lasarga participatius

El Campus honra a la seva Directora Georgina Blanes

La comunitat universitària del Campus d’Alcoi es va reunir en la Plaza Ferrándiz i Carbonell per a recordar a la seva directora Georgina Blanes Nadal, recentment morta • Juan Ignacio Torregrosa, Director en funcions, va pronunciar unes entranyables paraules d'homenatge.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El passat 30 de març a les 12’30h en una Plaza Ferrándiz i Carbonell repleta, el Director en funcions del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València, Juan Ignacio Torregrosa López, va prendre la paraula per a dedicar unes entranyables paraules en record a la seva directora Georgina Blanes Nadal, recentment morta. Així, va llegir el següent comunicat:

“Avui ens reunim en aquesta plaça per a recordar a la nostra companya, professora, directora i amiga Georgina Blanes Nadal.

En aquests dies tan tristos a tots ens dol tot doncs, encara que sabem que morim mil vegades en la mort dels altres, hi ha comiats que per prematures multipliquen la pena d’aquells que quedem i ens fan sentir orfes i desvalguts, com a absents d’aquest món.

georgina blanes

Georgina Blanes./

No obstant açò, el record de Georg, el seu exemple com a mare, filla, esposa, professional i amiga, ha de ser l’aliment de l’ànima, aqueix consol al que aferrar-se i que ens faça a tots superar aquest temps tan dur. Per a Georg, un dia ennuvolat no era rival per al seu temperament lluminós: que tampoc ho siga per nosaltres.

Potser, com va quedar escrit fa segles, no hàgem de preparar-nos per a viure llargs anys sinó per a viure’ls satisfactòriament doncs viure llarg temps depèn de la destinació, mentre que viure satisfactòriament depèn de la nostra ànima, doncs la vida llarga ho és si és plena.

Els que la vau conèixer bé, sabeu que nostra Geor va viure plenament i amb alegria, encara que el seu temps no ha sigut en absolut suficient i la seva absència és i serà plorada per tots.

Per açò, ara us demane que des d’aquesta plaça de la universitat (a la qual tant volia) que fem el necessari perquè el seu record i exemple bategue en nosaltres per sempre com un segon cor. Oblidar és el verb més negatiu que existeix. Georg, no t’oblidem ni t’oblidarem.”

A continuació, es van guardar dos minuts de silenci als concordes del Cant dels Ocells. L’acte, va acabar amb els aplaudiments dels assistents.

ajualcoi


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *