foradia subscriutegrat

Animalistes vs animaleros

mirada al món per Arcaris

Recentment estem escoltant molt la paraula ‘animalista’ en un contexte totalmente diferent al que s’associa a eixa paraula. Segons la RAE l’animalisme és una forma d’art que té com a motiu principal la representació d’animals. Però estos últims anys la paraula s’ha fet extensiva a les persones que defenen el drets dels animals.

Com passa amb totes les paraules el llenguatge està viu i evoluciona, modificant, afegint o llevant significats.

També és de veres que malgrat que l’ésser humà, com a ésser egoista per excel·lència, també ha viscut una evolució. Es diu que si el s.XX va ser el segle dels drets humans (després de los 2 grans guerrers) el s.XXI serà el segle de la natura. Empatitzar, posar-se en el lloc de l’altre, ha passat a ser assignatura obligatòria en alguns països i en moltes escoles dediquen unitats didàctiques a parlar sobre ella.

Superat, en gran mesura (encara que de vegades no ho semble) el racisme, l’homofòbia i el masclisme eixa empatia es decanta ara per els altres éssers vivents que conviuen amb nosaltres: els animals.

Fins finals del s.XX a una persona que li agradaven els animals era ‘animalero, com algú ha batejat el concepte. És a dir, t’agrada estar en contacte amb ells. Un ‘amant dels animals’ visita zoològics, té un loro en casa, 4 ó 5 canaris, pot ser siga veterinari o biolèg i el seu somni és nadar.

són vegans o vegetarians precisament perquè entenen que el pollastre, el porc o la vaca tenien la seua personalitat

Però a principis del s.XIX ha pres força un altre concepte d’amants dels animals, i no hi havia paraula per a definir-ho. Animalistes són les persones que tenen empatia amb els animals és a dir, no entenen el perquè dels zoològics (el que un animals estiga per a diversió humana), no tenen canaris perquè no volen animals engabiats, no veuen els animals com a espècie sinó com a individu (hi ha biòlegs i veterinaris que no ho veuen així) i per suposat saben que el somni d’un dofí no és precisament nadar amb nosaltres.

Per això, per example, amb les espècies invasores (cabres arruí, tortugues de la Florida…) els ‘animaleros’ (alguns biòlegs, mediambientalistes…) entenen que hi ha que eliminar-les ja que produixen danys irreparables a l’ecosistema i els animalistes diuen que hi ha que esterilitzar-les. Perquè els animalistes ho veuen com a individus innocents de que haja segut l’humà el que ha decidit portar-los (per a caça, per a la venda d’animals exòtics…)

La majoria d’animalistes són vegans o vegetarians precisament perquè entenen que el pollastre, el porc o la vaca tenien la seua personalitat, el seu caràcter, que es feia únics, com a les persones.

Hi ha molta crítica cap als animalistes, cap als santuaris d’animals que es dediquen a comprar animals que van a ser sacrificats per menjar i als que els salven la vida…

I jo pense que qui crítica esta postura tan empàtica amb altres éssers vius sap el que és l’empatia però no sap practicar-la.

Font: @soc_arcaris./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *