A pactar polítics malfaeners!!
per Ester Jorda
L’article 99 de la Constitució és clar a l’hora d’explicar com actuar davant de situacions com la que se’ns presentarà en el pròxim plenari del Congrés de Diputats.
«Després de cada renovació del Congrés dels Diputats (…) el Rei (…) a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la Presidència del Govern.
(…)
Si el Congrés dels Diputats, pel vot de la majoria absoluta dels seus membres, atorgara la seua confiança al dit candidat, el Rei l’anomenarà president. De no aconseguir-se la dita majoria, se sotmetrà la mateixa proposta a nova votació quaranta-huit hores després de l’anterior, i la confiança s’entendrà atorgada si obtinguera la majoria simple.
Si efectuades les esmentades votacions no s’atorgara la confiança per a la investidura, es tramitaran successives propostes en la forma prevista en els apartats anteriors.
Si transcorregut el termini de dos mesos, a partir de la primera votació d’investidura, cap candidat haguera obtingut la confiança del Congrés, el Rei dissoldrà ambdós Cambres i convocarà noves eleccions amb la ratificació del president del Congrés.»
Això vol dir que actualment, el PP, és perfectament capaç de formar Govern en segona votació sense cap necessitat de tornar a arrastrar a tota una nació a unes eleccions que tornaran a costar uns 130.244.505 euros com les altres.
Aleshores, ¿quin interés existeix en voler tornar a fer-les? Tradicionalment, als païssos on les votacions es fan en dues voltes, és el bipartidisme el que eix reforçat. Per tant, unes noves eleccions és molt possible que restaren vots de Ciutadans cap al PP i de Podem cap al PSOE.
Però la gran pregunta continua sent… ¿és necessari repetir-les? Ja hem vist que constitucionalment queda clar que no, que en segona votació quedaria solucionat. El gran problema és que després, per aprovar determinades lleis (que no totes) necessiten majoria absoluta i per tant haurien de pactar amb la resta del Congrés. Els nostres grans partits estan acostumats a que qui guanya té 4 anys de carta blanca per fer el que li vinga en gana i, com si d’un xiquet foren, al vore que esta vegada no serà així amb una pataleta volen tornar a la situació anterior.
Actualment un Congrés constituït per 123 diputats del PP, 90 del PSOE, 69 de Podem, 40 de Ciutadans, 9 d’Esquerra Republicana, i altres 18 de diversos partits, sols suposaria que s’hauria d’aconseguir un major consens. Els Diputats i Senadors haurien de treballar més, assistir a més comissions per buscar acords, sentar-se, discutir, reunir-se i tornar a sentar-se. Suposaria una Llei d’Educació (per example) que hauria de ser consensuada per tots els partits, com també uns pressupostos més participatius i un major control als ministeris. En definitiva, els polítics haurien de suar més per aconseguir acords que agruparen a més maneres d’entendre la política i ser més transparents. Així que vist d’esta manera…
¿no estem millor amb este resultat que amb majories absolutes?
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi