Foradia ajualcoitel

Miquel Santamaria director de La Mostra Teatre

Vindran companyies de Madrid, Catalunya, Balears, La Rioja, Castella Lleó i Múrcia, a banda de les valencianes que són l’eix central sempre de la Mostra i d’una italiana que hem invitat especialment. La Mostra de Teatre d’Alcoi, del 28 al 31 de Maig 2014, fira professional de les Arts Escèniques valencianes.

miquel santamaria

Miquel Santamaria director de la Mostra de Teatre d’Alcoi./ lesmuntanyes.com

 

 Com es presenta aquesta Mostra de Teatre 2014?

MIQUEL SANTAMARÍA. Amb més varietat d’espectacles que mai, tant pel que fa a la procedència com als diferents gèneres i formats: carrer, drama, dansa infantil i per adults, comèdia, humor, crítica social, titelles, teatre actual, versions dels clàssics… Vindran companyies de Madrid, Catalunya, Balears, La Rioja, Castella Lleó i Múrcia, a banda de les valencianes que són l’eix central sempre de la Mostra i d’una italiana que hem invitat especialment i que fa un espectacle teatro-musical molt divertit. Precisament eixa funció forma part d’una secció especial per al públic més jove, des dels menuts de 2 anys fins els que s’acosten a l’edat adulta. Ells també són un objectiu prioritari per a nosaltres.

Finalment, destacaríem que la programació està plena d’autors, companyies i espectacles premiats en diferents àmbits, alguns tan importants com el Premio Nacional de Teatro o les principals fires de l’Estat. Això és una garantia de qualitat que li oferim al públic fidel a la Mostra.

  • Quines coses no ens podem perdre d’aquesta XXIVa edició?

MS. És difícil triar pel gust d’un altre i més quan tota la programació és, en certa manera, complementària. Quantes més coses es puguen vore, millor serà la visió conjunta del panorama de l’escena actual, que és la finalitat d’una fira com la Mostra. Els espectacles del Principal, Calderón i Centre Cultural són, sense excepció, imprescindibles; els dos de carrer, poden afegir una nota de color i diversió. Però no vull deixar de recomanar-ho tot, incloent el Teatre Salesians en la funció que no és escolar i també les activitats complementàries: exposicions, sessions de música en off, animacions… Realment són quatre dies quasi frenètics si ho has de seguir i tens temps per poder fer-ho. Deixem constància, perquè són estrenes absolutes, de les de l’Hongaresa, el dimecres (que és el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi) i de Sol Picó que tanca la Mostra.

  • Ara quan es parla de recuperació en alguns sectors, el sector teatral i cultural està experimentant alguna millora?

 MS. No. Al contrari. La persistència de la imposició d’un iva desproporcionat, un cas únic en tota la Unió Europea, sumada a la desaparició o dràstica disminució de les polítiques de promoció de la cultura, l’educació, l’art i les activitats socio-culturals en general, no deixen entreveure cap millora. Moltes infraestructures recent creades o fins i tot amb anys de bon funcionament, ara estan a mig gas o malvenent-se sense garantia de mantindre el servei d’interés públic, amb la qual cosa, com que tampoc poden ser rendibles comercialment, potser acabaran deteriorades o simplement tancaran la porta. És cert que hi ha administracions que fan un esforç especial, com és el cas de l’Ajuntament d’Alcoi, per mantindre, optimitzar i millorar la vida social de la gent, però per desgràcia en són excepcions i també la voluntat arriba fins on pot, perquè la situació dels municipis és dramàtica ara que han d’assumir serveis bàsics que oficialment els diuen no els corresponen i per als quals no se’ls dóna finançament.

  • Les coses a aquest camp i a aquesta professió tornaran a ser com abans?

MS. Em sembla que no, que el deteriorament o, en el millor dels casos, el canvi de model com va perfilant-se, serà difícilment reversible. Però tampoc hi havia una situació idíl·lica abans d’això que ara en diuen la crisi. La Cultura ha tingut sempre molts pocs diners disponibles en aquest país, si no comptem com a tal amb la despesa, a voltes immensa, de la construcció d’equipaments o els grans esdeveniments planificats d’aquella manera i que s’han xuclat els recursos nostres, dels nostres fills i dels nostres néts. La Mostra, per exemple, ha tingut sempre un pressupost i recursos molt més baixos que les altres fires d’abast comparable en tota Espanya. Potser va haver una lleugera millora entre 2005 i 2008, però no era estructural i ara tornem als anys 90, que ja és dir. Només comptem, això si, amb uns espais teatrals millors que no teníem abans, i amb l’experiència. Gràcies a això es manté una activitat notable i diversa, però sempre a base d’una gestió econòmica, de recursos personals i materials, molt exigent, quasi tacanya, que ens fa molt vulnerables i on depenem de la implicació personal dels professionals i col·laboradors, perquè no és viable fer-ho d’una altra manera.

  • És Alcoi, encara a dia de hui, una ciutat de teatre?

MS. Si, també rotund. Hi ha grups molt actius i amb un bon arrelament social. Tant de teatre, com de dansa i que fan musicals. Des del món escolar als grups de majors o de teatre fester, passant per aquells que fan versions d’autors universals o s’atreveixen amb els nous creadors dramàtics. Això quant als no professionals. Dels que n’han aconseguit fer la seua manera de viure, la cosa està més complicada, perquè no poden exclusivament viure de l’activitat local i molts han hagut d’arrelar fora, a Barcelona, Madrid o València. Això és una oportunitat també, perquè hi ha noms que s’han consolidat en els principals centres de producció i que, de tant en tant, ens ofereixen a casa nostra el millor que porten pel món. En aquesta Mostra, sense anar més lluny, tenim l’estrena de Sol Picó i l’èxit dirigit per Pau Durà, tots dos al Calderón. Però també hi ha La Dependent, Xavi Castillo, Gemma Miralles com a directora i Carles Cortés com autor. L’any passat hem tingut Xavi Mira, i ara afegim l’activitat off de Juli Mira, Ximo Llorens i Moisés Olcina… A nivell general, la ciutat compta amb quatre sales operatives, de formats de petit a gran, una d’elles amb una fórmula actual i provada de companyia resident, el Principal; una altra privada però amb conveni d’utilització pública, el Teatre Salesians; i dos totalment de gestió pública, com són el Centre Cultural i el Teatre Calderón. Aquest últim, especialment, és l’espai de referència, però el conjunt de totes i algun lloc més com el Cercle Industrial o La Capella, ens permet enorgullir-nos de la singularitat cultural que, inclús ara, és marca pròpia de la ciutat d’Alcoi.

miquel santamaria 2Quan parles amb els programadors d’arreu de l’Estat, com se’ns veu des de fora als alcoians?

 MS. Ja fa anys que la ciutat està fent-se un lloguet entre aquelles que són punt de referència per alguna raó concreta. El cas del Premi de Teatre i de la Mostra són un bon eix central d’aquesta promoció, i la nostra participació en fòrums com La Red Española, la Coordinadora de Ferias, el Plan Platea o la Xarxa Alcover, ens obri molt camp per a aprendre, treballar conjuntament per aprofitar millor els pocs recursos disponibles, ací i allà, o simplement per donar-nos a conèixer en llocs on mai no arribaríem. Cada volta es treballa més en xarxa i el futur passa per Europa i, segons qui i com, per Iberoamèrica, a més del primer esglaó que són els territoris més pròxims amb els quals compartim llengua i cultura.

  • Per últim, quina seria una valoració positiva de la Mostra 2014, què s’espera d’ella?

 MS. Un bon balanç seria que tot funcione sense entrebancs, que els espectacles agraden i, com que som una fira, capten l’atenció dels professionals i tinguen posteriorment èxit comercial, garantia de supervivència per al teatre i la dansa. Evidentment unes sales plenes de públic ajudaran i, de passada, haurem oferit una volta més als nostres conciutadans l’oportunitat de tindre, a casa, una programació molt especial i accessible per a tots els públics.

 

Font: per Lídia Vila, Publicació en El Gratis.


ajuntalcoi

ajualcoiturisme

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *