Rubén, és i será
• Personalment els que volíem a Ruben hem perdut molt, ja que era necessari en les nostres vides • Tenim un repte, seguir parlant de Rubén en present, perquè no podem permetre'ns el luxe que tot el seu treball quede en l'oblit
El primer que m’agradaria fer, és agrair a aquest periòdic l’oportunitat que m’ha donat per a expressar en unes frases la gran perduda que suposa per a la ciutat la defunció de Rubén Fresneda.
Personalment els que volíem a Ruben hem perdut molt, ja que era necessari en les nostres vides, però en les pròximes frases m’agradaria centrar-me en el seu treball. Rubén era xic que no li agradava molt que el felicitaren pel seu treball, la seua humilitat va per davant de tot i pas a pas va arribar a la seua meta. Però és de justícia que es reconega el treball que va realitzar i que ha deixat per fer.
Seria injust que per la meua banda diguera que Alcoi ha quedat òrfena en la cultura, perquè la cultura és molt àmplia, però la ciutat, la cultura i la pintura perd un jove artista que estava triomfant i que ja era reconegut per molts ciutadans. Em falten dits per a explicar els projectes que ha dut a terme aquests últims mesos, tots ells amb un esforç sobrenatural i que sense lloc a dubte acabaven en èxit.
Ara des del club d’amics de la unesco, des del col·lectiu LGTB Mariola, des de la capella o des de la revista Fresneda Magazinne seguim plorant la seua perduda, serà díficil reposar-nos d’aquest colp tan dur però hem de seguir avant amb els seus projectes, perquè serà la millor manera de honrrar el seu nom i el seu treball.
Tot queda en passat, però en realitat i els que hem de seguir ací tenim un repte, seguir parlant de Rubén en present, perquè no podem permetre’ns el luxe que tot el seu treball quede en l’oblit, i estic convençut que amb les persones que tenía algun projecte en comú amb ell, seguiran lluitant.
Per a finalitzar, m’agradaria agrair el suport que sempre vaig trobar en Rubén, ja fora en l’àmbit personal o professional, era una persona molt important i que mai podré oblidar tot el que va arribar fer per mí.
Se´n va un jove artista, però es queda el seu treball, els seus consells o les seues abraçades i que des d’ací seguirem aplicant tot allò que ens va ensenyar
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi