Foradia

Punt per punt… segueix la programació de la Mostra de Teatre

La Mostra de Teatre alberga, com a resum, funcions, estrenes i atractives activitats professionals, reunions, debats, presentacions i trobades que farem a l’Àgora Escènica. Pero ací i ara hem volgut només ressenyar, molt per damunt, l’oferiment per al públic general, que en aquesta ciutat és molt i ben exigent, com pertoca.

pinoxxio ananda dansa 4

Pinoxxio, d’Ananda Dansa als Premios Max, amb 7 estatuetes./ lesmuntanyes.com

Si fer recomanacions genèriques entre una pluralitat de propostes de públics com té la Mostra, sempre és difícil, enguany encara ho és més perquè el públic té molt i molt bo per triar des del mateix moment de la inauguració: el Pinoxxio, d’Ananda Dansa, acaba de triomfar als Premios Max, amb 7 estatuetes, i Alcoi té la sort d’acollir-lo quan encara en són molt poques les ciutats que l’han pogut vore. I, tot seguit, el matí de diumenge, l’escenari (que no les butaques) del Teatre Calderón alberguen una altra primícia: el concert per a primera infància, de 6 mesos a 3 anys (i pares o iaios) “Beatles per a bebés”. Tres sessions curtetes i seguides que són una delícia, us ho assegure.

Concert per a primera infància, de 6 mesos a 3 anys (i pares o iaios) “Beatles per a bebés”. 

Ací direm que les vesprades a la Plaça de Dins tornen a albergar circ per a tots els públics, de procedència diversa i pensat per a tots els públics. Companyies basques, valencianes, balears, catalanes, de Múrcia…, La Industrial Teatrera, per exemple, que ja ens va sorprendre fa uns anys actuant a la Llotja Sant Jordi, ara posa les cadires del públic damunt l’escenari per a una proposta emocionant i sensible recent estrenada, “Náufragos”.

PINOXXIO 5El Centre Cultural alberga, per una banda, dilluns de vesprada un espectacle de titelles i música en directe homenatge al compositor Enric Granados. Ho fan els mestres del gènere: el Centre de Titelles de Lleida i es diu “El petit piano”. Hi ha també tres nits amb espectacles per adults, algun una miqueta atrevit i altres més desenfadats o per a la generar un punt de reflexió, però tots molt recomanables.

Del Teatre Principal, a banda de la reposició amb caràcter de nova estrena de Rèquiem, de la nova marca de la casa “La (In)Dependent”, destaquem el monòleg magnífic de Juanjo Artero (“El milagro de la Tierra). Serà dimarts, però dilluns ja haurà passat per este escenari el colpidor “Ligeros de equipaje. Crónica de la retirada” de Viridiana Producciones, triomfador en festivals recents i algunes dels muntatges del teatre valencià més actual, “La verdadera historia de Cary Grant”, de Dacsa, o “Pinedas tejen lirios” de Trinchera Teatral; o les humorístiques –però amb trasfons- “Cul Kombat” de Patrícia Pardo i “Two ladies or not tho ladies” amb Rosanna Valls. No perdam de vista “La más fuerte”, versió de Chema Cardeña sobre el clàssic d’Strindberg, estrena recent de Bramant molt ben acollida a València i que ací coneixeran responsables de sales de tot l’estat. I acabem, divendres, amb una presència singular: Los Excéntricos; uns dels millors clowns que, increíblement, encara no han visitat Alcoi.

Pinoxxiod’Ananda Dansa, acaba de triomfar als Premios Max, amb 7 estatuetes, i Alcoi té la sort d’acollir-lo

I acabem al Teatre Calderón: tres espectacles de dansa molt potents. Ja hem parlat del Pinoxxio, però ara arrodonim amb “Clandestino”, d’Otradanza. Una sensació amb toc retro i d’ambientació de cabaret per a gèneres com el tango o el lindi-hop, barrejat amb alguna pinzellada romàntica i molta, molta bona dansa. Estem segurs de que girarà per tots els grans teatres perquè el públic està encantat amb la proposta que ens fa Asun Noales.

cartell mostra de teatre 2016I dimecres, encara més i, si no millor, sí totalment diferent. Una referència com Thomas Noone Dance i Mercat de les Flors, ens fa la versió de “Medea” i s’acaba d’emportar el Premi de la Crítica. Tenim algunes persones que venen des de Madrid expressament per aquest espectacle, d’estètica contemporània i moviment del més alt nivell. Un luxe. D’ací passarem dijous a una altra companyia de referència, ni més ni menys que Atalaya, de Sevilla, un dels grans noms del teatre des de fa dècades, també inèdit a Alcoi. El seu “Marat /Sade”, de Peter Weiss, és un espectacle potentíssim que no deixa indiferent i està co-produït pel Festival Grec de Barcelona. Més garanties, si és que calen.

Tancarem l’espai del Calderón amb una de les personalitats més rellevants del teatre català i espanyol, Josep Maria Flotats, i el seu últim espectacle “Ser-ho o no”, produït pel gran Teatre Lliure de Barcelona. Una figura cabdal de l’escena que tampoc havia estat mai a la nostra ciutat.

La Mostra alberga, com a resum, funcions, estrenes i atractives activitats professionals, reunions, debats, presentacions i trobades que farem a l’Àgora Escènica. Pero ací i ara hem volgut només ressenyar, molt per damunt, l’oferiment per al públic general, que en aquesta ciutat és molt i ben exigent, com pertoca.

Des d’ara agraïm l’atenció cap a la nostra proposta d’enguany i esperem seguir creixent i comptant amb el suport de tots.

Font: Miquel Santamaria./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *