Roger Garrido guanya per tercera vegada el Premi Solstici amb un relat sobre el modernisme alcoià
L'obra ‘Guerra modernista’ s'inspira lliurement en les vides dels arquitectes Timoteo Briet i Vicente Pascual, els màxims exponents del modernisme a Alcoi
L’escriptor i periodista contestà Roger Garrido Cortés ha aconseguit el Premi Solstici de Literatura Juvenil en valencià 2026 amb ‘Guerra modernista’, un relat que s’inspira lliurement en les vides dels arquitectes Timoteo Briet i Vicente Pascual, els màxims exponents del modernisme a Alcoi. El guardó, dotat amb set-cents euros i la publicació de l’obra per part de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manises, es va lliurar el dimecres 22 de juliol en la Casa de la Cultura de la localitat de l’Horta Sud.
Els Premis Solstici, creats el 1985, tenen com a objectiu fomentar la literatura en valencià i donar difusió als joves escriptors del País Valencià. Garrido ja s’havia alçat amb el guardó en les edicions del 2023 i el 2024, i confirma així la seua condició d’habitual d’aquests premis.
‘Guerra modernista’ s’ambienta en l’Alcoi de principis del segle XX, en plena ebullició modernista i agitació social. L’obra narra la història de dos arquitectes enfrontats, inspirats lliurement en les figures de Timoteo Briet i Vicente Pascual, que inicien una absurda competició per veure qui aconsegueix acabar primer de construir el seu edifici. Per a guanyar, cap dels dos dubtarà a recórrer a qualsevol mètode al seu abast, incloent-hi el sabotatge, l’extorsió, el suborn o, fins i tot, l’assassinat.
La història parteix d’un fonament real: en 1910, Briet i Pascual van iniciar en paral·lel les obres de dos edificis modernistes, situats l’un al costat de l’altre, en el carrer Sant Llorenç, números 3 i 5. No hi ha, tanmateix, cap evidència que confirme que existira realment una rivalitat entre tots dos arquitectes, que havien sigut companys de promoció durant els seus estudis a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
El jurat del certamen ha destacat “l’humorisme, l’ús ric i àcid del llenguatge, així com l’originalitat” de la proposta. El relat es construeix com si fora un documental o un assaig històric, amb declaracions d’historiadors ficticis, extractes de periòdics de l’època i fragments dels diaris dels protagonistes, en un recurs que recorda al que va emprar Eduardo Mendoza en ‘La veritat sobre el cas Savolta’. En ‘Guerra modernista’, aquests recursos es transformen en ferramentes paròdiques per a construir una sàtira sobre l’ambició i les ànsies de poder en una època en què el prestigi ho era tot.
Carme Romia.: 
Rafaela: 
Pedro J.Sanahuja: 
Comenta i participa-hi