Podem Alcoi debat sobre la socialdemocràcia, Grècia i Europa
• PSOE ha anat abandonant progressivament la defensa d’aquest tipus de sistema per abraçar els ideals neoliberals (...) la representació política dels ideals socialdemòcrates han estat minvant en l’Estat espanyol (...) l’exitosa irrupció del partit Podem, que sí que representa la defensa de tal ideari
Dimarts a la vesprada Podem Alcoi va celebrar un debat obert en la UNESCO en el qual es va raonar sobre la viabilitat de la socialdemocràcia en l’actualitat. Els ideals socialdemòcrates es caracteritzen per defensar un Estat de benestar en el qual, mitjançant un sistema d’impostos progressiu, es garantisquen els drets socials (treball, habitatge, sanitat, educació, justícia…) a través d’un sistema de serveis públics.
Primerament es va comentar com el PSOE ha anat abandonant progressivament la defensa d’aquest tipus de sistema per abraçar els ideals neoliberals basats en la defensa dels interessos dels grans capitals internacionals (les privatitzacions, retallades públiques i mesures d’austeritat defensades per aquest partit durant els últims anys són proves d’aquest fet).
D’aquesta forma, durant els últims anys, la representació política dels ideals socialdemòcrates han estat minvant en l’Estat espanyol. Aquest fet és en bona part causa, entre altres, del desencant polític massificat en el nostre país. I en bona part causa també de l’exitosa irrupció del partit Podem, que sí que representa la defensa de tal ideari.
Tenint en compte el que ha ocorregut a Grècia en els últims dies la pregunta és: és viable la socialdemocràcia en l’Europa en la qual vivim? Fa uns mesos Syriza, un partit polític que pot catalogar-se de socialdemòcrata, va guanyar les eleccions gregues. La proposta d’aquest partit, per això va guanyar, era acabar amb les polítiques de retallades, austeritat i dependència financera que les principals institucions europees han estat imposant a Grècia durant els darrers anys. Syriza ha començat un dur procés de negociació amb les institucions europees. Negociació en la qual el govern grec demana a Europa unes condicions polítiques que ajuden al país a eixir de l’extrema misèria provocada per un asfixiament financer.
Entre les demandes que fa Syriza a la Toika (l’FMI, el BCE i la CE), destaca la renegociació del deute grec. Deute que, per sumar el 175% del PIB, resulta a totes llums, impagable. (En aquest sentit cal recordar que Grècia fa anys que està rebent rescats econòmics que es destinen a pagar interessos d’altres préstecs, els quals generen més interessos (generant així una espiral de deute infinit), a canvi de privatitzacions, retallades socials i mesures que no reactiven l’economia del país sinó tot el contrari).
La resta de demandes es resumeixen en què les institucions europees deixen aplicar al nou govern polítiques socialdemòcrates i no imposen més retallades públiques a Grècia.
Després de negatives, xantatges i extorsions per part de les institucions europees al nou govern, Tsipras, el president grec, va llançar un referèndum al poble grec per tal de ratificar que aquest està d’acord en continuar negociant condicions econòmiques que ajuden a Grècia a eixir del pou de l’estancament econòmic. El referèndum va eixir exitós per al govern grec.
Així, Tsipras va reunir-se de nou amb les institucions europees per tal d’arribar a acords de consens. Per a sorpresa de tots els que no vam estar en les negociacions (i els que, segur, no tenim tota la informació necessària per a interpretar els fets) les condicions acordades en la reunió no suposen cap trencament amb les polítiques d’austeritat i retallades públiques.
Alguns han interpretat que el govern grec és un traïdor (però si és així, perquè ha fet tants esforços de negociació i defensa dels seus ideals?), altres diuen que el procés de negociació encara no està tancat. I altres justifiquen que el que ha fet Syriza ha sigut fruit d’una pressió bèl·lica inaudita en l’Europa del segle XXI.
En qualsevol cas, les institucions europees estan demostrant tindre una visió de la democràcia molt limitada. Si els governs dels països d’Europa no poden dur a terme les polítiques econòmiques per les quals han sigut elegits pels seus habitants, podem dir que l’Europa que tenim és compatible amb la democràcia? Continuarem atents.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi