El vot lliure
per Mishima
La llengua s’està omplint d’eufemismes. La paraula “eufemisme” és, en si mateixa, un eufemisme.
No hi ha més que encendre la televisió, o la ràdio, o llegir el periòdic, per adonar-se que amb moltes paraules grandiloqüents es pot dir absolutament res. Velles propostes, noves promeses… tot sona a vell, gastat i podrit.
De Cultura és que ni es parla, i no veig jo que algú propose un projecte global que camine en sentit contrari de la programada ignorància que ara ens cobreix.
El vot útil, al cap i al fi, consisteix a votar a un partit que traurà un nombre de representants suficients per a fer política -siga el que siga que signifique això-, la qual cosa equival a seguir votant als mateixos partits polítics, ens agraden o no.
No és estrany per tant que, segons l’última enquesta el CIS, el 75% té intenció d’anar a votar, però que hi ha un 41% que àdhuc no ha decidit el sentit del seu vot. Tampoc ens diuen si aquest 41% es refereix al cos electoral total o al 75% que assegura que va a votar.
La idea del vot útil exclou a les minories i la possibilitat que apareguen noves alternatives polítiques, perpetuant el sistema. I el sistema que tenim no és més que un bipartidisme mercantil pactat l’any 78 i votat per una població esperançada i, per tant, enganyada. Els mercaders, els usurers i els ricatxons d’antany segueixen manejant el cotarro com si res hagués canviat.
Aquest vot coaccionat no té res a envejar al caciquisme, o a l’esclavitud. Votar per por, per obligació… no és votar lliurement. És votar lligat de mans, peus i boca. És votar emmordassat i tenallat pel temor a un futur incert.
I què és el vot lliure? És el vot que es fa amb el cor. Amb els ideals per davant, sense importar marques, missatges o propagandes. És el vot que es fa perquè es té obligació moral, el vot en el qual creus de debò i no el vot que creus que et convé més. Encara que siga incorrecte. Encara que ens conduïsca al precipici. Encara que no servisca per res.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi