistrar el concert que hem fet a Canàries, seria perfecte per tancar eixe esdeveniment. Crec que s’ha perdut la cultura del disc físic, costa molt trobar-ne i per a mi és molt important, per això seria un projecte interessant.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *