Imprescindible llegir si va a prendre el sol aquest estiu
Per això ens ha semblat imprescindible explicar com protegir de debò la pell del sol i plantar cara al càncer. I aquí vénen unes dades que ha de saber (i que no estan explicant els organismes oficials, ni molt menys la indústria cosmètica).
Si està punt de començar les seues vacances (o ja les ha començat) i té en perspectiva llargues hores a l’aire lliure, de descans en una bona hamaca i ganes de torrar-se al sol, aquest missatge és per a vosté. És important que ho llegisca, perquè pot salvar-li de sofrir càncer de pell. I no és una exageració.
Com a persona conscienciada amb la seua salut, possiblement no s’exposarà al sol sense crema protectora, amb la qual també empastifarà acuradament als seus fills. Però, prevenen el càncer de pell els protectors solars? Vull donar-li informació important sobre aquest tema abans que siga massa tard.
Durant molt temps els científics van estar convençuts que els rajos UVB eren la causa de la majoria dels càncers de pell i, per aquest motiu, les primeres cremes de protecció solar es van desenvolupar per bloquejar únicament els UVB, i oferien una protecció limitada o nul·la contra els UVA.
No obstant això, avui sabem que els UVA també són l’origen d’alguns tipus de càncer, no a través de les lesions ocasionades directament en l’ADN, sinó d’aquelles infligides d’una manera més indirecta pels radicals lliures. Per això avui les cremes bronzejadores contenen components que pretenen bloquejar tant els rajos UVA com els UVB (com veurà que malden per posar els fabricants en els envasos).
I aquí vénen unes dades que ha de saber (i que no estan explicant els organismes oficials, ni molt menys la indústria cosmètica):
- No tots els components que contenen els protectors solars dels diferents fabricadors per bloquejar els rajos UVA ho fan de la mateixa forma. La substància més eficaç sembla ser el diòxid de titani… i només aconsegueix bloquejar un 25% de la radiació UVA!
D’acord amb els estudis disponibles, sembla que les proteccions solars poden reduir el risc de desenvolupar un carcinoma basocelular. En el cas del carcinoma espinocelular, les proves que els protectors siguen veritablement eficaços són molt menys convincents. I quant al melanoma, ha de saber que “no hi ha proves que l’ús de cremes solars protegisca del melanoma”, en paraules textuals de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, on la incidència del melanoma continua ascendint any rere any, a raó d’un 3% anual.
Quan la pell està exposada, és pigmenta a partir d’una dosi de 50 juliols/m2, i les cremades solars apareixen aproximadament als 200 juliols/m2. Entre tots dos valors, l’energia rebuda és suficient per reduir la immunitat de la pell, així per a provocar mutacions del gen anomenat p53, encarregat que la pell cree autoprotecció enfront dels carcinomes. Per tant, l’ús de cremes és enganyós, ja que anima als usuaris a perllongar el temps d’exposició en aquesta franja d’alt risc (entre els 50 i els 200 juliols/m2), atés que se senten protegits perquè no estan cremant, quan no ho estan enfront del càncer.
A la vista d’aquests tres simples dades, supose que ja no li sorprendrà el fet que, mentre que cada vegada la societat està més conscienciada amb la necessitat d’usar crema abans de posar-se al sol, no obstant això el càncer de pell no deixe d’augmentar.
Milions de persones es lliuren al sol cada estiu creient que una crema solar protegirà la seva pell dels perills de la radiació. I anys després es troben de front amb el diagnòstic: càncer de pell, en molts casos curable (sobretot si es detecta en una fase precoç), però que en altres casos pot resultar mortal. La meua intenció és que vosté no siga una d’elles.
La conclusió no és no prendre el sol, ja que aquest és necessari per sintetitzar la vitamina D, imprescindible per a l’organisme i que a més (encara que semble paradoxal), juga un paper important precisament per protegir-se del sol i enfrontar-se al càncer.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi