Foradia

Col·lectiu 8 de Març: “les dones han de ser millor valorades en la nostra societat”

• S’aproxima el 8 de Març del 2018, Dia de les Dones. Enguany, els col·lectius feministes han organitzat una vaga general de dones per reivindicar una revalorització de les dones • Una revalorització necessària en tots els àmbits: social, laboral, comunicatiu, cultural, econòmic... Perquè les dones són el col·lectiu més vulnerable en tots ells.

Les dones han de ser millor valorades en la nostra societat“. Aquesta és la filosofia del treball que ocupa al Col·lectiu 8 de Març i Dones de l’Alcoià i el Comtat. Un moviment social amb una trajectòria de 33 anys a les nostres comarques.

Parlem amb dues de les seues membres actives, Marieta Román i Asun Navarro, qui ens expliquen la situació que viuen les dones en l’actualitat i reivindiquen la participació massiva en la vaga del 8 de Març.

 

S’aproxima el 8 de Març del 2018, Dia de les Dones. Enguany, els col·lectius feministes han organitzat una vaga general de dones per reivindicar una revalorització de les dones.

Una revalorització necessària en tots els àmbits: social, laboral, comunicatiu, cultural, econòmic… Perquè les dones són el col·lectiu més vulnerable en tots ells. La vaga del 8 de Març ha sigut organitzada a nivell estatal en aquest sentit. Per això, tal com ens comenten les nostres entrevistades, té quatre vessants: laboral, de cures, de consum i educativa.

Per a fer-la participativa i efectiva a les nostres comarques, el Col·lectiu 8 de Març i Dones està realitzant des de ja fa temps un treball d’organització i de divulgació que inclou la realització de reunions i assemblees per tor el territori així com l’elaboració i difusió de material informatiu.

Hem de fer menció a la campanya que el moviment ha posat en marxa durant el 14 de febrer, amb un lema que resumeix la seua filosofia: “sense tu sóc exactament el mateix que amb tu: una persona completa

Vaga de cures

Han sigut les dones les que tradicionalment s’han encarregat de realitzar tots els treballs domèstics i de cures a la nostra societat. Un treball imprescindible per a la vida i per al benestar social, familiar i personal que no ha sigut mai valorat amb la importància que mereix.

Ja és hora que es plantege el reconeixement econòmic i social d’aquest treball i que, a més, siga repartit amb els homes.

Pensions dignes

Fruit d’aquesta manca de reconeixement econòmic del seu treball domèstic, les dones del nostre país compten amb unes pensions baixes, en algunes ocasions, ridícules, amb les quals la precarietat està garantida. Per això, una reivindicació dels moviments feministes és que el temps dedicat a les tasques de cura siga reconegut en el càlcul de les pensions igual que en el treball laboral.

Vaga laboral

Les xifres són irrefutables: les dones són les més afectades per l’atur, “la precarietat té nom de dona”. El sexe femení té els salaris més baixos que el masculí i engrossa el nombre dels contractes laborals temporals i a temps parcial. A més, els llocs i càrrecs de major responsabilitat i poder estan copats pels homes, tant en les empreses públiques com en les privades, així com a les institucions i la política. Tots aquests factors contribueixen a generar una bretxa de gènere inassumible.

Vaga de consum

La cosificació de les dones ha sigut durant les últimes dècades una constant en el món cultural: pel·lícules, anuncis i altres productes culturals han contribuït a generar una imatge de la dona com un producte de reclam d’atenció o de consum sexual.

Com a conseqüència, a més de la seua mercantilització, la figura de la dona s’ha infravalorat socialment, contribuint així a un augment del masclisme. Per això “volem poder moure’ns en llibertat per tots els espais i a tota hora. Assenyalem i denunciem la violència sexual com a expressió paradigmàtica de l’apropiació patriarcal del nostre cos”.

Accions polítiques

Les polítiques són determinats a l’hora de frenar les violències masclistes amb les quals, malauradament, hem de viure el nostre dia a dia. Però els pactes contra la violència i les bones paraules no són res si no estan promocionades amb recursos econòmics.

Per aquest motiu, tal com afirma el Manifest 8M18 que el Col·lectiu 8 de Març ha fet seu, “exigim que el Pacte d’Estat contra les violències masclistes –d’altra banda insuficient– siga dotat de recursos i mitjans per al desenvolupament de polítiques reals i efectives que ajuden a aconseguir una societat lliure de violències contra les dones i les xiquetes. Denunciem la repressió a qui encapçala la lluita pels drets socials i reproductius”.

Vaga educativa

L’educació és l’esperança dels valors de la igualtat i el civisme. A soles a través d’una vertadera conscienciació per part de la societat es podran mitigar els efectes de les violències masclistes, tan arrelades a la nostra quotidianitat. Dit això, la reivindicació de les dones és que l’educació dels nostres centres educatius incloga el feminisme com a valor transversal.

I els homes què?

El protagonisme de la vaga del 8 de Març ha de ser, per descomptat, de les dones, però els homes poden contribuir a ella de moltes maneres, i en especial ajudant al fet que les dones puguen realitzar la vaga. Per a això, el consell que els moviments feministes estan llançant per als homes que vulguen contribuir passa per realitzar els treballs que normalment fan elles.

Però cal no oblidar: si volem contribuir a una millora real i efectiva el que hem de fer és actuar com si cada dia fora el 8 de Març.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *