El Rei Pàixaro a Biar
• El Rei Pàixaro es celebra el cap de setmana del 16 i 17 de Gener • La Festa de Sant Antoni Abat a Biar es distingeix per una singular capta i subhasta de béns, una benedicció d'animals (Cavallà) i per la presència del Rei Pàixaro, un personatge medieval de simbologia incerta • La festa ha sabut mantenir, en el seu programa i com a acte patrimonial, una cordà a l'estil tradicional.
El Pàixaro o Paisser és un personatge coronat i de llarga barba blanca, que va damunt un cavall amb una gran bandera quadribarrada a la mà. Enguany la festa se celebrarà el dissabte 16 i diumenge 17 de Gener 2016. El dissabte de vesprada té lloc l’anomenada Cavalcada del Rei Pàixaro.
El Rei Pàixaro es passeja pels carrers del poble damunt un cavall, mentre saluda tothom. Va custodiat per dos grups de persones amb grans torxes enceses, els «fatxos». Just davant seu hi van els «paixers» o homes ocell, dos bufons vestits amb dalmàtiques quadribarrades i capes d’ocell que interpreten un ball propi en determinats indrets.
La comitiva evoluciona al so de 3 tonades musicals característiques composades expressament per aquesta festa i interpretades per dos grups de dolçainers. Durant tot el recorregut, que és alegre i festiu, la gent surt de les seves cases, encén petites fogueres i ofereix beure i menjar als participants.
Els actes de la vigília de la festa culminen amb una gran i espectacular cordà, que ha sabut mantenir el seu estil tradicional. De moment, i malgrat que ha quedat reclosa a la plaça del Convent (antigament també es llançaven carretilles pels carrers), la cordà de Biar s’escapa de l’abominable tendència general a ser engabiada en un «coetòdrom».
La cordà de Biar pertany a la modalitat d’arrossegament i es caracteritza pel fet que els seus participants no duen cap vestit especial de protecció quan són dins el foc. Aquí anomenats «carretilles», els coets tenen entre 4 i 8 eixides i es posen -entrellaçats mitjançant una metxa i en dues fileres- en una peça de fusta anomenada «canya» perquè antigament era d’aquest material. La canya plena de carretilles es repenja damunt els ganxos de la «carrutxa», una peça cilíndrica de ferro que es posa damunt un cable d’acer que va d’una punta a l’altra de la plaça. Als pobles mariners d’aquesta peça mòbil en dèien «barca», mentre que als pobles de llauradors l’anomenaven «carro».
Un cop se li pega foc, des de baix es va desplaçant la carrutxa amb una corda pel cable, a ròssec, i les carretilles enceses van caient a terra. Els joves se situen a sota i han d’anar empomant els coets, agafant-los a l’aire abans que arribin a terra per, tot seguit, deixar-los anar lliurement. La plaça s’omple aleshores, i durant més d’una hora, amb els milers d’espurnes i trons que surten de les carretilles seguint atzaroses trajectòries per l’espai. En aquesta cordà hivernal no hi manca mai intensitat de foc, perquè quan això sembla que passa, els espectadors provoquen els joves cridant «Són de canyeta, són de segó!», i aquests, en sentir-ho, reaccionen engegant encara més i més coets.
Diumenge: Cavallà, Arreplega i Subhasta
La segona part de la festa té lloc l’endemà diumenge al matí, quan té lloc la Cavallà, una multitudinària cercavila pels principals carrers dels poble que culmina amb la benedicció dels animals que hi participen. L’encapçala el Rei Pàixaro i el seu seguici, aquesta vegada sense foc. Tot seguit desfilen diverses parelles de xiquets i xiquetes que -amb unes grans safates de fusta- van recollint tot el que els veïns van dipositant. Aquesta capta -anomenada Arreplega- aconsegueix reunir tot tipus de béns: menjar, begudes però també tot tipus d’objectes que a la tarda se subhasten públicament pels bars del poble, amb l’objectiu de finançar les despeses que genera la festa. Darrere els xiquets hi va una gran quantitat de persones amb carros, tartanes, cavalls i tot tipus d’animals domèstics, que se sumen a la comitiva amb l’objectiu de rebre la benedicció.
Programa d’actes
Dissabte, 16 de gener
- A les 9,13 i 21 hores: Volteig general de campanes i disparada de masclets
- A les 21,30 hores: Gran cavalcada del Rei Pàixaro pels tradicionals carrers de la vila, a la qual convidem el veïnat perquè hi participe encenent les típiques fogueres. Finalitzada la cavalcada, gran cordada a la plaça del Convent.
Diumenge, 17 de gener
- A les 9 hores: Volteig general de campanes i disparada de masclets. Tot seguit, gran despertada de tabalets i dolçaina pels carrers de constum. -A les 12 hores Missa solemne cantada i predicada, oficiada pel Reverend Sr. Rector José Manuel Bascuñana Burgos. La missa serà a la Casa de Cultura.
- A les 13 hores: Volteig general de campanes i disparada de masclets. Tot seguit, “la Cavallà”, gran cavalcada pels tradicionals carrers de la vila, presidida pel Rei Pàixaro i acompanyada de tot el veïnat amb els seus animalets. Al llarg del recorregut es farà la tradicional ‘Arreplegà’ de tants obsequis com es vulga fer donació. I, aplegats a la plaça de la Constitució, es durà a terme la benedicció dels animals.
- A les 16,15 hores: A la plaça de la Constitució tindrà lloc la gran subhasta de tots els obsequis recollits. La festa conclourà amb la rifa de les saques de farina. I finalitzaran, així, tots els actes programats en honor a Sant Anotni Abat.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi