lasarga ajualcoitel

9 d’Octubre

per Vicent Vicedo

Dissortadament, cada any la celebració de 9 d’Octubre és la celebració del deteriorament progressiu (planificat?) de la consciència d’identitat i de la cohesió social dels valencians.

La voracitat i la megalomania dels polítics valencians de dretes han espoliat les arques de la Generalitat, servint-los, a més a més, per restringir l’aplicació de la Llei de Dependència, sent els dependents valencians els més desafavorits en la recepció d’ajudes que tenen reconegudes.

La desaparició de la ràdio i la televisió valencianes ha suposat la pèrdua d’un instrument de cohesió de primer ordre per unificar i difondre una llengua normalitzada, donant la visibilitat i presència en tots els àmbits de l’escena pública que d’una altra manera, tal com passa ara, perd el factor de prestigi i el seu ús queda reduït a l’àmbit domèstic.

Paral·lelament, la retallada de pressupostos en l’ensenyament, amb disminució del número de docents, retallada de línies en valencià, augment del número d’alumnes per aula i minva de mitjans en els centres educatius provoca el deteriorament de la qualitat de l’ensenyament, pilar bàsic per a la construcció d’una societat futura productiva i amb potencial de creixement sostenible.

L’anomenat “model sanitari valencià”, laboratori de proves del model que vol implantar el govern central en totes les autonomies, s’ha revelat com un sistema sanitari car que només és beneficiós per a les grans empreses que el gestionen.

La fallida del model de creixement valencià, basat en la construcció, ha propiciat que la taxa d’atur siga més alta que la mitjana estatal.

La desaparició del sistema bancari autòcton és un altre factor afegit que dificulta el desenvolupament de les petites i mitjanes empreses, nucli del model productiu valencià.

Tots aquests factors accentuen l’increment de la desigualtat i aprofundeixen la fractura social que dificulta la cohesió social dels valencians com a poble, cosa que impedeix la nostra presència amb una veu potent en els òrgans de poder del govern central i per tant que se’ns menyspree en qüestions com el repartiment equitatiu de pressupostos, infraestructures, etc. i que se’ns utilitze com a laboratori experimental per desenvolupar en la pràctica les receptes de l’economia ultraliberal en matèria de sanitat i educació.

Cada any, doncs, és més urgent, perquè la situació és més greu, desenvolupar polítiques actives per revertir la situació:

  •  Cal tallar de soca-rel amb la corrupció i fer que els culpables de l’espoliació de les arques valencianes paguen pel mal que han fet.
  •  S’ha de fomentar l’escola valenciana, pública, de qualitat i que afavorisca l’us del valencià com a llengua de prestigi en tots els àmbits públics.
  •  Reobrir la Radio Televisió Valenciana amb una programació de qualitat, arrelada a la nostra cultura i en valencià per tal que fomente el seu ús públic.
  •  Aplicar la Llei de Dependència, per evitar el sofriment de les famílies amb membres dependents.
  •  Revertir la situació de deteriorament progressiu de la sanitat, reconvertint-la en pública i deixant de ser els conillets d’índies dels experiments del govern central.

Enguany, cada any, la festa del 9 d’Octubre ha de ser una festa reivindicativa que ens mobilitze als valencians en la tasca de reconstrucció de la consciència col·lectiva comuna, única eina per guanyar pes en els processos de presa de decisions que afecten el nostre futur.

 “Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble” (Vicent Andrés Estellés). Perquè els valencians, sense consciència de poble, mai no serem respectats com a poble.

Font: Vicent Vicedo, President de l’Agrupació Local del PSPV-PSOE Alcoi.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *