Foradia ajualcoitel

Alcoians per a la memòria, Lionel

per Ester Jordá

foto lionel color3Els meus iaios em contaven moltes coses d’alcoiania. Personatges pintorescs que poblaven els carrers d’Alcoi a la Revolució Industrial. Des de il·lustres metges, professors i industrials fins a capellans o obrers. Milers d’històries que van eixir d’estes muntanyes per a fer-nos coneguts per tot arreu. El ‘más moral que el Alcoyano’ va ser sols una mostra de les contaralles que corrien pel país al voltant de la idiosincràsia alcoiana. Les seues festes, la cavalcada, el Petroli, el Tirisiti, els ponts, les serres, el moviment obrer, els sindicats, el modernisme, els bombardejos, el Desperta Ferro, el café licor, el Bimbo…

Durant molts anys dir Alcoi pesava, era una època daurada per al nacionalisme alcoià. Però amb la reindustrialització poc a poc anàvem perdent població, perdent pes polític i perdent lloc a l’imaginari col·lectiu valencià. L’aldea de ‘irreductibles’ quedava sols en la ment dels més majors que havien conegut a aquell Alcoi.

El caràcter esplèndid i solidari de León ‘Lionel’ Grau va marcar llegenda. Qui no ha escoltat històries al voltant de la seua figura? Algunes seran veritat, altres no

Però encara quedaven alcoians de fabula com diria Ricardo Canalejas, i un d’ells recentment ens ha deixat. El caràcter esplèndid i solidari de León ‘Lionel’ Grau va marcar llegenda. Qui no ha escoltat històries al voltant de la seua figura? Algunes seran veritat, altres no, però totes afegien pes a l’icone en el que estava convertint-se. ‘Steven Spielberg va fer el guió del boato, volia portar elefants, anava a dur a un actor de Hollywood, la botella de Don Periñon…’ Qué hi havia de cert? La veritat és que poc importava, Lionel portava il·lusió a les Festes i això era d’agrair en un moment on les festes d’altres pobles començaven a fer ombra a les nostres.

La seua figura va arribar més lluny gràcies al famós ‘aixó ho pague jo…’ que va popularitzar Xavi Castillo de Pot de Plom Teatre. Encara que mai ha segut oficialment reconegut com a font directa d’inspiració per a l’actor, el seu personatge ‘el capità moro d’Alcoi’ ja sabíem tots els alcoians molt be a qui es referia. De fet, a una funció solidària a benefici de la Protectora ambdós es van fondre en un emotiu abraç.

No vaig parlar massa vegades amb Lionel, he de reconèixer que la mitat de vegades que ho vaig fer va ser per demanar-li diners per a la Protectora d’Alcoi. Lionel va construir i equipar l’alberg municipal d’animalets sent un dels millors de la Comunitat Valenciana, a més, va ser un valedor de la Societat Protectora d’Animals i Plantes d’Alcoi tirant-li una maneta sempre que va fer falta. Recorde una conversació amb ell on li vaig preguntar si li agradaven molt els animals, ell em va dir que no es considerava un amant com els seus fills però que de cap manera s’havia de consentir que els pobres animalets visqueren com havien estat a la gossera (que hi havia en aquella època al riu). Eixa resposta em va fer pensar perquè encara que l’animalisme no era una de les seues prioritats en la vida va fer allò que considerava correcte.

Hi haurà qui dirà que Lionel no era per a tant, i bé, supose que amb 79 anys de vida, com tots, una persona tindrà claredat i obscuritat, amics i enemics, com tot ésser mortal. Però a mi em va inspirar a ser una millor persona. Gràcies Lionel, gràcies per ajudar als invisibles.

Font: Ester Jordá./


ajuntalcoi

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *