Foradia elgrat

La gelosía i el morbo

Els xics demanen que siga rubia, que tinga bones mamelles, bon cul (...) Les xiques busquen que siguen “guapos, forts, alts, (...) Em pregunte el que ha succeït, perquè sembla que la societat camine com un carranc (...) La violència és i déu ser una qüestió d’Estat

violencia de genere alcoi mireia pascual‘Les joves volen parelles geloses i ells demanen morbo’. Este és el titular que em va deixar amb els ulls com a plats. Està extret d’un mig de comunicació provincial i fa referencia a un estudi realitzat entre alumnes de secundària en una ciutat propera, Elx. Segurament és extrapolable a qualsevol altra ciutat amb no moltes diferències. Els xics demanen que siga rubia, que tinga bones mamelles, bon cul, que siga sincera, graciosa, amable, carinyosa però també morbosa i ‘guarra’ amb el novio. Les xiques busquen que siguen “guapos, forts, alts, fidels, sincers, divertits i gelosos”.

L’Associació Il·licitana contra la Violència de Gènere ha detectat també a través d’enquestes, que una de cada deu adolescents sofreix maltractes a mans de les seues parelles i que una de cada vint joves presenten conductes agressives. Insisteix, podria ser qualsevol ciutat o poble de la província i m’atreviria a dir que d’Espanya. La Manifestació celebrada a Madrid el passat 7 de novembre és una mostra de la preocupació social en un tema que causa la mort de moltes dones. Els micro maxismes -o ja no tant ‘micro’- presents ja des de molt prompte, com s’ha pogut veure a les aules són ‘caldo de cultiu’.

Em pregunte el que ha succeït, perquè sembla que la societat camine com un carranc i s’arrossegue cap arrere, quan el que deuria de fer és seguir millorant amb tot el que s’ha avançat en igualtat de gènere en les últimes dècades. Em preocupa molt, no sols l’obsessió per la suposada ‘bellesa’, que no és més que una estandardització social que ens han inculcat i que com podem veure, ha acalat de forma profunda en les ments dels més joves. Em preocupa que ‘unes bones mamelles’ vagen per davant d’una persona intel·ligent, lliure i bondadosa. Em preocupa que es busque un nòvio gelós, quan evidentment, precisament la gelosia són l’antítesi de l’amor. Em preocupa que la nostra joventut tinga tant clavat al cap la idíl·lica perfecció de l’amor romàntic.

Quants passos ens queden encara per recórrer i tot comença per un mateix. No permetem ni dones ni homes que ningú ens controle els missatges de mòbil, que ningú ens maltracte verbalment i evitarem caure en una violència física que puga desembocar en una altra mort. La violència és i déu ser una qüestió d’Estat.

Font: Mireia Pascual./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *