Foradia

De festes i feminismes

• Per primera vegada en la història una dona ha pogut exercir com a representant de la seua filà en La Glòria • No podem negar el valor social de determinats càrrecs en la nostra festa, càrrecs que mai han sigut representats pel sexe femení.

El començament de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi 2018 ha destacat per un element important: per primera vegada en la història una dona ha pogut exercir com a representant de la seua filà en La Glòria. En total han sigut cinc les dones les que han participat en la representació de La Glòria, un nombre destacable. Es tracta d’un fet històric que ens indica que la tendència de la integració de pe dret de la dona en la festa avança.

Però és un fet històric que ens comunica moltes més coses. Coses que no es veuen però que existeixen i que s’han de pensar i repensar.

No podem negar el valor social de determinats càrrecs en la nostra festa: n’hi ha càrrecs que expressen un especial protagonisme i poder, és el cas dels alferes i els capitans, però també dels membres de l’Associació de Sant Jordi, dels primers trons o dels festers d’honor. Càrrecs que mai han sigut representats pel sexe femení. En altres paraules, històricament, les dones no han tingut l’ocasió d’exercir cap càrrec de poder en les festes d’Alcoi.

Per això, parlar de les dones i les festes d’Alcoi és parlar d’un símbol de les limitacions que les dones tenen en la nostra societat. Les festes són un patrimoni cultural que ha de ser gaudit per tots. Com es pot explicar que les dones no participen en igualtat de condicions que els homes?

El nivell d’integració de les dones en les festes d’Alcoi és un símbol de les dificultats històriques que pateixen per a ser integrades completament en la societat. Símbol dels obstacles, limitacions i buits que han de patir durant el dia a dia.

Un símbol que posa en relleu que les veus feministes tenen raó: que la nostra societat ha de valorar més i millor a les dones. Cosa que es posa en pràctica de moltes formes, la primera d’elles, la sensibilització: que siguem capaços d’acceptar i identificar les desigualtats i masclismes que produïm i reproduïm. I la segona, la justa generositat: si volem una societat que desenvolupe el valor de la humanitat, l’empatia i l’estima, les dones han de poder arribar als espais de poder, perquè és just que així siga.

Això es produirà, com tot avanç social, si n’hi ha un empoderament de les dones que es traduïsca en un poder social. Si les dones assumeixen que s’han d’organitzar per tal de reivindicar una societat més feminista. Si construeixen altaveus que denuncien els fets socials que les oprimeixen i no les deixen avançar. Si posen en pràctica la pressió necessària perquè es duguen a terme les seues justes reivindicacions.

Dit tot això, és evident que el feminisme (que, segons la RAE, no vol dir altra cosa que el principi d’igualtat en drets entre dones i homes) avança a la nostra societat. Proves són: el començament de la integració de la dona en la festa d’Alcoi i, a un nivell més transcendent, la històrica mobilització del 8 de Març d’enguany, que anuncia un punt d’inflexió en aquesta lluita. Però també és evident que cal que avance molt més.

 

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *