Foradia ajualcoitel

Sobre el mal ús de la bicicleta de muntanya

per Alfonso Jover Miralles

alfonso jover

Alfonso Jover./

Des de fa anys i a proposta de nombrosos components d’aquesta entitat s’anava forjant la idea de presentar a l’Ajuntament i organismes competents un informe documentat amb fotografies i dades concretes relatives a camins i zones amb importants deterioracions amb origen en l’ús dels mateixos pels usuaris de la bicicleta tot terreny i lamentablement per algunes friccions sorgides entre muntanyencs senderistes i aquests usuaris degut la falta de respecte mostrada per algun ciclista quan han coincidit en l’ús de camins i sendes.

No obstant això aquest propòsit s’ha anat postergant per diverses causes, no obstant això i a causa de la lectura d’un document presentat a l’Ajuntament pel Centre Excursionista d’Alcoi i rebut d’algun dels components dels grups polítics de la nostra ciutat perquè els indicàrem el nostre criteri sobre aquest tema, ens mou a preparar aquest escrit dirigit a tots i cadascun dels Grups Polítics de l’Ajuntament d’Alcoi.

En primer lloc, manifestar que no existeix cap animadversió davant els practicants del ciclisme de muntanya als quals considerem esportistes, a part del fet que en el nostre propi grup hi ha companys que ho practiquen, no obstant això i tal com s’ha exposat en l’encapçalament de l’escrit la visita a certes zones que més endavant enumerarem deixaria de manifest que estan plenament justificades les limitacions legals que hi ha imposades, les quals cal indicar són vulnerades constantment per gran nombre d’aquests esportistes.

Centrant-nos en el que s’exposa en l’esmentat document, hem de manifestar la nostra disconformitat en diverses de les seues manifestacions:

  • a).- Dubtem molt que la possibilitat de practicar el ciclisme de muntanya en tota la zona sense limitacions genere pèrdues econòmiques a l’entramat comercial i hostaler de les nostres comarques, ens consta que la màxima afluència de ciclistes de muntanya de les nostres comarques i les confrontants se centren en les vies verdes existent i si algun resultat pot esperar-se que es liberalitze aquest ús, seria negatiu, ja que la molèstia generada als senderistes i muntanyencs que visiten els nostres parcs si podria reduir el nombre de visitants dels nostres parcs, sobre aquest tema ja existeix el precedent del tram de pista entre el Mas de Tetuán i la zona del Centre d’Interpretació de la Font Roja.
  • b).- Gens ens indueix a dubtar de la implantació d’aquest esport, no obstant això i coneixent la seua duresa estimem que al nivell de descensos i rutes per senderes, es tracta més d’un esport minoritari, sent major el seu ús en les anteriorment esmentades rutes per vies verdes, no obstant això discrepem totalment en la manifestació de l’interés per la naturalesa, visite les següents rutes ( tram de sendera GR11 des de Font Vermella a Masia dels Capellans, sendera des de Masia la Mola a Serelles, sendera que discorre després de la serra del Ull del Moro ) com a exemple i s’apreciarà la deterioració d’aquestes sendes a causa de l’erosió que origina l’arrossegament i frenats de les tècniques de conducció de la bicicleta tot terreny en els descensos, sent aquests mers exemples, ja que la major part de sendes i camins de les nostres comarques sofreixen la mateixa deterioració per aquest ús.

No entrarem a debatre temes jurídics que de segur hauran estat estudiats per professionals que de ser utilitzats en sentit contrari, de segur rebatrien aquests plantejaments totalment, sinó que intentem rebatre aquesta sol·licitud sobre la base de la nostra experiència d’excursionistes amb activitat continuada durant més de quaranta anys el que ens ha permés comprovar la deterioració dels nostres camins, entre altres causes pel seu ús primer per la motocicleta de trial, ara gairebé totalment eradicada i en l’actualitat per la bicicleta tot terreny.

El nostre criteri molt més simple i lògic en el seu plantejament és el que:

“Els camins són per caminar i no estan pensats per suportar el trànsit rodat, encara que siga sense motor, els seus desnivells i traçats en les pujades, etc. generen uns arrossegaments de rodes amb tacs que generen l’erosió de materials, que posteriorment són arrossegats per la pluja convertint-los en veritables séquies intransitables pel caminant, per a la bicicleta tot terreny estan les pistes , nombrosíssimes en aquestes zones i que igual que els camins recorren els nostres parcs i muntanyes i per les quals és molt normal trobar ciclistes d’aquesta modalitat, conscients del dany causat als camins, simplificant i rebatent algunes manifestacions si afecta el medi ambient”.

Acabant aquesta breu exposició, exposarem el que considerem “grau de perillositat de la coincidència del ciclisme de muntanya i el senderisme” i ho farem amb un exemple típic a la nostra ciutat , ens referim a la ruta de Serelles, pista que porta des d’Alcoi al conegut Collao de Sabata i segueix fins als Cassets de Mariola passant per les de Vilaplana i Capellans.

Habitualment s’utilitza per efectuar aquest recorregut en sentit de pujada fins a Sabata, seguint cap als esmentats cassets de Mariola, no obstant això alguns practicants d’aquest esport prefereixen efectuar el descens pels camins de la Mola a Serelles o Sabata a Vilaplana i Barranc del Cinc, aquests descensos s’efectuen a bastant velocitat i més d’una vegada hem hagut d’escoltar a l’esquena el crit de “cura” dels ciclistes que ens han trobat després d’un recolze del camí, ciclistes que afortunadament en la seua major part a veure’ns es detenen cedint pas a caminants i després continuen, encara que no sempre ha estat est el cas donant lloc a la consegüent discussió (el redactor ha estat testimoni personal).

Concloent reiterem l’abans indicat i considerem fora de lloc la petició de ACIMCOVA i per tant sol·licitem al nostre Ajuntament la desestime totalment, exposem no obstant això que no seríem contraris al fet que es marqués alguna ruta per a la pràctica d’aquest esport, sempre amb el consens de totes les entitats muntanyenques i ecologistes en la seua elecció i per descomptat de tractar-se de camins o sendes d’ús comú per caminants i ciclistes, amb un compromís per aquests últims d’esmenar la deterioració per aquestes pràctiques originades en el mateix, així com manifestar el nostre acord en la utilització de totes i cadascuna de les pistes existents amb les limitacions que la propietat o característiques legals imposen.

Font: Alfonso Jover Miralles, Secretari del Grup Excursioniste Ratot amb el vist i plau de la Directiva./


ajuntalcoi

ajualcoiturisme

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *