La necessitat d’erradicar els focus de la Xylella fastidiosa a Guadalest i Benimantell
• La Unió de Llauradors i Ramaders ha analitzat la situació de la Xylella fastidiosa, una plaga que ha arrasat milers d’hectàrees de cultiu a Itàlia • "A Itàlia i Balears no van prendre aquesta mesura i ara es troba sense control".
La Unió de Llauradors i Ramaders ha analitzat la situació de la Xylella fastidiosa, una plaga que ha arrasat milers d’hectàrees de cultiu a Itàlia i que ara amenaça les oliveres i ametlers de la Comunitat Valenciana.
Ha sigut en un acte a l’auditori de Benilloba, davant més de 150 persones, on el responsable tècnic dels serveis agrícoles de Benilloba, Ferran Gregori, ha explicat que “no existeix cap producte per a combatre el bacteri” i que el protocol d’actuació passa per la “contenció de la infecció i evitar la seua propagació a conreus sans“.
Gregori ha fet una repassada als orígens del bacteri, conegut als Estats Units des dels anys 40 del segle passat i combatut amb èxit al Brasil els darrers anys. Tot seguit ha assenyalat que amb tota probabilitat ha sigut l’ésser humà qui l’ha introduït.
La Xylella fastidiosa es troba clarament identificada a Amèrica i n’hi ha dos punts on no s’ha pogut controlar: Itàlia i les Illes Balears. A la península tan sols existeixen, a hores d’ara, dos focus identificats, a camps d’ametlers de Guadalest i Benimantell, raó per la qual ha assegurat que La Unió aposta per la seua “erradicació” com a mesura més efectiva per fer front al bacteri.
“A Itàlia i Balears no van prendre aquesta mesura i ara es troba sense control, però al País Valencià tan sols hi ha dos focus clarament localitzats, és per això que entenem que erradicar eixos dos punts seria l’actuació més efectiva”.
Els estudis assenyalen que la forma de propagació són insectes de grans dimensions “capaços d’arribar a l’interior dels arbres” i que aquests tenen un radi d’acció d’uns 100 metres.
És per això que el protocol activat per la Conselleria preveu l’erradicació de tots els arbres en un radi de 100 metres del punt de la infecció i l’establiment d’una zona de contenció de 10 kilòmetres amb controls exhaustius.
A més, el tècnic agrícola ha utilitzat uns mapes elaborats per l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) per a assenyalar les zones més susceptibles de ser afectades pel bacteri i ha apuntat que la zona del Comtat, malgrat trobar-se relativament a prop dels focus, “no es troba en perill imminent” per les seues característiques mediambientals, encara que això és ara i “no podem assegurar que continue així en el futur“.
Comenta i participa-hi