Senyor Monllor, pague el seu deute!
Un cobrador d'hisenda crida a la porta d'un veí d'Alcoi (...) Total a pagar dels Monllor: 119.600 € (...) Si vosté fóra ric tindria la possibilitat de fer com que no té diners i no pagar gens (...) despatxa i al cobrador d'hisenda, que es dirigeix cap a la següent casa
―Pe… pe… però d’on ha sortit tot aquest deute, si es pot saber?”
Un cobrador d’hisenda crida a la porta d’un veí d’Alcoi:
―Senyor Monllor, sóc el cobrador d’hisenda, obri, per favor.
Amb tratge negre i corbata de ratlles blanques, obri la seua carpeta:
―Prenga, ací està la seua factura del que deu a l’Estat en concepte de deute públic:
25 milions d’euros de deute de l’Ajuntament d’Alcoi entre 60.000 habitants… Els Monllor, matrimoni amb dos fills, han de pagar 1.600 €.
41.000 milions de deute del País Valencià entre 5 milions d’habitants… Els Monllor han de pagar 32.000 €.
1 bilió d’euros de deute de l’Estat central entre 47 milions d’espanyols… Els Monllor han de pagar 87.000 €.
Total a pagar dels Monllor: 119.600 €.
El veí, amb els ulls desorbitats i angoixat pregunta:
―Pe… pe… però d’on ha sortit tot aquest deute, si es pot saber?
―Sí. A part de pagar els serveis socials i els treballadors públics (que com ja sap és el primer lloc d’on es retalla per pagar el deute), en interessos de préstecs bancaris al govern, en el que deixen de pagar a hisenda els super-rics, manutenció de la Casa Reial, en la indústria armamentística, en infraestructures faraòniques i projectes especulatius (a Alcoi té alguns exemples interessants)… Tot això per no esmentar les malversacions i corrupteles que tots sabem.
―I quan he de pagar tota aquesta quantitat?
―Si vosté fóra ric tindria la possibilitat de fer com que no té diners i no pagar gens: fa alguna empresa fantasma, crea alguna societat-pantalla o se’n porta els diners a algun paradís fiscal i apanyat. Panamà està molt de moda ara, per exemple.
Però com no és el cas… té dues opcions: o ens ho paga ara mateix; o l’Estat s’encarregarà d’anar cobrant-li-ho directament amb els seus impostos que vaja pagant, i indirectament a través de les retallades socials que ens dicta la Unió Europea. Això sí, oblide’s que el seu Ajuntament invertisca en millorar les infraestructures públiques, reformar els sots de les carreteres, realitzar plans d’estimul… Oblide’s que traguem places de treball públic, que les institucions públiques invertisquen en creació d’ocupació. De les ajudes socials. Oblide’s també que millore el seu sistema sanitari i l’educació dels seus fills i néts. Les pensions públiques… Quina edat té vosté?
―58.
―Ah, en aquest cas potser encara li quede alguna engruna per quan es jubile. Done gràcies, els que tenen menys de 50 anys ho tindran més complicat, perquè la cosa va a més.
―I com és possible que no m’haja assabentat de tot això abans? ―Pregunta el veí bocabadat.
―No sé, però segur que sí que està al dia d’allò que succeeix a Veneçuela.
Potser quan els cobradors de l’Agència Tributària passen per les cases dels veïns, aquesta campanya tinga el seu efecte i alguns ciutadans s’espavilen i comencen a mobilitzar-se: denunciar i fiscalitzar els mecanismes públics i privats perquè això no succeïsca. També n’hi haurà dels quals tanquen la porta i no es vulguen saber de res.
Siga com siga, el senyor Monllor, tant sorprés com cabrejat i reflexiu, despatxa i al cobrador d’hisenda, que es dirigeix cap a la següent casa.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi