Foradia elgrat

Parlem amb Vicenta Jiménez candidata al Senat de Podem

• Alcoiana de 50 anys, Llicenciada en Filologia Hispànica, exerceix com a professora de secundària des de 1990, ha format part del Front Cívic Som Majoria • Vicenta Jiménez "També hem de recuperar la credibilitat de les institucions: que siguen transparents, que hi haja mecanismes de control sobre els polítics que asseguren el funcionament democràtic"

vicenta jimenez

Vicenta Jiménez candidata al Senat per Podem./lesmuntanyes.com

Vicenta Jiménez, alcoiana de 50 anys, Llicenciada en Filologia Hispànica, exerceix com a professora de secundària des de 1990. Activista pels drets humans i per la democràcia, ha format part del Front Cívic Som Majoria, és membre d’ATTAC Alcoià Comptat, membre del Cercle Podem Alcoi i ha participat activament en la plataforma municipal Guanyar Alcoi. Acaba d’obtenir a les recents primàries de Podem el primer lloc en la candidatura al Senat per la província d’Alacant.

Ara mateix, el Senat és un retir daurat, sense moltes atribucions de polítiques reals, per als vells polítics”

  • Vicenta, com va començar la teua activitat política?

Va arrancar amb el 15M. Vaig entrar en contacte amb lectures i referents que em van servir per a obtindre una interpretació de la crisi que els grans mitjans de comunicació no em donaven. Em vaig adonar que tan sols amb la implicació de la ciutadania, de la gent que no participa normalment en la política, podrien fer front a la situació.

  • Per què milites en Podemos?

Ha sigut una evolució natural del meu activisme: ara mateix l’única opció organitzada que té la possibilitat real de canviar les coses és Podem: l’única força amb voluntat real de fer polítiques a favor de les persones, com ja està demostrant-se en algunes grans ciutats. En Madrid i Barcelona, per exemple, s’han acabat els desnonaments, i a pesar dels vaticinis interessats dels grans mitjans de comunicació, no s’ha produït cap cataclisme: ha quedat clar que era una qüestió de voluntat política.

  • Creus que estem ja en la senda de la recuperació econòmica?

No, crec que les manifestacions que estan fent-se al respecte són clarament electoralistes, que eixos anuncis de millora es basen en dades macroeconòmiques que mostren algun repunt, però obeeixen a causes relacionades amb l’economia internacional i no a les polítiques implementades pel PP: el preu del petroli ha baixat, el BCE està fent polítiques expansives, etc. I sí, pot ser que els indicadors diguen que la nostra economia creix tímidament, però a quin cost?

El que sí que és cert és que pel camí hem retrocés en molts aspectes: en drets laborals (els pocs treballs que es creen són precaris, temporals i de baixa qualitat); en drets civils (amb l’exemple de la llei mordassa); en la qualitat de vida dels ciutadans; i sobretot en les possibilitats de futur de la gent jove i dels majors, al estar posant-se en perill el nostre sistema de pensions… Estem assistint al desmantellament de l’estat del benestar.

  • Com valores la situació d’Europa?

Estem molt lluny del que ens van vendre a l’hora d’entrar a la Unió Europea: des de finals dels 70’ Europa era un referent de progrés i benestar. Però en l’actualitat eixe somni s’ha transformat en un malson. La Unió Europea que tenim ara no ha demostrat ser una solució per als països membres amb problemes (ens ha quedat prou clar amb el cas grec) sinó més aviat s’ha mostrat com el garant (per damunt de tot) dels interessos creditors de la banca alemanya i del sector financer, deixant patent que el projecte de l’actual UE resulta funcional als interessos financers de les elits però alhora, al imposar polítiques de retallades i privatitzacions a canvi de rescats financers, és una matriu de desigualtat entre països i entre persones.

  • Quines són les polítiques que s’haurien d’aplicar per a traure al país de la crisi?

Cal tindre un projecte de país que canvie el model productiu: invertir en indústries que consoliden un teixit industrial sòlid. Cal fer polítiques econòmiques expansives que augmenten la demanda agregada. Que la gent puga consumir amb normalitat i tindre seguretat en la seua vida. Implementar mesures que impulsen i enfortisquen a les nostres mitjanes i petites empreses. Això fa que l’economia real cresca.

També hem de recuperar la credibilitat de les institucions: que siguen transparents, que hi haja mecanismes de control sobre els polítics que asseguren el funcionament democràtic. Cal aconseguir que la política s’entenga com un servei. Un polític és un representant públic que ha de viure igual que la gent a la qual representa; per això els càrrecs públics de Podem són molt escrupolosos en aquest aspecte, es redueixen el salari i renuncien a tot tipus de privilegis (un carreg de Podem mai pot cobrar més de 3 salaris mínims interprofessionals; tampoc pot romandre més de dues legislatures en un carreg públic, entenent que és un servei públic temporal després del qual tornaran al seu treball habitual).

  • Quines possibilitats creus que té Podemos en les eleccions generals?

Les enquestes estan donant-nos un 15’5%, però nosaltres som molt cautelosos amb les enquestes perquè en les europees ens vaticinaven 1 eurodiputat i en vam obtenir 5. Tot depén que sapiem transmetre a la gent que el moment és ara i que som l’única possibilitat d’articular i liderar un canvi real. Que siguem capaços de mostrar-nos com una organització jove però solvent i capaç. Tot depén que la gent prenga consciència que aquestes eleccions no són iguals que la resta. La gent ha de ser conscient que les possibilitats de canviar no poden passar per aquells que han creat l’actual estat de coses, que són el PP i el PSOE. Cal canviar les polítiques econòmiques; fer un gir de les polítiques neoliberals actuals a polítiques realment socialdemòcrates. I dur-les a terme en la pràctica.

Actualment en qüestions de política econòmica, PP i PSOE estan defensant el mateix. Així, a Europa, el PSOE acaba de signar a favor del TTIP, que és un tractat que es negocia pràcticament en secret entre la UE i EEUU i que posa en perill aspectes de sobirania dels Estats que acaben signant-lo, i de drets laborals i civils dels seus ciutadans.

  • Per què al Senat?

Precisament perquè aquesta és una de les institucions que gaudeixen de major desprestigi social: hi ha un consens social que clarament es decanta per l’eliminació d’aquesta càmera. Ara mateix, el Senat és un retir daurat, sense moltes atribucions de polítiques reals, per als vells polítics. En efecte, sabem que per a poder implementar qualsevol canvi Podemos ha d’entrar en totes les institucions i en el Senat per descomptat que també

De moment en Podem ja tenim tres senadors que estan treballant en la càmera. Després de les eleccions serem un grup parlamentari que treballarà en la línia de regeneració democràtica i de polítiques de canvi.

  • Quin llibre ens recomanes?

‘Curso urgente de pollítica para gente decente’, de Juan Carlos Monedero. Perquè si la gent decent del nostre país, que és la majoria, no pren consciència de la importancia de la seua implicació dels assumptes públics, els ciutadans estarem sotmesos a interessos que no sempre són els nostres.

  • Una pel·lícula…

Un documental: La doctrina del shock Basat en el llibre del mateix nom, escrit per Naomi Klein. Ofereix una visió de la història recent que resulta clarificadora en molts aspectes.

  • Un referent històric?

Salvador Allende, perquè va ser capaç de governar defensant els interessos de les classes més desfavorides amb coherència i valentia, malgrat les greus dificultats, fins al final.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *