Foradia

S’acosta el V Festival de la Paraula Riera d’Agres. Parlem amb Almudena Francés

• Almudena Francés, una de les grans contacontes que impulsa el Festival de la Paraula, ens parla de la seua història i de les novetats d'enguany • "Uns fan música, altres poemes, hi ha qui estudia el folklore,  hi ha qui va i ho conta, i a qui li agrada escoltar-ho, saber-ho . Trobem-nos i aprenem els uns dels altres".

Agres és un poble on, de tant en tant, ocorren coses extraordinàries. Una és el Festival de la Paraula que, cada any, se celebra a les instal·lacions de la Granja Escola Riera d’Agres, el 18 i 19 de març. Són dos dies de contacontes, tallers, concerts i activitats, per a grans i menuts, en què Agres es converteix en capital de la paraula. Almudena Francés, una de les grans contacontes que impulsa el festival, ens parla de la seua història i de les novetats d’enguany. A més d’una intensa activitat de rondallaire, Almudena Francés és autora del conte La rabosa malfaenera (Andana) i ha col·laborat en el llibre divulgatiu i taller d’escriptura oral i escrita, Escriu-me. L’art de narrar (Bromera), juntament a Silvestre Vilaplana, Rosanna Espinós, Francesc Gisbert o Anna Ballester.

Francesc Gisbert: des de quan feu el festival?

El Festival va néixer l’any 2012, jo feia pocs anys que havia tornat a viure a la Vall d’Albaida i vaig tindre la necessitat d’inventar un espai en el qual ens trobàrem professionals de diferents disciplines artístiques, totes vinculades amb la paraula, amb la gent a qui li agrada escoltar.

Els contes m’havien donat l’opció de redescobrir els meus paisatges, la meua gent, l’imaginari que havia estat silenciat. Els contes m’havien donat una nova visió de la meua terra i de mi mateixa. D’alguna manera, m’havien col·locat en el meu centre, en una palestra des de la qual contar. Estava, i estic, emocionada de saber que nosaltres, com a poble, també tenim una manera pròpia de veure el món. Unes ulleres graduades amb les diòptries escaients, per a veure clar i entendre el que ens envolta. I volia dir-li-ho al món, al nostre xicotet món: “Mira quants bolets hi ha en la serra!”. Uns fan música, altres poemes, hi ha qui estudia el folklore,  hi ha qui va i ho conta, i a qui li agrada escoltar-ho, saber-ho . Trobem-nos i aprenem els uns dels altres.

– I per què vau triar l’espai de la Riera d’Agres?

La Riera d’Agres em va donar la resta. Aquella granja és un paradís al centre del nostre paradís. A la Riera tenen personatges que expliquen cada racó, un imaginari propi que em va captivar: L’Òliba, la Bruixa Mariola, la Mole… La mateixa casa atresora una història que va creixent amb cadascú que l’explica, com els bons contes.  Com els personatges humans que habiten la granja. Perquè encara que siguen persones, grangers i monitors semblen uns follets treballadors, que quan es desperten diuen: “feina o menjar” i feinejant, cantant i entretenint fan que el cap de setmana allí siga “de conte”.

– Sou molta gent, col·laborant al Festival?

Darrere de cada edició hi ha molta gent que treballa i tira de mi. Des del primer moment, Dani Miquel va creure en el projecte i li va donar una dimensió que sense ell hauria tardat més a agafar. Però hi ha altres formigues treballadores, companyes d’ofici i fatigues que fan la feina que no es veu. Eva Andújar i Ana Canet sempre han estat atentes al que calia, i en aquesta edició, a la qual jo no podré assistir, s’han arromangat de valent.

Si parlem dels motors del Festival, no podem deixar de parlar del públic, que és molt fidel i implicat. Famílies senceres que passen el cap de setmana a la Granja i es reserven, d’un any per a l’altre, les dates. O grups d’amics que vénen en quadrilla a escoltar contes i passar un dia al camp. Tots ells gent molt donada a convertir les incomoditats o inconvenients en possibilitats per a passar-ho bé.

– Un festival, per a xiquets? O també per adults?

Per a tots. Com a finalitat última el Festival té la intenció de divulgar diferents propostes artístiques, que utilitzen la paraula, en tot l’àmbit lingüístic. Intentem que cada any vinga gent de les Illes i gent de Catalunya. A més, tenim molt en compte les propostes que porten endavant dones. Aquest podria ser el que tenim en el cap quan comencem a programar el Festival. Ara bé, som conscients que el públic al qual va dirigit és molt heterogeni; hi ha professionals que es dediquen, mestres, famílies… i cada any intentem que la proposta siga diferent de l’anterior, perquè el públic seguisca sent divers. Perquè la diversitat ens assegura riquesa.

– Quines novetats tindrà el festival d’enguany?

Enguany és l’edició més bandarra. Vam triar aquells personatges que no tenen por, que s’enfronten a les adversitats, que ho fan de manera descarada i molt, molt divertida, com el tema principal per a aquest any. Així que els professionals que vindran també hem buscat que siguen els més bandarres dins de les seues disciplines, gent que li fa una volta a la seua feina buscant l’humor.  Enguany pensem que la rialla està garantida.

El primer dia del festival, enguany diumenge, sempre el plantegem com una jornada de convivència i aprenentatge, per a un màxim de seixanta persones entre adults i menuts. Tindrem un taller de clown, amb Eugenia Manzanera i un de música amb Resonante Basuband. A més de la sessió de la nit a la capella, una activitat molt especial. En aquest moment del dia solem quedar una trentena de persones adultes a la Granja, i  gaudim d’un espectacle i d’uns professionals que estan acostumats a actuar davant d’un públic més nombrós i en espais més grans. El que es crea és un moment molt íntim i proper. Però, si ens semblen interessants els tallers i actuacions també ho és la proximitat amb la qual ens trobem. Mares i pares apassionats per la tradició, la música i els contes, expliquen a la gent que ens dediquem què els agrada. Professionals que en un racó toquen aquella cançó a un infant que li l’ha demanada o li expliquen un conte.

El segon dia, dilluns, la granja comença a bullir de gent des de ben d’hora. Preparem diferents activitats que tindran lloc al llarg del matí: Un “photocall” molt divertit,  un bingo de contes, els diferents espais on tindran lloc les actuacions i enguany també l’exposició “Els nostres monstres en la cultura popular”, uns altres bandarres, que ens ha cedit la Coordinadora pel Valencià. Arriben les famílies amb xiquets o fins i tot adults sols, amb ganes d’escoltar, de viure un dia envoltats de paraules. I quan es comença, ja no es para fins a les sis de la vesprada, hora que els follets necessiten descansar.

Per a inscriure-vos al festival heu de contactar amb la Granja Escola Riera d’Agres, en aquest enllaç.

Font: Francesc Gisbert, professor i escriptor./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *