La Primavera
per José Antonio Tomás Andrés
Ja està a punt d’esclatar la primavera, l’estaciò de l’any més il·lusionant per a tots. L’origen etimològic de la paraula vol fer referència al primer verdor de les plantes. Si fem una excursió cap al camp veurem els ametlers florits, que amb el seu color blanc i rosa, i el seu aroma, inunden el paisatge incomparable de les nostres comarques: l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla.
Els cirers, ja es queda poc, d’ací uns quants dies, des de la Vall de Laguart fins Alcoi, passant per la Vall de Gallinera i Planes, podrem veure un paisatje idílic com és la seua florida, un marc incommensurable de bellesa.
L’ocell s’emparella i construís el niu on pondrà els ous. El seu refilet es més bonic que mai.
La primavera també representa la joventut , quan la persona està en la flor de la vida.
Com va dir Gustavo Adolfo Bécquer: “Mentre hi haja en el món primavera, hi haurà poesia”.
SONET
Era un dia de març als seus albors
que feia pressentir la primavera.
Arribava l’hivern a sa frontera
i s’omplia el paisatge de colors.
L’eclosió prematura de les flors
adornava ja l´hort i la palmera,
s’olorava l’aroma a la ribera
i harmoniós refilet d’ocells cantors.
Amb el sol queia el fred alegrement
i a l’ànima florien il·lusions
que alegraven el viure de valent.
Esclataran com el foc les passions,
vindran abril i maig molt dolçament
i ompliran nostra vida d’emocions.
José Antonio Tomás Andrés
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi