Per una educació de totes i tots
per Jordi Ortiz
Jordi Ortiz Gisbert./
La setmana passada vàrem veure com de nou, els estudiants eixíem als carrers per a defendre una educació pública, gratuïta, de qualitat, laica… per a defendre una educació que és el primer pas per aconseguir una societat més igualitària.
Estem farts de retallades i no volem la llei Wert, una llei dissenyada sense comptar amb l’opinió de la comunitat educativa, una llei que es carrega Educació per a la Ciutadania, una llei on la nota de Religió serà tant importat com qualsevol altra i que farà que puge o baixe la nota per a accedir a beques o titulacions, una llei que ataca la nostra llengua, una llei on les escoles que segreguen per sexe tornaran a tindre ajudes de l’Estat, una llei que imposa les revàlides des de primerenca edat, una llei on la importància dels consells escolars anirà en detriment i l’autoritat d’una sola persona (el director) en augment, una llei que estarà més controlada pel ministeri d’educació que per les comunitats autònomes, etc. Definitivament, una llei i unes retallades que són un gran exemple de com un partit polític pot carregar-se el treball de molts anys i de molta gent per a fer de l’educació un veritable dret.
Deia Pérez Tapias que l’objectiu de les polítiques neoliberals d’austeritat és economitzar la societat i que la missió dels socialdemòcrates és socialitzar l’economia, una economia al servei de la societat on els drets han d’estar garantits per a totes i tots, sense importar el poder econòmic privat a l’hora d’accedir o no a una educació pública, gratuïta, de qualitat i a tots els nivells. És inconcebible que tant el govern de Rajoy com el de Fabra troben com a solució als problemes econòmics mesures d’austeritat que provoquen un desmantellament de drets i de serveis públics com ara l’educació. No ens mereixem tindre un govern que ens governa sense pensar a qui governa.
La LOMQE ha estat feta amb molt poca participació, el nou líder del PSOE Pedro Sánchez es va comprometre en una assemblea oberta amb treballadors de l’educació a fer una llei a través d’un gran pacte social, que al cap i a la fi és una mesura més que lògica i democràtica. Ha arribat el moment d’acabar amb el politiqueig partidista absurd, que fa perdre l’essència de la veritable política, que és treballar a partir de la nostra pròpia línia ideològica per a millorar la vida de totes i tots. El futur de la política ha d’estar encapçalat per una nova generació política (no sols per partits nous, també per partits que han estat capaços de reinventar-se durant la seua llarga història) on no sols importe l’edat, sinó la mentalitat i les ganes de transformar la societat. L’educació és una eina fonamental per al progrés de la societat i hem de fer que la nostra siga el major exemple d’igualtat i una arrel profunda i vigorosa per a aconseguir una societat cada vegada més igualitària.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi