Foradia elgrat

Toni Gonzàlez ‘fora d’ací no es coneix la capacitat formativa d’Alcoi’

Aprofitem que l’IES Pare Vitòria està d’aniversari, 85 anys de vida docent i 50 de l'edifici, amb la finalitat que alguns dels seus docents ens conten la seua visió sobre l’actualitat educativa i sobre l’actualitat general • En el pobles és Savi parlem d'educació i actualitat amb l'economista i director del centre Toni Gonzàlez

Toni Gonzàlez Picornell./

 Toni Gonzàlez és director de l’IES Pare Vitòria. Com a representant dels directors de secundària en la província d’Alacant, ara mateix està promovent una sèrie de jornades formatives d’equips directius dels centres educatius públics  per poder atendre les diferents demandes i dubtes de les direccions.

El camp docent en el qual Toni està especialitzat és economia. Comencem la conversa parlant d’un tema econòmic candent d’actualitat: Grècia. Sabem que el nou govern ha plantejat un programa econòmic basat en la recuperació de la sobirania nacional. Està negociant amb Europa les condicions de pagament i finançament del seu deute extern. En este sentit, Toni ens comenta que segons les últimes notícies, Grècia ha cedides negociacions amb la Unió Europea de forma prematura.

Segons els professionals econòmics ensenyen, ens comenta Toni, els països tenen dues vies per a afrontar períodes de crisi: la política monetària i la política fiscal. La capacitat de fer política monetària en els països europeus en estos moments es troba en el Banc Central Europeu, el qual, en la pràctica, funciona a les ordres dels interessos alemanys, en detriment dels interessos de la resta de països. “En Polònia, per exemple, que no estan dins de l’euro, tenen la seua pròpia moneda i poden imprimir diners quan els fa falta”.

En quant la política fiscal, en Europa estan promovent-se polítiques regressives, basades en retalls i austeritat, i no expansives. “Està fent-se a l’inrevés”. La Unió Europea està demanant pujar l’IVA i altres impostos, mentres que el seu president actual, en el seu país, Luxemburg, a certes multinacionals, com Apple, no els fa pagar els impostos de societats. Però, per altra banda, si Apple s’instal·la en el país genera ocupació. “Això és un arma molt potent. Si en Espanya es fera així, tributar al 2% a les grans empreses, en dos dies tendríem empreses instal·lades en Madrid, Barcelona… Pot ser, al final, si esta gent ha de treballar com està treballant no mereix estar dins d’aquesta Unió Europea”.

Si tinguérem diners, on hauríem d’invertir? L’agricultura s’ha de modernitzar, la indústria ha de reinventar-se amb els avanços en robòtica, en innovació… “Pel que fa a Alcoi, fora d’ací no es coneix la capacitat formativa que tenim. Si es coneguera i es potenciara, Alcoi guanyaria molt de catxe. Caldria crear un viver de professionals, portar promotors de cinema, d’aprenentatge, de teatre...” Tots els edificis industrials no utilitzats es podrien posar al seu servei. “I quan a alguna empresa busque un professional, acuda a Alcoi. No és senzill, perquè fa falta inversió, però cal començar”.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *