Les pensions públiques i la gent de bé
• El Govern del PP, a sou de grans empresaris, està en procés de fulminació de l’Estat de benestar espanyol. • Estan regalant el sector de les pensions públiqes als bancs i a les grans asseguradores, qui fa negoci d’un servei bàsic per al benestar social
El Govern del PP, a sou de grans empresaris, està en procés de fulminació de l’Estat de benestar espanyol. A mesura que passa el temps, es veu més empobrit. Les evidències són irrebatibles: tenim un sistema d’impostos regressiu, on a soles paguen els que més difícil ho tenen per a sobreviure (autònoms, treballadors i pimes), el proteccionisme social ha sigut retallat i congelat (mentre el nou sistema laboral retrocedeix quant a condicions i drets), els sectors productius es deixen en mans dels grans mercats (qui succiona l’economia reial des del carrer fins a la seua butxaca)…
Amb el tema de les pensions públiques es veu molt clarament: des de fa anys, estan buidant el seu pressupost i aconsellant a la població el fet d’oblidar-se de les pensions públiques i que contracte serveis privats de pensions. En altres paraules, estan regalant-li el sector als bancs i a les grans asseguradores, qui fa negoci d’un servei bàsic per al benestar social.
Com funciona això? Ens ho va explicar clarament Bárcenas: els mercats fan favors als partits polítics per a veure afavorits els seus interessos des de les institucions públiques, a costa de l’erari i els drets socials. Alguns empresaris valencians, com el nostre Enrique Ortiz, ja han admés aquest funcionament a l’Audiència Nacional.
Tal com els sociòlegs, politòlegs i economistes rigorosos defenen, la societat està conformada per diferents classes socials que tenen interessos contraposats i que lluiten per tal d’obtenir recursos i poder. La lluita de classes existeix al nostre present i la seua prova més reial és que els rics són cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres.
N’hi ha innumerables fets, xifres i dades que demostren aquestes tesis. Però juguen a despistar-nos, a donar-nos informacions falses, a crear cortines de fum per tal que no ens adonem de la realitat. Perquè, no ho perdem de vista, tots aquests temes haurien de ser tractats als telediaris, debats i reportatges dels grans mitjans informatius (principals formadors d’opinió pública). I no és el cas, com a grans grups d’accionistes que són, els grans mitjans (ací no n’hi ha diversitat ideològica), formen part, al costat del sector dels bancs, les grans asseguradores i els grans mercats, del bàndol dels rics: comparteixen interessos i s’ajuden entre ells.
Així les coses, tota la gent de bé (qui no creu en l’estafa i la corrupció com a forma de vida) hauria de ser capaç també d’alçar la veu per a defensar els interessos col·lectius, la justícia social (pensions públiques dignes, ajudes socials, impostos progressius, serveis públics de qualitat). Defensar l’honradesa i el bé comú des del carrer, des de les institucions, des de tots els altaveus possibles; i denunciar als grups que estan gestionant la “Res Publica” de manera deshonrada. Llavors, les coses canviarien ràpidament.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi