El Viaducte de Canalejas, el pont que va obrir Alcoi cap al segle XX
La Fira Modernista recuperarà aquest dissabte la històrica inauguració de 1907 d’una de les grans obres d’enginyeria que van transformar la ciutat
Hi ha construccions que acaben convertint-se en part del paisatge fins al punt que costa imaginar la ciutat sense elles. El Viaducte de Canalejas n’és una. Alçat sobre el barranc del Molinar, el pont va permetre superar una de les grans barreres naturals d’Alcoi i obrir una nova comunicació entre el centre urbà, el futur barri del Viaducte i els camins que conduïen cap a la costa.
La construcció va començar l’any 1901 i va culminar amb la inauguració oficial del 24 de febrer de 1907. El projecte va ser obra de l’enginyer de camins Próspero Lafarga Navarro, amb la participació de l’enginyer alcoià Enrique Vilaplana Juliá. El viaducte va prendre el nom de José Canalejas Méndez, aleshores diputat a Corts pel districte d’Alcoi i vinculat a les gestions que van permetre impulsar l’obra.
La infraestructura era tota una demostració de la nova enginyeria metàl·lica del canvi de segle. L’estructura descansava sobre tres grans pilars i dos estreps, salvant un desnivell que arriba aproximadament als 54 metres. La documentació tècnica descriu quatre trams metàl·lics, amb dos trams metàl·lics centrals de 44 metres i dos laterals de 37, configurats mitjançant grans bigues de gelosia. La seua construcció no va ser senzilla. Les obres van començar formalment el 9 de març de 1901 i la primera pedra es va col·locar el 27 d’abril. Els problemes geològics obligaren a aprofundir els fonaments en alguns punts del barranc, mentre que els pilars, per la seua extraordinària altura, exigiren una execució especialment acurada. La part metàl·lica va ser encarregada a la Sociedad Metalúrgica Duro-Felguera, mentre que Enrique Vilaplana va intervindre com a enginyer contractista sota la direcció de Lafarga. Abans de posar-lo en servei, el viaducte va ser sotmés a unes espectaculars proves de càrrega els dies 12 i 13 de gener de 1907. El tauler es va cobrir amb arena i posteriorment es va provar amb carros de huit tones, fins a situar-ne 32 damunt del pont per comprovar-ne la resistència.
Una inauguració multitudinària
Aquell 24 de febrer de 1907 no va ser un dia qualsevol a Alcoi. José Canalejas va arribar en tren i va ser rebut per autoritats, bandes de música i una multitud. Les cròniques de l’època descriuen una comitiva de milers de persones i més de cinquanta carruatges, amb música, flors llançades des dels balcons i fins i tot una carrossa que reproduïa el mateix Viaducte.
Més que una nova carretera elevada, el Viaducte significava una transformació urbana. Permetia un accés molt més directe cap a l’est de la ciutat i cap als camins de la costa, evitant recorreguts estrets, sinuosos i amb forts pendents. Al mateix temps, facilitava l’expansió d’Alcoi cap a una nova zona urbana i industrial.
El pont que hui contemplem, però, no conserva íntegrament l’estructura metàl·lica de 1907. A mitjan dècada de 1980, el deteriorament del metall i els problemes dels vessants obligaren a una profunda reforma. El 1985 es van substituir els trams metàl·lics i el tauler es va eixamplar tres metres, intentant mantindre la imatge general del conjunt. Els històrics pilars de fàbrica continuaren marcant, però, la silueta característica del viaducte.
Més d’un segle després, el Viaducte continua formant part del paisatge i del patrimoni industrial d’Alcoi. El pròxim 26 de setembre, la Fira Modernista tornarà simbòlicament a aquell 1907 amb una recreació dividida en cinc escenes teatralitzades. L’organització ha demanat especialment que els participants representen el poble treballador, recordant que la gran majoria de les persones que van assistir a aquella inauguració no pertanyien a la burgesia.
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Juan: 
Comenta i participa-hi