Cap a una tercera República 14 Abril concentració a la Plaça
Dijous 14 d'abril aniversari de la proclamació de la Segona República, convoquem a la concentració a la Plaça d'Espanya a les 19.30.
Ha arribat el moment en què els alcoians volem decidir el règim que desitgem per al nostre país. Per açò, demanen la convocatòria d’un referèndum, en el qual és tinga la possibilitat de triar democràticament i lliurement entre Monarquia o República.
Per aixó el dijous 14 d’abril aniversari de la proclamació de la Segona República, convoquen a la concentració a la Plaça d’Espanya a les 19.30.
Manifest
Han transcorregut trenta-sis anys des que es va instaurar a l’estat espanyol la democràcia amb una monarquia constitucional com a forma d’Estat, amb un Rei imposat pel dictador i mai subjecte a un referèndum de la ciutadania. Aquest va ser el principal preu que es va pagar en el procés de Transició de la dictadura a la democràcia, en no tenir lloc la ruptura democràtica i articular-se una reforma pactada, sota la pressió exercida per l’Exèrcit sorgit del cop d’estat de 1936 contra la II República i els poders econòmics.
La instauració d’aquesta forma de la Monarquia de Juan Carlos de Borbó va ser acompanyada, a més, per la introducció en la Constitució de 1978 de tot un seguit de preceptes que configuren a aquesta institució amb perfils clarament antidemocràtics. La clau de volta d’aquesta greu contradicció constitucional radica que l’article 1.2 proclama que “la sobirania nacional resideix al poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat”, i d’altra banda l’article 56, apartat 3, estableix que “la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”. Una vulneració flagrant del principi d’igualtat entre tots els ciutadans de l’estat que proclama la mateixa Constitució.
Trenta-cinc anys després d’aprovada la Constitució que ha regit des de llavors la vida de la nostra societat, tenim la ferma convicció que ha arribat el moment de posar fi a tamaña anomalia. És evident que els escàndols de tot tipus que han esguitat últimament a la Casa Real han contribuït a créixer la desafecció entre la ciutadania cap a la persona del rei i la seua família. Per a nosaltres, no és una qüestió de persones, sinó de la institució monàrquica en si, a la qual considerem obsoleta, anacrònica i contrària als principis de la democràcia, conforme a la qual tots els que ens representen han de ser lliurement triat pel poble, inclòs el cap de l’Estat.
La profunda crisi que viu avui el nostre país- no solament econòmica, sinó també política i moral-, recorda, salvant les distàncies temporals que ens separen d’aquell període històric, la viscuda en les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera, que va desembocar en l’adveniment de la II República. L’Agrupació al Servei de la República llançava llavors una crida a favor de la instauració d’un règim republicà. “La Monarquia de Sagunt”- deia aqueixa crida- “ha de ser substituïda per una República”. Però, atès que la Monarquia no anava a cedir “tan galantemente”, i el pas a un sistema de poder públic solament es rendiria “davant una formidable pressió de l’opinió pública”, era urgentíssim organitzar aqueixa pressió, fent que “sobre el capritx monàrquic” pesara “amb summa energia la voluntat republicana del nostre poble”. La Monarquia d’avui, sorgida per imposició d’un règim dictatorial i perpetuada pels pactes concertats pels partits d’esquerra amb la dreta postfranquista, tampoc és representativa d’aqueixa voluntat.
El Manifest de febrer de 1931 es proposava mobilitzar a la ciutadania perquè formara “un copiós contingent de propagandistes i defensors de la República”. Els seus autors cridaven a “tot el professorat i magisteri, als escriptors i artistes, als metges, als enginyers, arquitectes i tècnics de tota classe, als advocats, notaris i altres homes de llei”. També es referia molt especialment a la necessitat de comptar amb la col·laboració de la joventut” respecte de la qual s’expressaven així: “Tractant-se de decidir el futur del país és imprescindible la presència activa i sincera d’una generació en la sang de la qual fermente la substància de l’avenir”.
El mateix que ahir, la nostra crida va també dirigit avui als intel·lectuals- escriptors, periodistes, artistes –, als quals exerceixen tasques docents des de l’escola primària a la Universitat, als quals exerceixen professions liberals- metges, enginyers, arquitectes, advocats -, als integrants de la decisiva comunitat científica, als quals ocupen càrrecs en la funció pública, i, per descomptat, a la classe treballadora, que va ser i segueix sent la que més suporta el pes de les injustícies i desigualtats del salvatge capitalisme neoliberal. I, de manera molt particular, a les generacions joves que no van participar en la discussió i acceptació de la Constitució de 1978, però les conseqüències de la qual pateixen com la resta de la societat. Perquè nosaltres també insistim que la seua saba nodrisca el futur.
Ha arribat el moment que els alcoians decidim en plena llibertat el règim que desitgem per al nostre país. Per açò, demanem la convocatòria d’un referèndum, en el qual es tinga la possibilitat de triar lliurement entre Monarquia o República. En el cas de triomfar aquesta última opció, s’obriria un període de Corts Constituents, en el qual s’elaboraria una nova Constitució i es procediria després a la convocatòria d’eleccions per a la formació d’un nou Parlament com a representant de la sobirania popular. La Constitució que s’adopte hauria de preveure les modalitats d’elecció del President de la República del nou Estat. El nou Estat no seria aconfessional, com l’és l’actual, conforme a la Constitució de 1978, l’article de la qual 16, apartat 3, diu que “cap confessió tindrà caràcter estatal”, sinó laic, com estipulava l’article 3 de la Constitució de 1931: “L’Estat no té religió oficial”. En ell es fomentaran i divulgaran des de l’escola primària els valors laics i republicans.
Des del final de la Guerra Civil fins avui la consigna més fal·laç esgrimida pels vencedors del conflicte no ha sigut una altra que repetir “matxaconament” que tant la I República, la de 1873, com la II, la de 1931, van constituir un fracàs que va conduir a la ingobernabilidad provocada pels desordres. Els qui encara avui es permeten formular aquesta opinió o bé tergiversen deliberadament el significat de les dues experiències republicanes o són víctimes del llavat de cervell que des de fa més de dos segles (1789, Revolució Francesa) han vingut perseguint els monàrquics bolcats a impedir per tots els mitjans, inclosos els colps d’estat dels generals Pavía i Franco, la modernització social i cultural que van implicar les dues experiències republicanes, la II en particular.
La III República ha de ser l’obra de tots, homes i dones, en un esforç comú per dotar al nostre país d’un Estat que estiga d’acord amb el nostre temps. Una de les majors preocupacions dels homes i dones de la II República va ser la moralització de les institucions i de la vida pública degradades per un sistema, també bipartidista, que va desembocar en la primera dictadura militar del segle XX emparada pel monarca Alfonso XIII. Òbviament, entre les tasques primordials del nou règim republicà figurarà l’objectiu d’apostar per la igualtat social. També la consecució d’un modern Estat de Benestar assentat en una fiscalitat progressiva més justa les conquestes socials de la qual facen passar a la història les fins ara aconseguides.
La III República no és una quimera, no és una utopia. És una necessitat urgent de regeneració democràtica. I pot ser una realitat, si tots ens unim i lluitem junts per aconseguir-ho. Sense oblidar les experiències republicanes del passat, la III República ha de mirar cap al futur.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi