El Comtat diu no a la macrourbanització de Planes i s’organitza per aturar-la
La presentació pública de la Modern Eco Village (MEV) a Planes ha destapat un malestar que feia temps que covava. Amb la recent creació de la plataforma “Salvem Planes, protegim el Comtat”, el rebuig al projecte de macrourbanització al voltant del pantà de Beniarrés ha passat de la preocupació silenciosa a la contestació oberta. El que es planteja com una ecoaldea modèlica és vist per bona part del veïnat com una operació urbanística de gran escala que posa en risc l’equilibri del territori i el futur del poble
La resposta social contra la macrourbanització projectada a Planes ha començat a organitzar-se. El passat 21 de març, una cinquantena de persones de diferents pobles del Comtat es reuniren a Muro per constituir la plataforma “Salvem Planes, protegim el Comtat”, amb l’objectiu de coordinar accions i informar la població sobre un projecte que preveu la construcció de centenars de xalets a l’entorn del pantà de Beniarrés.
La iniciativa naix en un moment clau: a principis de març de 2026 es va presentar, pràcticament a última hora, la documentació per iniciar la tramitació de la denominada Modern Eco Village (MEV), una proposta impulsada per promotors noruecs que planteja una urbanització de gran escala en els terrenys de l’antiga Joia de Planes, un projecte fallit de fa dues dècades. Tot i haver-se gestat amb discreció durant mesos, la iniciativa ha saltat ara al debat públic i ha encès totes les alarmes a la comarca.
En aquest context, el diumenge 29 de març quedarà marcat a Planes com el dia en què el poble —i bona part del Comtat— va dir prou. El centre social es va omplir com feia temps que no es recordava, amb prop de 150 persones, majoritàriament veïns i veïnes però també gent arribada de tota la comarca, disposades a escoltar… i a qüestionar.
La primera reunió informativa sobre la MEV no va ser el bany de masses que alguns podien esperar. Més bé al contrari: va evidenciar un profund malestar i una desconfiança generalitzada cap a un projecte que fa més d’un any que camina sense haver sigut explicat públicament.
L’alcalde, Javier Sendra, acompanyat dels promotors i arquitectes, va defensar la iniciativa apel·lant a la seua legalitat i presentant-la com una alternativa sostenible a antics plantejaments urbanístics. Una “ecovil·la”, deien, amb serveis propis i habitatges per a viure i teletreballar. Però el relat es va quedar curt davant la realitat.
Perquè allò que es proposa és la implantació de més de 1.000 nous residents en un poble que no arriba als 700 habitants. I això no és només una xifra: és un canvi radical de model, de vida i d’identitat. El veïnat ho va entendre ràpidament.
El torn de preguntes va destapar totes les costures del projecte. Dubtes sobre l’aigua en un context de sequera, sobre la pressió als serveis municipals, sobre els drets dels futurs residents, sobre l’impacte ambiental en el Paisatge Protegit del Serpis o sobre la mateixa viabilitat real de tot plegat. Preguntes concretes, directes, que sovint van rebre respostes evasives o apel·lacions a la “bona voluntat” dels promotors.
Especialment revelador va ser el plantejament d’una urbanització amb serveis propis, gestió privada i accés controlat. Una mena de comunitat paral·lela que, segons es va dir, no necessitaria res del poble… però que inevitablement acabaria condicionant-lo tot. Una idea que lluny de tranquil·litzar, va reforçar la percepció d’un projecte alié al territori.
La presència de gent de tota la comarca també va marcar la sessió. No era només Planes qui parlava. Era el Comtat. I això va generar incomoditat en alguns moments, amb preguntes sobre l’origen dels assistents que contrastaven amb la naturalitat amb què s’accepta la intervenció de capitals estrangers.
L’acte va concloure amb un ambient marcadament crític. Fins i tot l’alcalde, que en mesos anteriors havia mostrat una actitud favorable al projecte, va adoptar una posició més prudent, assegurant no estar “ni a favor ni en contra”.
La plataforma Salvem Planes, Protegim el Comtat va eixir reforçada d’una trobada que confirma que el conflicte no ha fet més que començar. El rebuig no és puntual: és profund i creixent.
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Carme Romia.: 
Rafaela: 
Comenta i participa-hi