La incidència del TTIP en l’àmbit municipal
• Guanyar Alcoi va organitzar recentment una xerrada per donar a conéixer i debatre sobre el TTIP, un tractat internacional de gran calat polític del qual la ciutadania poc sabem • Parlem amb Vicenta Jiménez, cap de llista per al Senat per Podem; Anna Climent i Montllor, regidora de l’Ajuntament d’Alcoi per Compromís; i Lluís Torró, exdiputat de Les Corts per EUPV
Els ponents de l’acte, van ser tres: Vicenta Jiménez, cap de llista per al Senat per Podem; Anna Climent i Montllor, regidora de l’Ajuntament d’Alcoi per Compromís; i Lluís Torró, exdiputat de Les Corts per EUPV. Tres ponents de tres organitzacions diferents unides, a més de per la candidatura electoral ‘A la Valenciana’, per l’interés de divulgació i conscienciació sobre un tema molt important però poc conegut: la incidència del TTIP en l’àmbit local. Parlem amb ells.
Afectarà en el territori valencià al sector de l’agricultura i la ramaderia, al sector del calçat i del tèxtil principalment”
- Què és el TTIP?
Vicenta: Segons la versió oficial, és un Tractat per afavorir les relacions comercials a nivell intercontinental entre EEU i Europa. Gràcies a les filtracions que ens han arribat, sabem que és molt més que això. La millor imatge per definir-la és un cavall de troia: aparentment millorarà les nostres vides però amaga una sèrie d’elements mots perillosos.
Lluís: Es presenta com un Tractat de Lliure Comerç, però no sols es limita a qüestions comercials i duaneres, sinó que també pretén una desregularització de les condicions d’accés als mercats, i això és una novetat molt perillosa, la creació de mecanismes reguladors extrainstitucionals (tribunals privats d’arbitratge) per defensar l’acció de les grans corporacions transnacionals al marge de i front als poders públics.
- Per què hi ha tanta opacitat, per part dels seus impulsors i dels mitjans de comunicació, respecte a ell?
Anna: L’opacitat segurament és deguda a què en el que allí s’hi negocia és molt contrari a les normes europees molt més proteccionista amb la gent i més dura amb les empreses (contrari completament a l’esperit del TTIP).
Vicenta: Això és una de les coses que més suspicàcia genera. Està amagant-se perquè si l’opinió pública li arribara la informació, impossibilitaria que es duguera a terme perquè, si s’arribara a firmar, implicaria una sèrie de perjudicis a la nostra vida: en els drets democràtics, en l’alimentació, en el consum, en l’agricultura…
- En quins sectors afectarà la seua aplicació?
Lluís: Quasi seria millor formular la pregunta a la inversa: en quins sectors no afectarà a seua aplicació? De moment, sols sembla excloure’s de l’àmbit d’aplicació la indústria audiovisual. La resta d’àmbits van a veure´s modificats si el tractat s’aprova finalment com sembla que es troba redactat actualment (encara que només es coneixen filtracions del seu contingut total).
Vicenta: Abarca pràcticament la totalitat dels sectors. Afectaria les nostres activitats comercials sobretot. Té un principi que és l’harmonització reguladora: vol dir que en Europa ens veuríem obligats a rebaixar els nostres estàndards de qualitat dels productes i posar-los al nivell dels dels EUA. Un exemple, a Europa no es poden comerciar els transgènics, estan prohibits. Si entrara en vigor, entrarien els productes transgènics i els consumidors, a més, no s’adonarien, perquè, possiblement, l’etiquetatge no posaria els detalls de producció. Això comportaria, per exemple, al fet que consumiríem, com en EUA, pollastres llavats amb clor.
Anna: Afectarà en el territori valencià al sector de l’agricultura i la ramaderia, al sector del calçat i del tèxtil principalment.
“Pot forçar que tots els serveis públics siguen gestionats per empreses privades”
- Com afectarà en l’àmbit municipal?
Anna: En l’àmbit municipal afectarà en tant en quant en Alcoi també tenim agricultura i tèxtil. També el TTIP prohibeix les cooperatives per a generar energia (diuen que atempta contra el lliure mercat)
Lluís: D’una manera molt profunda, ja que es crea una normativa (que encara no es coneix en la seua totalitat) que cerca protegir els interessos empresarials de dues maneres: (1) constrenyent la capacitat normativa dels ajuntaments (i les CC.AA.) i, (2) obrint la porta de bat a bat a la privatització dels serveis públics. Amb una perversitat afegida: la dificultat de recuperar serveis públics privatitzats. La normativa del tractat pot forçar que tots els serveis públics siguen gestionats per empreses privades, coartant així la capacitat de decisió municipal.
- Com pot afectar a la vida dels nostres veïns i veïnes?
Vicenta: Com a consumidors perquè estarem consumint sense informació dels productes, i com a ciutadans perquè perdrem més part de la nostra sobirania i de prendre decisions en les urnes. Amb el TTIP, es crearia un Tribunal d’Arbitratge privat, que intervé enfront de l’Estat. Això implica que els Estats poden ser demandats per no haver fet determinat negoci. Un exemple, una multinacional tabaquera, Philip Morris, va denunciar a Uruguai per etiquetar el producte amb notificacions que deien que el tabac era nociu per la salut. Uruguai va ser condemnat a indemnitzar milionariament a l’empresa.
Anna: Bàsicament suposarà una entrada massiva de productes nord-americans produïts amb uns estàndards de qualitat molt inferiors als que estem acostumats en Europa, per exemple pel que fa als pesticides, a l’ús abusiu d’hormones i antibiòtics en animals, a l’ús del fracking…
“Comportaria, per exemple, al fet que consumiríem, com en EUA, pollastres llavats amb clor”
- Per què poden voler els poders públics defensar un tractat que bàsicament defén a les empreses privades?
Anna: Perquè… els lobbies empresarials són els que governen la política i les multinacionals no volen tantes normes, volen poder vendre i produir sense haver de complir normatives
Lluís: Per la senzilla raó que els poders públics no defensen els interessos generals sinó els interessos d’una minoria. Cal entendre que els cercles del poder polític es veuen influïts per aquest entramat a través de diversos mecanismes com les anomenades portes giratòries o (particularment en el model neoliberal) per la corrupció fomentada pels guanys privats creats a partir de les decisions polítiques (en forma, de requalificacions urbanístiques, contractes d’obra o privatitzacions de serveis).
- Quina posició té el teu partit al respecte?
Lluís: EU té una posició radicalment contrària al TTIP. Entenem que les relacions internacionals haurien d’estar presidides per la protecció als drets de les persones (entre els que es troben el dret a un treball i un habitatge digne, i a uns serveis públics de qualitat), la protecció al medi ambient i l’intercanvi entre iguals.
Vicenta: Com diu Susan George, aquest tractat és com Dràcula, mor amb la llum. Per això, els nostres eurodiputats, entre ells Lola Sánchez i Miguel Urban, estan constantment, a més d’oposant-se a ell en el Parlament Europeu, donant visibilitat al problema: fent vídeos i fent pedagogia. En síntesi, per via institucional, oposició ferma; i en el carrer, fent pedagogia, creant plataformes i donant visibilitat.
Anna: Compromís des de sempre ha estat en contra, i a través del seu europarlamentari Jordi Sebastià, s’han fet moltes denúnices sobre tot de la seua opacitat.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi