foradia subscriutegrat

CAEHA: defensa de la història i el patrimoni alcoià

• Preservar, difondre i potenciar la Historia Geografia, l’Art, l’Arqueologia i el patrimoni d’Alcoi • La idea és que la Història i el patrimoni arribe a tota la societat • No és el mateix contar la Història des del bàndol dels guanyadors que des dels perdedors

pedroparracahea

Els pobles que obliden la seua història estan condemnats a repetir-la”, deia l’estadista Nicolás Avellaneda. Es a dir, ja no és a soles pel gust de saber, sinó que conéixer la Història ens dóna l’oportunitat d’aprendre l’experiència de la humanitat per a poder millorar en tots els aspectes socials. En Alcoi tenim una associació que s’encarrega d’aquesta tasca a nivell local, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics. Parlem amb el seu president.

Pedro Juan Parra és el president de la CAEHA, Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, des de febrer d’aquest any. Es considera part d’un grup directriu que funciona com un equip, del qual es mostra molt content. Historiador de formació, autor de la tesi doctoral “Tardofranquismo y Transición Democrática en Alcoy”, ha exercit com a professor d’Història i Geografia en l’IES Pare Arques de Cocentaina.

Si els ciutadans no coneixem els nostres orígens, les nostres arrels i qui som, estem perduts”

• Què és el CAEHA i quina és la seua tasca?

El CAEHA és una associació que vol preservar, difondre i potenciar la Historia Geografia, l’Art, l’Arqueologia i el patrimoni d’Alcoi. Estem actius des de l’any 82. El nucli fundacional eren arqueòlegs i historiadors. Però poc a poc s’ha eixamplat el camp: van entrar després geògrafs, arquitectes… gent interessada en el patrimoni.

• Com promocioneu la cultura de la nostra ciutat?

Ho fem a través de conferències, xerrades, exposicions, publicacions, visites guiades… Fem homenatges a alcoians i alcoianes que han destacat en la cultura. També tenim facebook i estem dissenyant una pàgina web. Una de les nostres accions amb prou èxit són les rutes guiades que fem amb la col·laboració de l’Ajuntament. Organitzem cada mes rutes guiades: al Salt, a la Sarga, als jaciments arqueològics i a llocs interessants del nostre patrimoni. Per exemple, vam fer ruta pels ponts d’Alcoi amb especialistes que ens parlen de com es van construir. Hem de fer una visita a la Colònia Agrícola dels Plans, altra parlant sobre l’evolució urbana de la ciutat…

La idea és que la Història i el patrimoni arribe a tota la societat, aconseguir que la societat puga apreciar i estimar el seu patrimoni i artístic. Perquè és la forma de no deixar que es perda.

• Per què és important preservar la Història i el patrimoni dels pobles?

Perquè si els ciutadans no coneixem els nostres orígens, les nostres arrels i qui som, estem perduts. Tots hem de tindre un lloc o una estructura en la qual situar-se en l’espai i en el temps. La Història és la capacitat crítica, la capacitat de raonar, igual que la Filosofia. Ens interessa saber el passat per a millorar el present i el futur. Com?, rebutjant els seus aspectes negatius: les guerres, les epidèmies, les dictadures…; i aprofitant els positius, com la democràcia, els descobriments científics, els avanços socials, la divisió de poders, que són coses que no han aparegut per art de màgia.

logocaeha

• I per què és important preservar la història d’Alcoi? Què podem destacar d’ella?

Alcoi ha sigut molt important en la revolució industrial, ha deixat uns vestigis que cal conservar, la maquinaria, les cases de la burgesia… Les cases dels obrers per saber en quines condicions vivien, perquè la revolució industrial no va ser només riquesa i burgesia, també va ser explotació dels obrers, va ser l’aparició dels anarquistes, el moviment ludita, la Revolució del Petroli. Els obrers treballaven 16 i 18 hores diàries, morien jóvens; per això van reivindicar les 8 hores de treball: de les 24 del dia es reivindicaven 8 per descansar, 8 per treballar i 8 per desenvolupar-se com a persona. I tant que va costar això, ara que hem de fer, deixar-ho perdre? No, cal estudiar la Història i no caure en els mateixos erros del passat.

• És complicat que aquesta visió arribe a la societat?

Als poders no els interessa que la cultura arribe a la societat. Al capitalisme salvatge mai li ha interessat que hi haja ciutadans pensants, li interessa més que hi haja ciutadans robots. Ara el “pan y el circo” dels romans és el “smartphone”, les xarxes socials, les sèries, el futbol, què és el que més es veu a la tele? El futbol. Mentre un està veient el futbol no pensa, no es cohesiona, no forma grup per reivindicar millores socials, i més si té pa per menjar… Abans la joventut era més reivindicativa: a mi, quan era jove, em va tocar córrer davant els antidisturbis.

Avui en dia estem en una economia global. Al capital i a les grans multinacionals no els interessa una cultura objectiva. La Història, o la fan al seu guts o no la deixen fer. I després no és el mateix contar la Història des del bàndol dels guanyadors que des dels perdedors.

CAEHA vol potenciar la Historia Geografia, l’Art, l’Arqueologia i el patrimoni d’Alcoi”

• En aquest sentit el CAEHA també té una faceta reivindicativa, no?

Sí, fem diverses reivindicacions socials. Per exemple problema del Molinar: el Molinar és el cresol de la revolució industrial d’Alcoi, juntament amb Barxell, però cada dia està més deteriorat. Reivindiquem que aquests llocs històrics es recuperen, que puguen ser visites guiades. Però el problema és que per a això es necessita una inversió inicial important. El que sí que es pot fer és almenys no deixar que es perda.

• Quines són les aspiracions futures del CAEHA?

El que busquem és ampliar la base social. Intentem acostar-se més a la societat alcoiana, que no siga un grup reduït. Ens dirigim a la gent jove. Molts de nosaltres hem sigut professors i estem intentant captar a antics alumnes dels instituts, els que estan en la universitat, més que res per tindre un relleu. El que volem és que no es perda el patrimoni. Per això la nostra tasca és donar-ho a conéixer a través de totes les eines: cicles, conferències, publicacions…

• I com respon la societat?

El que més està arribant a la gent són les rutes guiades, perquè són passejos per Alcoi en els quals t’enteres de la nostra història i resulta més fàcil que, per exemple, llegir un llibre. A més, les organitzem amb l’ajuda d’especialistes en els temes i diferents entitats. A la ruta del modernisme per exemple, van vindre 50 o 60 persones, la gent s’entera de la història del Conservatori, la Casa del Pavo… Està sorprenent-nos que ve molta gent de fora. La última ruta que vam fer és la de les esglésies. Ara tenim pendent la de l’evolució urbana d’Alcoi. Volem fer també una visita guiada a les fonts d’Alcoi i la publicació d’un catàleg…

• Teniu algun lloc de reunió o seu?

Abans teníem la seu a Vila Vicenta, la casa d’estiueig de Juan Gil Albert, però van deixar d’arribar-nos les subvencions públiques i la vam haver de deixar. Ara Conselleria ens ha dit que s’encarregarà del seu manteniment. La proposta nostra és que ara, quan es faça l’Illa de Rodes, que ens deixen algun local, l’hem sol·licitat a l’Ajuntament. Així podríem mantenir l’entitat, tindre la nostra biblioteca, fer exposicions, presentacions de llibres…

Al poder no li interessa que hi haja ciutadans que pensen i que siguen crítics”

• Sou una associació autònoma?

Abans teníem mecenes, la CAM, la Unió Alcoiana, la Mutua Levante, però ara han tallat l’aixeta. El nostre esforç econòmic ve ara de les quotes de socis i d’alguna ajuda de l’Ajuntament. Intentem ser independents de l’Ajuntament, perquè en alguns llocs, les associacions estan integrades en l’organigrama del Govern: els donen diners però d’alguna manera el Govern els controla, els diuen per on han d’anar. Preferim fer menys coses però les que fem que siguen beneficioses per a la societat alcoiana.

• Haurien de promocionar els poders públics més la cultura en general i la Història en concret?

El problema és que estem en una situació de contracció econòmica de retalls i els retalls sempre van primer als serveis socials i a la cultura. Al poder no li interessa que hi haja ciutadans que pensen i que siguen crítics. Tinc companys que donen classe de Filosofia i estan espantats, perquè a la Filosofia li estan retallant hores. En el Franquisme, quan detenien a algú, per exemple per ser professor, el que deien era: “darrere de la cultura està la subversió”.

Font: Rodrigo Paños./


participalcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *