José Maria Valls Satorres: “El Dia dels Músics és una proclama del que vindrà”
Aquest reconegut músic i compositor alcoià, molt vinculat al món de la festa, serà l’encarregat de dirigir l’Himne de la Festa en aques 2026. Valls Satorres és la segona persona en la història de l’acte que repeteix el privilegi de dirigir a tot un poble, un honor que ja va tenir el mestre Amando Blanquer
- S’esperava tindre novament l’oportunitat i l’honor de dirigir l’Himne de Festes? Recordem que ja va tindre el privilegi l’any 1984.
Si és una cosa que mai se l’espera un, perquè repetir la direcció de l’Himne sols hi ha hagut una persona que és Amando Blanquer, i ara en doblar l’edat, perquè ho vaig fer amb 40 anys i ara en tinc 80, han pensat que soc la persona idònia per a dirigir l’Himne de Festes.
- Com va rebre eixa notícia?
Amb moltíssima alegria, i també amb responsabilitat, perquè com ja he dit, no és el mateix fer-ho amb 40 anys que amb 80. Hi ha una altra forma de fer les coses amb tot el que es forma, amb tota la desfilada de bandes fins a la plaça, agafar la batuta i pujar a l’escenari. Han sigut molts anys, i la persona té més solera, però també més responsabilitat.
- Supose que tindre eixa experiència serà un avantatge, o apareixen eixos nervis com si fora la primera vegada?
Clar, és que el que passa és que dirigir l’Himne en Alcoi, no és anar a dirigir a l’Orquestra Simfònica de Chicago, és el teu poble, i en el teu poble, i com deia un bon amic, Carlos Palacio: “Yo puedo fracasar en la Ópera de París, pero nunca en la plaza de mi pueblo”. Així que entrar en la plaça, i tirar cap endavant amb la batuta endavant, i encara que dirigir l’Himne no és una cosa molt difícil, però és tanta l’emoció la de veure tants músics i a tanta gent apretada a la plaça, que fa augmentar l’adrenalina i veure que és el que passa ací.
- De tot el que es fa en eixa vesprada tan especial. Quin és el moment amb més il·lusió?
Il·lusió en principi hi ha un molt important, que és desfilar amb la banda en la qual un va nàixer, que és la Societat Musical Nova d’Alcoi, que és un jo vaig nàixer musicalment, i seran els que m’acompanyen fins a la plaça. És a dir, que això ja serà el primer impacte i l’emoció de travessar tot País Valencià, Sant Llorenç i entrar en la plaça, això causarà un impacte molt important. I a més a més, rebre la batuta per a dirigir l’Himne de la mà del Sant Jordiet, també serà un moment importantíssim. Tot és el conjunt, perquè tot juga el sentit humà que porta uno damunt, i l’alcoiania, i aquestes coses, doncs, pesen i al mateix temps tiren capdavant i et fan dir: ací estic jo, i serà irrepetible.
Quan es produeix una cosa així podríem dir que és irrepetible, encara que ho faces mil vegades, sempre seria únic.
- Ara que s’acosta el moment, com s’imagina eixa vesprada?
Fa prou temps que pense en eixa vesprada, és una cosa que la tinc quasi diàriament. No pare d’imaginar d’estar en eixe moment a l’hora que toca, en el lloc on toca, i acompanyat per tots els músics, no sols de la Banda Música Nova, sinó de totes les bandes que desfilen, perquè ens coneixem i tots tracten dir-te coses. No és igual aquesta vegada que la primera volta, ja que es feia un assaig en el camp de futbol dels Salesians, i després el director anava a la plaça pel seu compte, i ara està tot molt organitzat, les bandes està en un lloc, el Sant Jordiet desfila amb una banda, i el director amb una altra, i això fa que les ganes per fer-ho bé siguen molt grans.
- A banda de ser músic, també és molt fester. El Dia dels Músics seria un del dia més moments importants per a vosté en les festes?
El Dia dels Músics és el Dia dels Músics, i representa una expressió emocional dels carrers, una proclama, un esdeveniment i el dia més important per a la música, però no per això mateix, sinó perquè també és l’antesala del que seran les festes, i la festa la vivim, però el Dia dels Músics és la proclama d’una cosa que vindrà, i els mateixos músics gaudeixen molt d’eixe moment i de tot el que vindrà després.
La veritat és que poder dirigir l’Himne som sols uns pocs dels elegits els que podem fer-ho i tant de bo pogueren tots els alcoians i alcoianes poder dirigir-ho, que és impossible clar.
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Carme Romia.: 
Rafaela: 
Comenta i participa-hi