L’enigma ocult de l’Alt de les Pedreres: el misteriós altar de sacrificis de la Mariola
De la mà de l'investigador i divulgador Carles Gisbert, redescobrim el petroglif en forma de "collar", un tresor arqueològic que milers d'alcoians trepitgen diàriament sense conèixer el seu valor ancestral
Quantes vegades hem pujat a l’ermita de Sant Cristòfol o hem vorejat el majestuós barranc del Cint? Centenars, segurament. Els camins de l’Alt de les Pedreres, en ple cor de la serra de Mariola, són una de les rutes més estimades, concorregudes i familiars per als alcoians. Tanmateix, la proximitat quotidiana d’este paisatge sovint ens encega davant dels secrets profunds que amaga la terra sota els nostres peus. Incrustat en la mateixa roca mare que dóna forma a la muntanya, reposa un llegat arqueològic mil·lenari que ha passat desapercebut per a la immensa majoria dels caminants: un misteriós altar de roca que ens connecta directament amb la cara més mística, ritual i transcendent de la Prehistòria. Tots hem passat per allí mil vegades, però mai li hem donat el vertader valor paisatgístic, històric i patrimonial que este indret amaga.
Per a endinsar-nos en esta fascinant aventura i aprendre a mirar la pedra amb uns altres ulls, comptem amb el mestratge i la companyia de Carles Gisbert. Investigador minuciós, buscador incansable i un dels grans especialistes de les nostres comarques en la divulgació de les anomenades inscultures, Gisbert és qui ens guia i ens acompanya en este trajecte per un terreny aparentment estèril. La seua faena de camp és vital per a rescatar de l’oblit uns vestigis que corren el risc de desaparèixer per la incomprensió o el pas del temps. Amb la seua brúixola, la seua passió i el seu coneixement de l’arqueoastronomia, ens ensenya que estes roques no són un simple capritx de la geologia o de l’erosió, sinó un llibre obert sobre les creences, els temors i l’espiritualitat dels nostres avantpassats.
Però, què és exactament el que estem xafant? Abans de desxifrar el misteri, cal definir un concepte fonamental: el petroglif. Un petroglif és una manifestació d’art rupestre que consisteix en gravats o dissenys esculpits sobre la superfície de la roca per l’ésser humà en èpoques prehistòriques o antigues. Per a aconseguir-ho, s’utilitzaven tècniques com el repicat, la incisió o el poliment amb ferramentes de pedra o metall. Dins d’esta categoria entren les “inscultures” o cassoletes, que són xicotetes cavitats excavades en la pedra. Llocs de gran interés arqueològic, estos elements solien complir funcions rituals, astronòmiques, territorials o religioses lligades a la supervivència de les comunitats de l’Edat dels Metalls.
La joia de la corona de l’Alt de les Pedreres és, sens dubte, el petroglif conegut de manera popular com el “collar”. Es tracta d’un gran altar format sobre una llosa de roca horitzontal on apareix gravada una mitja “lluna” amb dos cassoletes que, per la seua disposició ordenada, recorda perfectament la silueta d’un collaret ritual. La gran aportació i descobriment de Carles Gisbert en este panell concret ha sigut la identificació d’una autèntica raresa tipològica a escala internacional: la combinació exacta de cassoletes perfectament rodones amb altres de forma nítidament quadrada en un mateix conjunt de gravats.
Esta alternança geomètrica obri la porta a teories científiques apassionants sobre el seu ús sagrat com a altar de sacrificis rituals. La hipòtesi principal, defensada en l’àmbit de la investigació i avalada per la faena de Gisbert, apunta a un lloc de libacions ancestrals. Les cassoletes rodones haurien servit per a recollir fluids sagrats com l’aigua de pluja, sang, la llet o el vi en honor als déus de la natura. Per la seua banda, les cassoletes quadrades estaven destinades a rebre les vísceres d’animals sacrificats en este punt elevat de la Mariola. El més sorprenent de la troballa és que els xicotets canals o canalicles tallats a la roca connecten les formes rodones i quadrades, fent que els líquids fluïren i es mesclaren en un patró simbòlic que es repeteix de manera idèntica en altres cultures primitives de l’àmbit mediterrani i atlàntic.
L’Alt de les Pedreres s’alça així com un espai sagrat on la història, l’astronomia i el misticisme s’entrellacen. Viure esta experiència al costat de Carles Gisbert ens recorda la necessitat urgent de protegir, catalogar i difondre el nostre patrimoni rupestre. La serra de Mariola no és només un tresor botànic o un espai per a l’esport; és la llar dels nostres orígens, un paisatge cultural que demana a crits ser respectat, estudiat i valorat abans que l’erosió o l’acció de l’home l’esborren per sempre.
Carme Romia.: 
Rafaela: 
Pedro J.Sanahuja: 
Comenta i participa-hi