lasarga ajualcoipresuparticipa

Machado, un poeta, l’home

"Aquests dies blaus i aquest sol de la infància”. A Machado 

Lluny quedaven els temps de Sòria, Baeza, Segòvia, Madrid i també d’aquest Sevillà a València, que es va formar en la Institució Lliure d’Ensenyament. La seua vida va estar dedicada a l’ensenyament dels adolescents, a la poesia, a la difusió dels valors democràtics. Antonio Machado, igual que Federico García Lorca, era l’antítesi de la guerra.

De la Generació del 98’ (naix el 26 de Juliol de 1875); 76 anys després de la mort a Cotlliure d’Antonio Machado, un 22 de febrer, hem de recordar-ho en la veu d’uns altres, com Paco Ibáñez o Serrat, en la veu del propi Machado retent homenatge a la poesia i, sobretot, en els seus poemes:

“…I al cap, gens us dec; deveu-me quant he escrit.

Al meu treball acudisc, amb els meus diners pague

el vestit que em cobreix i la mansió que habite,

el pa que m’alimenta i el jaç on jec.

I quan arribe el dia de l’últim viatge

i estiga a partir la nau que mai ha de tornar,

em trobareu a bord lleuger d’equipatge,

gairebé nu, com els fills de la mar.”   A. Machado

 

Antonio Machado alcoi

Meditació del dia /A. Machado

Enfront del palmell de foc

que deixa el sol que es va,

en la tarda silenciosa

i en aquest jardí de pau,

mentre València florida

es beu el Guadalaviar

—València de fines torres,

en el líric cel de Ausias March,

baratant el seu riu en roses

abans que arribi a la mar—,

pense en la guerra. La guerra

ve com un huracà

pels erms de l’alt Duero,

per les planícies de pa per portar,

des de la fèrtil Extremadura

a aquests jardins dels llimoners,

des dels grisos cels àsturs

a les marismes de llum i sal.

Penso en Espanya venuda tota

de riu a riu, de muntanya a muntanya,

de mar a mar.

Font: Mishima./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *