Foradia

El PP i C’s tornen a governar Alacant. Què ho ha permés?

• No són els vots de la ciutadania, i tampoc no és el resultat del vot d'una regidora no adscrita que és el factor que els mitjans situen com el factor responsable directe. Cal anar enrere. • La falta d'una activitat amb un impacte social immediat, la falta de participació real des de baix, i les lluites internes no van treballar a favor de la cohesió dels grups de govern

No són els vots de la ciutadania, i tampoc no és el resultat del vot d’una regidora no adscrita que és el factor que els mitjans situen com el factor responsable directe. Cal anar enrere.

Després dels primers 100 dies de govern, el 3 d’octubre de 2015 diferents col·lectius, sindicats i moviments socials d’Alacant i de la comarca convocaren el nou govern de l’Ajuntament a la plaça de la Muntanyeta. La trobada va tenir lloc al temps que a Catalunya s’encetava el camí d’ampliar la democràcia mitjançant l’exercici del dret a decidir. Al País Valencià, el Pacte del Botànic acabava de començar el seu camí. A Síria, els EUA, Rússia, el fonamentalisme i el govern massacraven les ànsies de llibertat. El govern Obama defenia les grans indústries farmacèutiques en el tractat de lliure comerç del Pacífic. A Alacant, a la plaça del 15M, davant del nou alcalde i els nous responsables del govern municipal, els moviments socials reclamaven una participació real, així com plantejaren temes com els de la remunicipalització de serveis privatitzats i el d’una auditoria ciutadana del deute.

En aquella reunió, l’ambient va ser relaxat, l’Ajuntament prometia coses i ja havia suprimit l’odiosa ordenança sobre mendicitat i prostitució (i això era una bona notícia). Els col·lectius convocants deien que “la vida política manca d’elements participatius que facen a la ciutadania sentir-se responsable i còmplice de la gestió d’allò públic -com a molt, solament existeixen sucedanis de participació-. Els col·lectius que hem organitzat aquesta trobada creiem en la participació, en la necessària descentralització de la presa de decisions, sobretot d’aquells aspectes que més prop afecten la ciutadania. Creiem, en definitiva, en una participació a través d’estructures obertes, on la ciutadania tinga capacitat de proposar, de debatre, d’avaluar i de decidir, aprenent així la pràctica real de la democràcia.” No volien succedanis de participació. Les respostes des dels grups polítics van ser que “s’ha d’evitar que per anar massa ràpids les il·lusions es transformen en frustració… no és bo anar massa a presa”.

El que ha vigut després és un tripartit amb una falta de resultats visibles. Amb problemes caïnites. Ni participació, ni remunicipalització ni auditoria ciutadana del deute. Memorable el projecte de l’exalcalde Echávarri d’una ronda pel port, de cost milionari, alhora que mantenia sense pressupost el combat contra les desigualtats o la degradació de barris de gent treballadora. Per a acabar 3 anys de trajectòria, es facilitava que l’antic asil del barri de Benalua passara a mans de negocis privats i l’ajuntament donava la medalla de la ciutat a la Guàrdia Civil després de la repressió de l’1-O. En aquests 3 anys, la pressió dels moviments va aconseguir relativament poca cosa (per exemple, la participació de l’ajuntament -després de posar-li una querella- en la lluita contra els graners a cel obert del port). El moviments socials no tenien interlocutors.

En els anys de la protesta derivada de l’activitat del 15M, els moviments socials alacantins van ser capaços de guanyar la batalla del discurs i la legitimitat, tenien la classe dominant en escac-i-mat i gaudien de la simpatia de gran part de la població. Les acampades en la plaça de la Muntanyeta i en les sucursals dels banc, l’aturada de desnonaments, la creació de la Marea Blanca de les comarques del Sud, la creació de Marea Roja i les lluites ecologistes són alguns exemples del dinamisme d’aquests moviments. La campanya per la dimissió de l’antiga alcaldessa del PP, Sonia Castedo, va nàixer del cor dels moviments socials i va ser sempre gestionada per aquests en base al seu coneixement estratègic activista i a la que posteriorment s’hi van afegir els sindicats, partits i altres organitzacions. Van ser anys de victòries populars. Les forces de gestió institucional, no obstant, han acabat entregant l’alcaldia al PP.

Realment, el problema va molt més enllà d’una regidora que no ha votat el que calia perquè no retornés el PP. La falta d’una activitat amb un impacte social immediat, la falta de participació real des de baix, i les lluites internes no van treballar a favor de la cohesió dels grups de govern al voltant d’un pla social i ciutadà al servei de la majoria. Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià pensem que a un any de les properes eleccions municipals pot haver temps per a iniciar una reflexió col·lectiva, prendre consciència dels errors comesos per a composar col·lectivament un projecte nou i elaborar una estratègia per a dur-lo a terme. La Plataforma estarà al costat dels moviments i col·lectius compromesos en aquesta tasca.

 

Font: Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *